Harlem Nocturne

dijous, 8 de juliol de 2010

Benjamin, de Federico Axat


Per a mi resulta un plaer confegir avui la ressenya de Benjamin. Acabo de contactar amb el seu autor, que s’espera a l’Argentina, per avisar-lo que la penjaré en breu. Aquesta interacció encara em subjuga, per molt que, a aquestes alçades, els navegants habituals de la xarxa la puguem considerar normal.

En fin, Federico, allá va:

Benjamin no és una novel·la negra. És un llibre d’intriga i de terror absorbent, que compensa la cruesa i la truculència (que n’hi ha, amanida fins i tot amb una mica de sang i fetge) amb un estil narratiu lleuger i entenedor. Es tracta d’una obra extensa. Si en algun moment de la lectura hom pot dubtar si tanta llargària fa falta, en arribar al desenllaç aquest interrogant troba resposta. Perquè la trama, que conté un cert nombre d’analepsis, fragments en paral·lel i monòlegs interiors, acaba encaixant a la perfecció, com les peces d’un puzzle. És com assistir a l’estrany joc de formes i colors d’un caleidoscopi que, de mica en mica, culmina amb el dibuix d'una figura que podem reconèixer.

Al llarg de l’obra, que de segur té un treball intens al darrere, l’autor va deixant lleugeres pistes imprescindibles que després permeten comprendre el trencaclosques i contemplar la panoràmica completa. I, orgullosament, haig de dir que totes aquestes petites pistes, tots aquests mínims fragments que semblaven mancats de lògica interna, van ser detectats pel meu cervell. Els vaig anotar dubtant si em conduirien a algun punt. Però vaig desconfiar en va, ja que així ha estat finalment. La circumstància m’ha fet sentir contenta, perquè la qüestió era complicada. Per tant, penso que no és senzill, encara, enredar-me del tot. De la mateixa manera que no ha estat senzill per a Axat, n'estic convençuda, lligar tots els caps sense deixar-se'n ni un.
Que aquests comentaris, però, no us generin una idea falsa: el desenllaç esdevé absolutament inesperat, la qual cosa té mèrit, perquè no és original. Està contruït mitjançant un topoi. Tanmateix, no crec que ningú (per més detalls que detecti) sigui capaç d’avançar-lo.

Axat aprofita un munt de llocs comuns del gènere, no només adquirits a través de la literatura, sinó també del cinema. Poua sense amagar-ho en els més coneguts arguments de les pel·lícules de terror psicològic i en molts dels tòpics de les sèries de televisió. La seva tècnica narrativa és absolutament cinematogràfica, la qual cosa afavoreix la lectura. Les escenes guanyen plasticitat i un ritme força àgil. Resulta facilíssim imaginar-se la novel·la en imatges. De fet, espero que tingui tan d'èxit que algun dia arribi al cinema.

La relació del text amb el setè art no s’acaba aquí. Axat empra una tècnica per a mi molt familiar (jo la faig servir en el món real des de petita i molta gent que em coneix ho sap perfectament i m’ho ha comentat). M’explico: gran quantitat dels símils que utilitza per descriure situacions, escenes, personatges o fets, els treu del seu bagatge cinematogràfic. Així, les referències a pel·lícules, actors/actrius, seqüències concretes, etc. són constants. Podeu suposar que, per a mi, ha estat fantàstic trobar-me amb aquesta circumstància. Tot i que haig de reconèixer que, en algun moment, m’ha semblat un mètode una mica frívol en una obra tan esgarrifosa, no puc amagar que m’hi he sentit absolutament identificada i còmoda.

Axat s’empara en un lloc comú prou terrorífic, al qual vaig dedicar un article fa uns mesos en aquest bloc, per muntar la ficció: la maldat sense pal·liatius situada en un personatge infantil. Poques coses són capaces de generar en el lector/espectador un terror tan pregon com adonar-se que el mal s’ha personificat en qui hauria de ser el representant de la innocència més pura. Un nen.

Arribats a aquest punt, no aconseguireu que digui res més. No puc ni vull. Si sempre intento no desvetllar arguments, en el cas de Benjamin resulta imperatiu. La novel·la perdria tot el seu valor si algú no s’hi enfrontés des del desconeixement més absolut. Només afegiré que Axat conjumina perfectament un ventalls de temes i subtemes (cruels assassinats, problemes familiars, maltractaments, prejudicis, enganys, sexe, drogues) i aconsegueix fornir una intensa trama amb una impactant culminació final.

Te felicito, Federico. Y te animo a seguir adelante con tu carrera literaria.

