QÜESTIÓ D'OLORS
El dia ha resultat extraordinàriament fructífer. M’hi he posat de bon matí, sense mandra, i he tingut temps de dur a terme un munt d’activitats productives.
Les he anotat totes en el meu quadern. Vull passar-li l’informe a l’amo sense oblidar-ne cap ni una.
8 en punt: Espatllats uns quants semàfors de l’Eixample
8.30: Dit a l’ull a un conductor d’autobús (línia 56)
Entre 9 i 10.30: Traveta a tres velles que creuaven el carrer
11: Llançats dos testos ben grossos, plens de geranis, des del balcó d’un sisè pis. Ubicació: Rambla de Catalunya.
12 en punt: Carrer Aragó: empenta –amb caiguda– a un noi que anava amb crosses
A la 1 del migdia sempre em col·loco estratègicament a la porta d’una escola. Avui he muntat un embús amb els cotxes dels pares, he tirat a terra les motxilles dels nens i he generat una baralla entre una professora i una àvia.
Normalment, les tardes són més tranquil·les. Acostumo a centrar-me en el tema del trànsit. Procuro que hi hagi bones topades i algun atropellat. Avui han rebut un vell i una immigrant amb la cara coberta. Perfecte. I no us penseu, encara he tingut temps d’espatllar tres ascensors, tallar un fil de la línia telefònica i fer-li la guitza a un gos petaner.
Espero que amb aquests informes aviat m’ascendiran de nivell. Tinc moltes ganes d’ocupar-me de coses importants: accidents aeris, terratrèmols, inundacions i tsunamis.
Només hi ha un obstacle, que no sé com resoldre. He pres antihistamínics, per si fos una qüestió al·lèrgica. No em funcionen. He consultat amb els entesos. Res. Sé segur que no es tracta d’un problema d’escalfor. Quan s’acaba la jornada i baixo a la central, la caloreta m’encanta. Però, en canvi, així que arribo no paro d’esternudar. Els ulls em ploren, em pica la gola i el nas em raja.
Estic consternat. Tot és inútil. Amb aquesta complicació, el meu futur professional és ben incert. He lluitat molt, però, per més que ho intento, no puc suportar l’olor de sofre.
Anna Maria Villalonga (Febrer 2010)
El dia ha resultat extraordinàriament fructífer. M’hi he posat de bon matí, sense mandra, i he tingut temps de dur a terme un munt d’activitats productives.
Les he anotat totes en el meu quadern. Vull passar-li l’informe a l’amo sense oblidar-ne cap ni una.
8 en punt: Espatllats uns quants semàfors de l’Eixample
8.30: Dit a l’ull a un conductor d’autobús (línia 56)
Entre 9 i 10.30: Traveta a tres velles que creuaven el carrer
11: Llançats dos testos ben grossos, plens de geranis, des del balcó d’un sisè pis. Ubicació: Rambla de Catalunya.
12 en punt: Carrer Aragó: empenta –amb caiguda– a un noi que anava amb crosses
A la 1 del migdia sempre em col·loco estratègicament a la porta d’una escola. Avui he muntat un embús amb els cotxes dels pares, he tirat a terra les motxilles dels nens i he generat una baralla entre una professora i una àvia.
Normalment, les tardes són més tranquil·les. Acostumo a centrar-me en el tema del trànsit. Procuro que hi hagi bones topades i algun atropellat. Avui han rebut un vell i una immigrant amb la cara coberta. Perfecte. I no us penseu, encara he tingut temps d’espatllar tres ascensors, tallar un fil de la línia telefònica i fer-li la guitza a un gos petaner.
Espero que amb aquests informes aviat m’ascendiran de nivell. Tinc moltes ganes d’ocupar-me de coses importants: accidents aeris, terratrèmols, inundacions i tsunamis.
Només hi ha un obstacle, que no sé com resoldre. He pres antihistamínics, per si fos una qüestió al·lèrgica. No em funcionen. He consultat amb els entesos. Res. Sé segur que no es tracta d’un problema d’escalfor. Quan s’acaba la jornada i baixo a la central, la caloreta m’encanta. Però, en canvi, així que arribo no paro d’esternudar. Els ulls em ploren, em pica la gola i el nas em raja.
