Harlem Nocturne

diumenge, 28 de febrer de 2010

Avui un relat meu: Qüestió d'olors (Anna M. Villalonga)


QÜESTIÓ D'OLORS

El dia ha resultat extraordinàriament fructífer. M’hi he posat de bon matí, sense mandra, i he tingut temps de dur a terme un munt d’activitats productives.
Les he anotat totes en el meu quadern. Vull passar-li l’informe a l’amo sense oblidar-ne cap ni una.

8 en punt: Espatllats uns quants semàfors de l’Eixample
8.30: Dit a l’ull a un conductor d’autobús (línia 56)
Entre 9 i 10.30: Traveta a tres velles que creuaven el carrer
11: Llançats dos testos ben grossos, plens de geranis, des del balcó d’un sisè pis. Ubicació: Rambla de Catalunya.
12 en punt: Carrer Aragó: empenta –amb caiguda– a un noi que anava amb crosses

A la 1 del migdia sempre em col·loco estratègicament a la porta d’una escola. Avui he muntat un embús amb els cotxes dels pares, he tirat a terra les motxilles dels nens i he generat una baralla entre una professora i una àvia.

Normalment, les tardes són més tranquil·les. Acostumo a centrar-me en el tema del trànsit. Procuro que hi hagi bones topades i algun atropellat. Avui han rebut un vell i una immigrant amb la cara coberta. Perfecte. I no us penseu, encara he tingut temps d’espatllar tres ascensors, tallar un fil de la línia telefònica i fer-li la guitza a un gos petaner.

Espero que amb aquests informes aviat m’ascendiran de nivell. Tinc moltes ganes d’ocupar-me de coses importants: accidents aeris, terratrèmols, inundacions i tsunamis.

Només hi ha un obstacle, que no sé com resoldre. He pres antihistamínics, per si fos una qüestió al·lèrgica. No em funcionen. He consultat amb els entesos. Res. Sé segur que no es tracta d’un problema d’escalfor. Quan s’acaba la jornada i baixo a la central, la caloreta m’encanta. Però, en canvi, així que arribo no paro d’esternudar. Els ulls em ploren, em pica la gola i el nas em raja.

Estic consternat. Tot és inútil. Amb aquesta complicació, el meu futur professional és ben incert. He lluitat molt, però, per més que ho intento, no puc suportar l’olor de sofre.

Anna Maria Villalonga (Febrer 2010)

27 comentaris:

Robert Castells Ferrús ha dit...

M'ha encantat!

Maria ha dit...

Tu sí que tens nassos, Villalonga! M'encanten els teus contes en què descrius la rutina diària de bruixes, dimonis i altres éssers malignes!

Karma ha dit...

que bo, que booooooooooooooo.......quin futúr més negre que te aquest aprenent de dimoni aventatjat..........es molt bo Anna Maria!!!!!!
et felicito de tot cor.....un petonet amb olor a sofre........i un altre amb aroma de lavanda, per contrastar......
M'ha semblat genial, de debò....si no fora així....callaria....

Manel Mora ha dit...

Jo diria que MÉS QUE UNA QÜESTIÓ D'OLORS, es tracta d'una QÜESTIÓ DE NASSOS.
Com escriu la meva dona!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots. La veritat és que sóc jo la que s'ho passa pipa escrivint aquestes històries.

àngels ha dit...

Anna Maria, felicitats! He jugat amb el teu text i abans d'arribar al final m'he aturat per fer una llista dels possibles agents al-lergènics. La veritat és que n'he trobat un munt... Jo també m'ho he passat pipa. Petons!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Àngels. Moltes gràcies.
A veure si trobem algun remei pel pobre dimoniet.

Elies ha dit...

Ha, ha!
El relat m'ha encantat però la imatge és genial!
En volem més!
Petons.

Aurèlia Pessarrodona ha dit...

ai, què graciós!!!! M'ha agradat mooooooooolt!!! XDDDDD
I la foto genial!

Llaudal ha dit...

Ara ho entenc. Per fugir del sofre prefereix passar fred entre nosaltres i no para de fer-nos dimoniades. Per això anem com anem.
Una història negra tirant a vermella...

Teresa ha dit...

Caram amb en Banyetes!! A sobre té becaris fent pràctiques!! Cada vegada que vegi un semàfor espatllat pensaré en tu, Anna Maria!
Per cert... pot ser allà a baix haurien de provar d'apagar la caldera de tant en tant perquè no s'acumulin els gassos, eh? Gràcies, guapa!! Ja veig que no perds el ritme per res del món!! Petonets per a tu i per a la Colette!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots. Celebro que us agradi.

Marta Roig ha dit...

m'ha agradat moltíssim. és molt original...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hehehe. Gràcies, Marta.

Anònim ha dit...

És molt bo, Anna Maria, i divertit i enginyós. A més agafes per sorpresa al lector al final. Jo no me l’esperava aquest final, però un cop llegit tot el conte té molt sentit. Enhorabona!
Shaudin

electra ha dit...

quin dimoniet més eixerit, i versemblant (xd!): pot ben passar que el que fas amb més passió es vegi sotmès a algun impediment que (amb una mica de sort) només el limita.
(com a personatge, em recorda aquell altre teu de la bruixa dels bolets.)

Anna Maria Villalonga ha dit...

És el meu repertori de malignes entranyables.

Anònim ha dit...

AIXÒ MATEIX LLEGIT PER TU...

josep ha dit...

A mi també em cau bé aquest dimoniet..és trapella per no massa dolent..esperem que no l'ascendeixin..he.he...m'ha agradat molt Anna Maria: literatura fresca i pura!!!...el final com la majoria dels teus...genial!!!..mira que tenir alèrgia al sofre!!!..ha.ha.ha.

Anònim ha dit...

Nena, sóc la Mar ;)!

M'ha encantat, està molt bé! És divertit agafar un element diabòlic i ridiculitzar-lo fins al punt k es torni simpàtic. És enginyosa també la manera com descobrim qui és, i no cal ni parlar de l'al·lèrgia que pateix. Molt bo, de debò ;)! Felicitats!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Pep i Mar. Em fa molt contenta que us agradi. Sobretot perquè ja li estic agafant afecte al dimoniet.

Anònim ha dit...

Anna, m'agradat moltíssim he rigut perquè m'imaginava un aprenent de dimoniet (je, je). Ana UB

JUDIT ha dit...

Molt bo!! caram amb el dimoniet!!

Mireia ha dit...

M'ha agradat força!

ANA UB ha dit...

Molt bo el final: m'ha agafat totalment desprevinguda!
Ens veiem a classe!!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hahaha. D'això es tractava. Fins demà!

Tura Nogareda ha dit...

Boníssim Anna, m'ho he passat "pipa"! He entrat als testos, pensant que hi trobaria flors, i me'n han sortit una pila... d'homes!
Ai per Déu, què bona ets!
Tura