Harlem Nocturne

dimarts, 7 de febrer del 2012

BCNegra 2012: Collita en català



Ahir dia 6 de febrer, a la Capella, la BCNegra 2012 va celebrar la trobada d’autors en llengua catalana, “Collita en català”.

A la taula, moderada amb la seva simpatia habitual per Àlex Martín Escribà, s’hi trobaven Marta Banús, Jordi de Manuel, Carme Riera i Vicent Usó.

Tots quatre han publicat novel·la nova en els darrers mesos. Pel mateix ordre: El safareig dels morts, La mort del corredor de fons (ressenya aquí), Natura quasi morta (ressenya aquí) i La mà de ningú. 




A la sala hi havia força gent, malgrat el fred i l’aspror d’un vespre de febrer ben inhòspit. Els escriptors van començar fent-nos cinc cèntims de la gènesi de les seves novel·les, val a dir que molt diferents les unes de les altres. Aquest em sembla un bon motiu de satisfacció, ja que ens demostra que el gènere és viu i que té la capacitat de generar obres molt variades. Amb tot, tots quatre van coincidir en el fet que, com a detonant de les obres, s'havien inspirat en algun esdeveniment de la realitat. 
Això lliga perfectament amb la idea, totalment acceptada, que la narrativa negra actual ha esdevingut la literatura realista, la literatura  que, en paraules de Jordi de Manuel, "intenta posar la lupa en les esquerdes de la societat".   

Marta Banús és una autora debutant. El safareig dels morts, que es va presentar fa poc a la llibreria Negra y Criminal (crònica aquí), és la seva primera novel·la. Una ficció ambientada en una colònia tèxtil els anys 20 del segle passat. El seu personatge, Esteve Ruscalleda, ha d’entrar (a la manera de Guillem de Baskerville a El nom de la rosa, paral·lelisme que s’ha comentat en un parell d’ocasions) en l’ambient clos de la colònia per investigar uns crims. Novel·la negra costumista que poua en els secrets d'un tancat microunivers on el patró de la fàbrica encara actuava com un senyor feudal.   


Malgrat la seva extensa i reconeguda carrera literària, també Carme Riera va debutar fa uns mesos en el gènere negre. Natura quasi morta fou la seva iniciació en el món del crim. I tal vegada serà l’última, ja que sembla que no està gaire animada a tornar-hi. Va confessar que escriure la novel·la havia estat un gran repte per a ella i va reconèixer que conrear aquest gènere resulta dificilíssim: no et pots distreure, tot ha de quadrar, no pots prendre el pèl al lector, has de trobar el registre lingüístic adequat. Personalment opino que té tota la raó. D’alguna manera, la intervenció de Riera va contribuir a prestigiar el gènere, sempre tan desqualificat des del món acadèmic. Va fer una comparació que em va semblar molt interessant i que em permeto subscriure. Va dir que, si visquessin avui,  aquells autors realistes francesos del xix que pretenien posar el dit a la llaga dels problemes socials, escriurien novel·les negres.



Ben diferents foren les intervencions de Jordi de Manuel (que fa més de deu anys que conrea el gènere criminal i al qual, com tots els negrots sabeu, he disseccionat força en aquest bloc) i de Vicent Usó. De Manuel ens va fer avinent la darrera aventura del seu inspector Marc Sergiot, la setena entrega de la sèrie (que jo considero molt àgil i trepidant).   
Usó, procedent de terres valencianes, va parlar de La mà de ningú, una història on s’entrecreuen les peripècies de sis personatges que poc tenen en comú però que, com és d’esperar, acaben convergint. Em va transmetre molt bones vibracions. Encara no n’he llegit res, d’ell, però espero fer-ho aviat.  



La xerrada fou d’allò més interessant, amb força interacció entre públic i autors. Es van succeir preguntes diverses, que van acabar propiciant una reflexió seriosa al voltant de l’estat actual de la narrativa negra en català i de les mancances i problemes que arrossega. Vam estar tots d’acord que la situació no és la idònia. La diglòssia resulta  evident i l’omnipresència de la llengua dominant, inqüestionable. Però, tanmateix, vam tenir clar que d’autors no en falten. Evidentment, és fonamental l’aposta de les editorials, tant pel que fa a publicar traduccions al català d’autors estrangers com a donar sortida a les obres pròpies. Però, sobretot, convé apel·lar a la bona recepció dels lectors. No tenim prou lectors habituals en català. No és un tòpic. Les xifres de vendes no enganyen.   


I aquí entro jo, lletraferits negrots. Des d’aquest bloc us commino a llegir en llengua catalana. Us ho he recomanat moltes vegades. Conec perfectament la situació de molts de vosaltres, perquè, al cap i a la fi, també ha estat la meva. L’etern problema de les tristes generacions que vam rebre l’ensenyament únicament en castellà. Però es tracta de posar-hi una miqueta d’esforç. Quan se superen la por i la recança, tothom se’n surt.   