Estic consternat. Tot és inútil. Amb aquesta complicació, el meu futur professional és ben incert. He lluitat molt, però, per més que ho intento, no puc suportar l’olor de sofre.
Anna Maria Villalonga (Febrer 2010)
27 comentaris:
M'ha encantat!
Tu sí que tens nassos, Villalonga! M'encanten els teus contes en què descrius la rutina diària de bruixes, dimonis i altres éssers malignes!
que bo, que booooooooooooooo.......quin futúr més negre que te aquest aprenent de dimoni aventatjat..........es molt bo Anna Maria!!!!!!
et felicito de tot cor.....un petonet amb olor a sofre........i un altre amb aroma de lavanda, per contrastar......
M'ha semblat genial, de debò....si no fora així....callaria....
Jo diria que MÉS QUE UNA QÜESTIÓ D'OLORS, es tracta d'una QÜESTIÓ DE NASSOS.
Com escriu la meva dona!
Gràcies a tots. La veritat és que sóc jo la que s'ho passa pipa escrivint aquestes històries.
Anna Maria, felicitats! He jugat amb el teu text i abans d'arribar al final m'he aturat per fer una llista dels possibles agents al-lergènics. La veritat és que n'he trobat un munt... Jo també m'ho he passat pipa. Petons!
Gràcies, Àngels. Moltes gràcies.
A veure si trobem algun remei pel pobre dimoniet.
Ha, ha!
El relat m'ha encantat però la imatge és genial!
En volem més!
Petons.
ai, què graciós!!!! M'ha agradat mooooooooolt!!! XDDDDD
I la foto genial!
Ara ho entenc. Per fugir del sofre prefereix passar fred entre nosaltres i no para de fer-nos dimoniades. Per això anem com anem.
Una història negra tirant a vermella...
Caram amb en Banyetes!! A sobre té becaris fent pràctiques!! Cada vegada que vegi un semàfor espatllat pensaré en tu, Anna Maria!
Per cert... pot ser allà a baix haurien de provar d'apagar la caldera de tant en tant perquè no s'acumulin els gassos, eh? Gràcies, guapa!! Ja veig que no perds el ritme per res del món!! Petonets per a tu i per a la Colette!!
Gràcies a tots. Celebro que us agradi.
m'ha agradat moltíssim. és molt original...
Hehehe. Gràcies, Marta.
És molt bo, Anna Maria, i divertit i enginyós. A més agafes per sorpresa al lector al final. Jo no me l’esperava aquest final, però un cop llegit tot el conte té molt sentit. Enhorabona!
Shaudin
quin dimoniet més eixerit, i versemblant (xd!): pot ben passar que el que fas amb més passió es vegi sotmès a algun impediment que (amb una mica de sort) només el limita.
(com a personatge, em recorda aquell altre teu de la bruixa dels bolets.)
És el meu repertori de malignes entranyables.
AIXÒ MATEIX LLEGIT PER TU...
A mi també em cau bé aquest dimoniet..és trapella per no massa dolent..esperem que no l'ascendeixin..he.he...m'ha agradat molt Anna Maria: literatura fresca i pura!!!...el final com la majoria dels teus...genial!!!..mira que tenir alèrgia al sofre!!!..ha.ha.ha.
Nena, sóc la Mar ;)!
M'ha encantat, està molt bé! És divertit agafar un element diabòlic i ridiculitzar-lo fins al punt k es torni simpàtic. És enginyosa també la manera com descobrim qui és, i no cal ni parlar de l'al·lèrgia que pateix. Molt bo, de debò ;)! Felicitats!!
Gràcies, Pep i Mar. Em fa molt contenta que us agradi. Sobretot perquè ja li estic agafant afecte al dimoniet.
Anna, m'agradat moltíssim he rigut perquè m'imaginava un aprenent de dimoniet (je, je). Ana UB
Molt bo!! caram amb el dimoniet!!
M'ha agradat força!
Molt bo el final: m'ha agafat totalment desprevinguda!
Ens veiem a classe!!!
Hahaha. D'això es tractava. Fins demà!
Boníssim Anna, m'ho he passat "pipa"! He entrat als testos, pensant que hi trobaria flors, i me'n han sortit una pila... d'homes!
Ai per Déu, què bona ets!
Tura
Publica un comentari a l'entrada