Harlem Nocturne

dissabte, 6 de febrer de 2010

Cloenda de la BCNegra 2010

Avui, 6 de febrer, ha finalitzat l'edició de la BCNegra d'enguany. L'acte, informal, lúdic i de generalitzada compra compulsiva, ha tingut lloc a la llibreria especialitzada "Negra i criminal", situada al bell mig del barri de la Barceloneta.
Hi havia molts lectors i uns quants escriptors. Els lectors, eufòrics i plens de companyonia, recomanàvem títols als desconeguts, fèiem intercanvi d'opinions i creuàvem adreces electròniques.
Els llibreters, experts i amb una visió del negoci que tots els afeccionats ja els hi coneixem, oferien vi i musclos al vapor, tenien cura dels convidats amb amabilitat proverbial i venien novel·les com uns descosits.
I els escriptors, contents i cofois en un avançat Sant Jordi, signaven frenèticament. He conegut Andreu Martín, que m'ha signat un llibre que he portat de casa, el darrer Esquius: Si cal matar, matem, que ja vaig comentar en aquest bloc.
També m'ha signat la seva novel·la Puertas abiertas (pendent de lectura perquè ha estat una de les adquisicions d'avui) l'autor escocès Ian Rankin, guanyador d'aquesta edició de la BCNegra i, dit sigui de pas, gran afeccionat a l'Estrella Damm.
He conegut l'escriptor gallec Domingo Villar, un xicot encantador que està començant a despuntar amb les aventures del seu inspector Leo Caldas i que m'ha fet una llarguíssima i treballada dedicatòria, senyal inequívoc que encara és novell. La novel·la, que m'han lloat amb insistència, s'intitula La playa de los ahogados.
He afegit al cistell una nova obra de l'islandès Arnaldur Indridason (l'autor de La dona de verd), anomenada La voz; i la cinquena de la sèrie de Sjöwall i Wahlöö, El coche de bomberos que desapareció. Visca!!!!
També he conegut en persona el meu amic del fèisbuc Jordi Cervera, autor del relat de la gallina assassina, la història publicada per entregues a Twiter amb motiu de la BCNegra. He adquirit un llibre seu que ja té uns anys, Mosques, i que va guanyar, el 2005, el XIV Premi de novel·la Ferran Canyameres. Ara només falta que ens trobem un dia. Em dedicarà les dues obres seves que tinc: Mosques i La mort a sis vint-i-cinc. Així hem quedat, ja que avui ha hagut de marxar de pressa.
En fi, un matí rodó, que ha culminat quan el meu negrot particular i jo hem fet un arròs, negre evidentment, en una taverna típica fundada l'any 1763. Carregada de futures promeses del paradís de la lectura i amb aquest colofó gastronòmic, en un jorn barceloní assoleiat i de cel blau, què més hom pot desitjar?
Feliç cap de setmana, negrots!

9 comentaris:

Llaudal ha dit...

Que continuï!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Esperem-ho, Narcís.

Maria ha dit...

Felicitats -i gràcies, novament- per les teves cròniques sobre la setmana més negra de Barcelona.

Anna Maria Villalonga ha dit...

De res, negrota major. M'hauria agradat molt compartir amb tu aquesta jornada. Petons.

Elies ha dit...

Estic molt content que t'ho hagis passat tant bé. Felicitats!

Anònim ha dit...

Ostres, que bé, cada cop estàs més introduida a tot arreu. Felicitats pel gaudi (que no Gaudí).

Ara només et falta escriure tu una novel·la negrota.

Petons,

IO

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, germanots.

josep ha dit...

Vaig tardíssim..però...eieiei...també me n'alegro que fos un matí tan arrodonit!!!,,,Tal com et vaig dir l'Ian Rankin, t'agradarà..ja veuràs...el 5è de l'Sjowall/Wahloo,,precisament l'he comprat avui....he.he.he...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Estic acabant un Rankin. Aviat hi haurà crítica, Pep.