La literatura es nodreix bàsicament dels lectors. Si no hi ha lectors, si els llibres no es venen, bona nit i tapa’t, com deia la meva àvia. Per tant, endavant les atxes. Com a receptors, acostumem-nos a llegir en català. Penseu que, dels covards, mai no se n’ha escrit la història.

18 comentaris:

Hele la Sabatera ha dit...

Quin luxe poder assistir a una xerrada així, moltes gràcies per la teva meravellosa crònica

Anònim ha dit...

Quin gréu no haer pogut ser-hi...

El que tinc no és enveja sana... tinc enveja negre... negríiiiissima!!!!

Espero tenir més sort un altre dia....


MARTA VALLS

JdM ha dit...

És una crònica molt acurada del que es va dir, que reculls l'essència de la taula rodona. Us ho dic jo, que vaig ser-hi.
JdM

Duc Engrescador ha dit...

La collita, malgrat tot, és bona. Ara ens toca a nosaltres, els lectors. N'hi ha per triar i remenar! Bona lectura!

Flor ha dit...

Moltes gràcies pel teu recull, fas una feina molt interessant

Unknown ha dit...

Hola!

Jo també animo a llegir en català! I cal promocionar el gènere negrot escrit en la nostra llengua perquè té un nivell altíssim i uns representants extraordinaris!

Gràcies per la crònica, Anna!

Petons!

Jordi Canals ha dit...

Gràcies per la crònica. Confesso que un gran percentatge del que llegeixo és en català.

Anònim ha dit...

Quina reunió tan interessant !!, amb les teves crònicas ens animes a llegir en català; a mi m'ha costat moltíssim...però vaig avançant...veig per la prensa, el ressó que té aquesta BCNEGRA i també la bona collita de novel.la negra dels autors catalans.Moltes gràcies per tot Anna!! Tura.

úrsula ha dit...

hola Anna, he anat a la Capella aquesta tarda a les sessions de : crims a Dinamarca i Noruega i matar sense mòbel aparent, les dues força interessant, ja tenim cinc autors més per llegir...

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ara sí. Amb la collita en català ja m’animo. Estic molt contenta amb tota aquesta noveŀla negra en català que és de gran qualitat literària i va endavant. Realment molt contenta!
Si algú llegeix aquest comentari, vull recalcar que jo també animo a llegir noveŀla negra en català, literatura en català en general. Tenim bons autors i bons textos; no pot ser, doncs, que a terres de parla catalana la literatura en castellà sigui la que trien més sovint els lectors (segons he llegit moltes vegades). Això no té ni cap ni peus. No dic que en castellà no hi hagi bona literatura, ni que no se l’hagi de llegir mai, però si tenim una literatura en català tan bona i sabem perfectament que per moltes raons està en desvantatge pel que fa a la escrita en castellà, sisplau, siguem-ne conscients i triem un llibre en català. Simple sentit comú, no?

Maria Rosa Duran ha dit...

Ahir no vam coincidir, però dilluns, en acabar les tertúlies, et vaig saludar per primer cop, perquè la Teresa m'havia parlat de tu i el teu interessant bloc. Realment, no va exagerar. Espero fer-me'n addicta. Sé prou com costa fer resums de les tertúlies, escollint-ne el més interessant, i la feina que comporta. Gràcies, doncs, per fer-ho.

Yves ha dit...

Endavant les atxes!
Gràcies per l'article, ens has situat a l'auditori.

Manel Aljama ha dit...

Em considero afortunat de vistiar aquest bloc tan interessant i detallat. M'he subscrit!

Arribo aquí per primer cop i gràcies a una amiga de Facebook.

Gràcies per escriure aquests articles i mantenir el bloc.

A partir d'ara el seguiré.

Manel

Anònim ha dit...

M'encanta aquesta crònica Anna, és peque hi havia els escriptors catalans, coincideixo amb el que diu la Shaudin, ella ho expressa molt bé.
Sense despreciar a ningú.Vull dir que, ells ja tenen més padrins.
Endevant la Literatura Catalana, ho sigui,LA COLLITA EN CATALÀ,molta sort.

Moltes Gràcies

Carme Luis

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots, en nom també dels escriptors, per aquests vostres missatges.

Manel, molt benvingut. Em fa molta il·lusió que hi hagi persones noves que se sumin al projecte del bloc. Gràcies.

Anònim ha dit...

Gràcies per la crònica. Estem d'acord bàsicament en tot. Jo fa molts anys que també llegeixo quasi tot en català. Si nosaltres no ho fem, qui ho farà?

Cal ser militant també amb això, sense excloure res ni a ningú, és clar. És com quan vas a veure una pel·licula en doblada al català en lloc de veure-la doblada al castellà.

Salutacions,

IO

Gemma ha dit...

Quina sort!!

Elies ha dit...

A llegir en català!