No us perdeu la novel·la, negrots. Us farà tremolar
.

11 comentaris:

Marta ha dit...

Realment fa por tot el que dius. Ideal per llegir una nit d'hivern, amb tormenta de llamps i trons, sola a casa, mentre se senten sorollets desconeguts...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Estic segura que t'agradaria. Jo, que no sóc gens poruga, estava acabant-la ahir aquí a l'Empordà, en la solitud del petit poblet, amb la finestra oberta, sola a la gran sala d'altíssims sostres, negra nit...
un ambient immillorable!

Athman M. Charles ha dit...

Hola, Anna. No ens coneixem de res, pero he arribat aqui mitjançant l´enllaç que el bo d´en Federico ha deixat a Facebook.
Axat es un bon amic a qui vaig coneixer com tu per aquets mons virtuals i vaig tenir el honor de llegir la seva novela i gaudirla de valent.
Tan sols volia comentarte que estic d´acord amb tu al 100% i que Axat sens dubte donara molt que parlar.
Salutacions i a reveure.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Athman, per passar per aquí. Espero que tornis. I sí, la novel·la està molt bé. M'ha fet molta il·lusió fer-ne la ressenya.
Salutacions.

Jordi Canals ha dit...

Bé un altre llibre per llegir aquest estiu.
El que expliques de la relació del text de Benjamin amb el setè art, m’ha recordat amb nostàlgia a Manuel Puig l’autor de Pubis Angelical i del Beso de la Mujer Araña, entre d’altres, encara que no tingui res a veure amb la literatura del terror
El clima de les novel•les de Puig, descrivia un ambient molt proper a la ciència ficció amb relats que et traslladaven al cinema. Es notava que l’autor, abans d’escriure novel•les havia treballat d’ajudant de direcció en diversos films.

Anna Maria Villalonga ha dit...

La manera de tractar el tema és molt diferent. Jo vaig parlar aquí de Puig un dia, a tomb d'"El beso de la mujer araña", precisament. T'envio l'enllaç pel feis. Jo també he gaudit molt de les novel·les de Manuel Puig.
Axat escriu en castellà estandar, no en "porteño". La novel·la no està ambientada a l'Argentina. Té molt poc a veure amb la literatura de Puig. Un petó, Jordi.

Federico Axat ha dit...

Hola Anna Maria

Muchas gracias por la reseña! En novelas de suspense (tengo la convicción de que BENJAMIN es más una obra de suspense que de terror) es delicado (y peligroso) el tratamiento a la hora de reseñar, porque es necesario despertar el interés en potenciales lectores, incluso dejar plasmada alguna posición determinada, pero todo sin desvelar más de la cuenta, y tú lo hasd conseguido perfectamente. El amigo Athman, que veo ha comentado más arriba, ha hecho algo similar en la reseña de su Athnecdotario Incoherente. Así que Anna, celebro eso. Luego has hecho una caracterización precisa de mi estilo, que sí, es visual, pero además remite a lo cinematografico hasta en el manejo de los tiempos; me gusta seguir a los personajes en todo momento, ocuparme de periodos acotados; en Benjamin, apenas unos días. La literatura permite viajar en el tiempo a voluntad, sin limitaciones de decorados o maquillajes para los actores que la mayoría de las veces no resultan creibles, sin embargo suelo desaprovechar esta ventaja. Sí, el cine ha sido una inmensa influencia para los de mi generación, y eso se ve en mi estilo. Me despido Anna felicitandote nuevamente y agradeciendote esta oportunidad de que los lectores de tu blog tomen contacto con mi novela.
Un abrazo!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Un abrazo a ti, Federico, y el agradecimiento por hacerme pasar unos tan buenos ratos leyendo la novela. Tienes razón. Yo también pienso que el terror está bien dosificado y que Benjamin es más de intriga que de terror.
En cuanto al paralelismo con el cine, es muy claro y a mí, que como tú soy una cinéfila, me gusta mucho.
Espero que pronto podamos ver más novelas tuyas en el mercado.
Mucha suerte y ya te aseguro que más de uno de los seguidores del blog la van a leer.
Has pronto.

Elies ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Teresa ha dit...

Anna Maria!!

Entre la informació que dones tu del llibre i l'entrevista a l'autor...qui se'n podrà estar de lligir la novel·la??
El poso el primer de la llista!! A més la proximitat de l'escriptor fa més atractiva la lectura.
Moltes gràcies a tots dos.
Petons!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Faràs bé de llegir-la, Teresa.
Gràcies a tots. Suposo que en Federico estarà content.