Harlem Nocturne

divendres, 10 de febrer de 2012

BCNegra 2012: Per què no hi ha gats policia?



Una de les primeres taules rodones de la BCNegra 2012, el passat dilluns dia 6, fou la titulada: Per què no hi ha gats policia?, tot recuperant les paraules del mític dibuixant Perich quan deia que ell preferia els gats als gossos perquè no coneixia cap gat policia.
La trobada va comptar amb la participació del sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Jordi Marí, que va respondre les preguntes de Paco Camarasa i del públic assistent, així com amb l’exhibició de la Unitat Canina del cos. Vam tenir l’oportunitat de veure en acció uns gossos magnífics (em van fer caure la baba, atesa la meva absoluta veneració pels animalons). Vam contemplar com actuaven quan anaven a la recerca de drogues i d’explosius. Val a dir que el protocol és diferent, perquè la droga no els representa cap perill; en canvi, corren molt risc quan cerquen explosius. Per tant, cada gos està ensinistrat per a una tasca concreta.
Em va interessar molt la conversa. Vam descobrir tot un seguit de coses que normalment ignorem. És molt fàcil veure els gossos a les pel·lícules o al carrer, però de la seva autèntica realitat no en sabem res.



Els animals de la Unitat Canina estan molt ben cuidats. Això salta a la vista només veure’ls. En general pernocten a les instal·lacions que la Unitat té a Sabadell, però alguns dels gossos viuen a casa del seu guia, amb qui comparteixen la vida. Aquest sistema es considera positiu i s’aplica sempre que és possible (de vegades no resulta fàcil: motius familiars i personals dels guies, etc. etc.).
Jordi Marí parlava dels gossos amb molta tendresa. Ara mateix en tenen 42. Un 20% procedeixen de donacions i la resta d’adquisicions a proveïdors especialitzats, tant de l’Estat com europeus. Les característiques que ha de posseir un gos policia són clares i no les tenen tots els animals. Sobretot han de  ser equilibrats, forts, valents, amb bon estat físic, no agressius, sociables (capaços de moure’s sense posar-se nerviosos enmig de molta gent) i amb un instint lúdic molt desenvolupat. Tant és la raça o el gènere. Les femelles, en ser normalment de mesures més reduïdes, resulten molt útils en la recerca de persones vives o de cadàvers en cas de desastre natural, ja que es poden escolar per llocs difícils amb més facilitat. En última instància, sempre és el veterinari qui dóna el vistiplau a la capacitat d’un animal per dedicar-se a aquesta feina.


Quan acaben el servei, entre els 9 i els 11 anys, resten a les instal·lacions del cos fins el final de la seva vida. En alguns casos, poden ser adoptats per algú que ofereixi moltes garanties com a bon cuidador. En altres casos, romanen amb el guia per sempre. Jordi Marí va insistir que no sacrifiquen cap gos, excepte per motius de salut molt greus i sempre per prescripció veterinària.
El període d’ensinistrament dura entre 6 i 8 mesos, però es necessita 1 any per assumir el grau total de fiabilitat. Les primeres sortides d’un animal es duen a terme en companyia d’un altre gos experimentat. Amb tot, l’ensinistrament no acaba mai, perquè sempre apareixen substàncies noves, olors noves, etc.
També els mossos que aspiren a entrar en la Unitat Canina necessiten un intens procés de selecció i formació, unes serioses proves mèdiques i físiques i una detallada entrevista psicològica. No tothom n’és capaç, evidentment. Jordi Marí va comentar que tenia molt importància el que ells anomenen la prova de camp. És a dir, passar la prova amb els gossos per veure l’habilitat del futur guia a l’hora de tractar-los i fer-se amb ells.



Va ser una tarda interessant. Em va fer molta gràcia quan algú del públic va interpel·lar Jordi Marí: “com els parleu als gossos?”. Evidentment, volia saber si empraven algun llenguatge concret i especialitzat, però Marí va respondre, amb absoluta espontaneïtat: “Nosaltres els parlem en català”. També fou divertit saber que gairebé totes les races podrien ser aptes per a la tasca, però que... quina fila faria un poli amb un gosset minúscul? Home, també cal vigilar una mica la imatge, sisplau!  
No puc dirimir si és o no defensable l’ús dels gossos en aquests afers. Em sembla terrible posar en perill la vida d’un preciós animal per detectar un explosiu, però ara no entraré en disquisicions animalistes. Com a mínim, vaig veure molt d’amor entre l’espècie humana i la canina dins del cos dels Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, vaig rebre una bona impressió.
Continuarà, negrots...

15 comentaris:

Hele la Sabatera ha dit...

!Quina meravella de post! m'ha agrada't molt saber com funciona el mon del gossos policia. Em fa molt feliç veure com de ben tractats estan, que s'els estimen i els valoren molt. Les fotos són molt maques, gràcies

Jordi Canals ha dit...

Com deuries gaudir veient com tractaven de bé els gossos!

Anònim ha dit...

Està molt bé, interessant. Però no s'ha respost la pregunta. Seguim sense saber perquè no hi ha gats policies...

