Em van recomanar El gall és mort (1991), òpera prima de l'escriptora alemanya Ingrid Noll, en el marc de les conferències sobre novel·la negra sueca de la UB. Val a dir que la recomanació valia el seu preu en or, perquè l'obra és esplèndida. Ni tan sols no m'acabo de decidir a ficar-la dins del sac del gènere criminal. Considero, sens cap mena de dubte, que va molt més enllà.
En la línia del Ripley de Patricia Highsmith o, salvant totes les distàncies, de la gran novel·la d'Ernesto Sábato, El túnel, El gall és mort recrea la història d'una obsessió. I ho fa en primera persona, des de l'interior de la ment malalta. No sense astorament, el lector assisteix al procés de degradació de Rosemarie, una dona solterona i solitària que cau presa en la trampa d'un tardoral i fatídic enamorament. Les conseqüències d'aquesta sobtada passió no es fan esperar i acaben concretant-se en una estela de crims que ni la mateixa protagonista és capaç de comprendre. Tanmateix, el personatge no perd mai la seva lucidesa. La narració dels fets es converteix en un superb exercici literari, que conté les dosis justes de contenció i distanciament malgrat la total implicació de la veu narrativa.
El gall és mort és una novel·la psicològica revestida d'una senzillesa només aparent. L'autora aconsegueix un ritme àgil i entretingut, gens feixuc, però sense deixar d'indagar seriosament en la interioritat més pregona de l'ésser humà; en les seves misèries, traumes, pors; en les seves més íntimes mancances. Els personatges són un àcid reflex de la nostra societat i dels prejudicis que la sustenten. Prejudicis al voltant de l'edat, de la professió, del sexe, de la cultura, del paper de la dona. Hi trobem alguns arquetipus prou delimitats: la solterona, la promíscua, el seductor, peró sempre filtrats a través d'una complexitat versemblant que els allunya d'un esquematisme massa estricte.
El desenllaç final també em sembla prou adient, perquè s'escapa de les normes establertes. Com que no vull (ni puc) desvetllar-vos la resolució, m'hauré d'abstenir de fer alguns comentaris que, en un altre context, serien interessants. Només plantejaré una qüestió, sobre la qual us commino a reflexionar després de la lectura. Un cop vist el final, què pretén transmetre realment l'autora?
Sigui com sigui, allò que us puc garantir és que El gall és mort té molt poc a veure amb les novel·les negres més convencionals, si és que la podem considerar, com he dit abans, una novel·la negra. No s'ajusta en absolut a l'estil policíac posat de moda en els darrers anys. No hi trobem detectius ni agents de l'ordre, no hi apareixen ni advocats ni jutges. No hi ha un heroi recalcitrantment honest que lluita contra el mal. En tot cas, podem parlar d'una antiheroïna torturada i molt molt sui generis.
En fi, negrots, recomanació absoluta. Sense fissures ni escletxes. Sincerament, jo ja friso per anar de compulsions i adquirir un altre títol d'Ingrid Noll.
14 comentaris:
Després dels teus comentaris no hi ha cap dubte que ha de ser una excel·lent novel·la. Jo l’acabo d’encloure en la llista de les meves preferències per a llegir aviat.
No et decebrà, Jordi. Segur.
Bé probarè de llegir-la, ara fins i tot aprofito l'estona del Bus,ja que no tinc més temps!!
pinta molt interessant; jo, hi va haver un temps que no me'n perdia cap de la Highsmith. me l'apunto.
(jo igual, Gemma! : al bus, metro, tramvia... per més breu que hagi de ser el trajecte. sempre vaig amb la cosa a llegir de torn, i paper per a poemes.)
Aquesta també me l’apunto a la llista de les que vull llegir. I aviat. Suposo que la trobaré en anglès. Em va agradar molt la noveŀla d’Ernesto Sàbato, que he llegit moltes vegades, així que si “El gall és mort” va per aquesta línia de segur que m’agradarà.
Gràcies per aquesta nova recomanació! Sort que s'acosten els Reis i podré satisfer una mica la compulsió de comprar llibres i rebaixar així la llista de títols!!
Pinta molt bé la novel·la, miraré de llegir-la tan aviat com pugui!
Novel.les que escruten el complex mental i novel.les que disseccionen la societat. El crim és la supuració dels mals de l'interior i de l'entorn humà. Pel que dius, Ingrid Noll s'endinsa en el primer. Ens dones molta teca vacacional per escollir...
I us puc garantir, amics, que no us en penedireu. Narcís, estic segura que a tu t'agradarà especialment.
Petons a tots, negrots.
Bé, en la meva línia habitual, passaré per casa teva a buscar El Tunel i El gall és mort.
No és poden perdre els bons costums!!!
IO
Barrut! Abans m'hauràs de tornar els dos que em deus.
No en sabia res de res de l´Ingrid Noll, i del seu gall mort.
Me´l llegiré.
Va bé conèixer bona literatura escrita per dones.
Vull recomanar l´obra de teatre L´habitació de Verònica al Club Capitol. Intriga molt ben aconseguida a escena. Última setmana.
Imma C.
Gràcies, Imma. Aquesta setmana per a mi és impossible. La tinc molt plena i complicada, amb pintors a casa i mobles que han d'arribar, entre altres coses.
Una abraçada.
Quan me'n vas parlar, no em sonava de res, però després vaig recordar que de l'Ingrid Noll he llegit La farmacèutica, també a la frontera de la novel.la negra. La protagonista és una tòtila criminal i infeliç -pots alterar l'ordre de nom i adjectius. Tens raó: la Noll és diferent. Buscaré El gall és mort.
Aquesta és una senyora recomanació!
Prenc nota, doncs!
Maite Crespo
Publica un comentari a l'entrada