IO

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, sí, es va respondre. Jo no ho he posat perquè, com a mestressa de gata, ho tinc claríssim.
Els gats són transgressors de mena i difícilment servirien per a posar ordre. Aquesta és la meva opinió. Hahahaha. Un gat no entén de jerarquies, es mou per territorialitat.

Evidentment, el mosso ho va argumentar seriosament. Un gat mai no genera la relació d'obediència amb l'amo o amb el guia que es necessitaria per ensinistrar-lo.

Tampoc no s'ha provat, perquè hi ha un rus (he vist un llarg reportatge) on els gats fan un espectacle de circ en tota la regla i obeeixen molt. Però suposo que és un procés molt lent i sense garanties.

També es va dir que a no sé quin país usen els porcs, que sembla que tenen un olfacte privilegiat i saben obeir (i jo dic: recordeu que són uns grans cercadors de tòfones?).

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

No sé si recordeu un gos que va salvar moltes vides en casos d'incendis i explosions. Jo he oblidat el seu nom i el del seu insinistrador. Vaig tenir l'ocasió de coneixe'ls a tots dos i d'entrevistar l'home i d'acaronar el gos, un gos d'atura alemany, preciós.
L'insinistrador em va explicar que sempre s'havia negat a que el fecin servir pel tema de les drogues. La raó era molt senzilla: els hi donen droga perquè d'aquesta manera la sàpiguen buscar; és a dir: els fan uns ionquies.
Tinc una teoria sobre els gats: potser la policia no coneix el que diuen els veterinaris: si el teu gat té afició a estar-s'hi en una zona determinada de casa teva, és perquè hi ha bones vibracions. I, per molt que t'estimis algú, si el teu gat el rebutja, és perquè no pots confiar en aquesta persona.

Gemma ha dit...

En Jordi Canals té tota la raó, encara no ens han dit per que no hi ha gats polis. El que si que és cert, és que aquests gossos són molt especials i estan molt ben cuidats. I si, fa pena pensar que es posen en perill, però és per un bé comu, encara que fora millor que en el món les coses anesin millor, però com bé dius, això és un altre tema.

Anna Maria Villalonga ha dit...

No és el Canals que ho ha preguntat, sinó el teu cunyat, Io. I jo he respost la pregunta.

Anònim ha dit...

Ai Anna !!, t'agraden tant els gats que ja et veig ensinestrant la Collete perqué faci de policia !! Aquesta crònica és molt interessant; magnífic saber la gran tasca que fan aquets gossos !!Gràcies pels teus escrits, Tura.

Anònim ha dit...

Anna,he flipat, amb aquesta crònica dels gossos polícia, quina maravella, són d'admirar, per la seva inteligència. ja m'imagino com has disfrutat!! Estic molt contenta de saber, com viuen, i tot el seu aprenentatge, i sobre tot que els tracten bé.

Mil Gràcies

Carme Luis

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Com que sóc una persona que s’entusiasma per moltes coses, després de llegir-te he pensat que m’encantaria ser mossa de la Unitat Canina, tot i que ja m’ha passat l’edat de comencar una nova carrera –i només em faltaria afegir més feina! Et pots imaginar, doncs, que m’ha agradat molt la crònica. Pel que fa a la qüestió dels gats, probablement les persones que t’ho pregunten no els coneixen gaire.

Maria ha dit...

Fa pocs dies algú em deia el mateix: qualsevol gos és bo per a aquesta feina. És clar que un pequinès no fa el mateix efecte... a no ser que vagi d'infiltrat.

Teresa ha dit...

Aquesta és una de les sessions a que més m'hagués agradat assistir, però era massa d'hora per a mi.

En referència a posar els gossos en perill...es va donar alguna estadística o xifra dels que han resultat morts o ferits en aquestes activitats?

Ja sabeu com m'estimo els animals, però hi ha homes que també arrisquen la seva vida per salvar els altres: bombers, els mateixos policies... Si el gos és un bon amic de l'home, sabem que donarien la seva vida per salvar-lo. Penso que aquesta activitat entra perfectament dins del seu esquema emocional.
Gràcies per aquesta crònica que m'ha encantat!!
Per cert...els gats són molt bons policies...a l'hora de vigilar el seu espai i el seu menjar!!
Petons!

Anna Maria Villalonga ha dit...

No, Teresa, no en van donar. No se'm va acudir preguntar-ho.

Anònim ha dit...

Patri Cia

La meva sorpresa s'incrementa..
Xerrada amb el sotsinspector Jordi Marí..
Això ja no queda només en un simple entreteniment literari, si no que se li dona valor afegit, amb xerrades com aquesta.

Quina llàstima no haver pogut assistir a res.

Respecte l'ús dels animals.. a mi no em fa gens de gràcia. Tanta tecnologia i no hi ha res per detectar bombes o altres mecanismes?
Almenys el vincle entre el guia i ells és molt bo és l'únic consol que em queda.

M'ha agradat molt la ressenya, Anna Maria.
Quina sort de les teves cròniques : )

Elies ha dit...

Un article francament interessant. Moltes gràcies.