Harlem Nocturne

dilluns, 15 de febrer de 2010

Puertas abiertas, d'Ian Rankin



Puertas abiertas és una novel·la negra que no conté cap assassinat. L'autor n'és l'escocès Ian Rankin, guanyador com sabeu de la recent edició de la BCNegra.
El llibre ens presenta una interessant intriga al voltant del motiu prou explotat -però sempre efectista- del robatori d'un conjunt de valuosos quadres propietat de la National Gallery of Scotland, a Edimburg.
Els lladres no són vulgars criminals, sinó ciutadans ben situats, cultes i sofisticats. Els seus motius per actuar ratllen l'esnobisme, amb un pla ben estructurat que suposadament no pot fallar. Tanmateix, per atzaroses qüestions que no desvetllaré, acaben relacionant-se amb un capo de la màfia de la ciutat. I, aleshores, tot es trastoca.
Caldrà llegir la novel·la per conèixer més coses. Paga la pena. Resulta distreta i funciona bé. Posseeix un tall clàssic i lleuger, amb una tècnica narrativa molt cinematogràfica, que ens remet a les típiques trames de robatoris fallits, ambients artístics, "polis" que sospiten de tothom amb una intel·ligència prodigiosa i delinqüents habituals.
Rankin és molt britànic (per més que vingui d'Escòcia, no d'Anglaterra) i també ho són els seus personatges. Dibuixats sobre el teló de fons de la ciutat d'Edimburg, que esdevé una protagonista més de la novel·la, el tema apareix enfocat des d'un punt de vista absolutament masculí. El paper de les dones és circumstancial i ni tan sols la suposada heroïna -totalment secundària- no surt gaire ben parada.
L'antítesi de Larsson, diríem. Sobretot per omissió. Quan hom llegeix la novel·la, no pot evitar imaginar-se Rankin com realment és. Un típic habitant de la boirosa Gran Bretanya, bevedor a ultrança i jugador de dards. Recordeu que el vaig veure a la BCNegra i que fins i tot em va signar el llibre. Recordeu també que les ampolles d'Estrella Damm anaven que volaven en les seves mans.
Semblava un "tio" simpàtic, però. I ha tingut la vista de deixar el final de Puertas abiertas, en total paral·lelisme amb el títol, no només obert de bat a bat, sinó enmig d'una escena carregada de suspens que obliga el lector a fer guàrdia a la llibreria. Mmmm. Se les saben totes aquests escriptors del crim.

Amb tot, podeu llegir l'obra sense recança. Us distraurà.

Tornaré aviat, negrots.

13 comentaris:

Teresa ha dit...

Ostres, Anna Maria!! Sí que pinta bé sí, el posaré a la meva llista de llibres per regalar i ser regalat! Moltes gràcies per presentar-lo. Són dels que m'agraden, intriga sense sang i fetge. Petons!!

josep ha dit...

Ostres Anna Maria,,,per vist que no tens temps,,,quina ressenya!!!!...Completament d'acord amb tu...!!!! El final és bo...però jo penso que completament tancat....És veu a venir què passa..No crec que hi hagi 2nes. parts. No és gaire l'estil d'aquests negrots tan clàssics...perquè el Rankin és un clàssic, clàssic.. en les formes gairebé més americà que no pas britànic..Com que m'ho vaig passar molt bé llegint-lo ja en tinc 4 llibres més d'ell guardats per al seu moment de glòria...ha.ha.ha.

josep ha dit...

Per cert, vaig llegir "La mort de Bunny Munro" del Nick Cave (també cantant de rock), australià establert a Anglaterra i està molt bé...nihilista però molt bé..I seguint aquesta tònica ara estic amb un Bukowsky "Música de cañerías"..De tant en tant m'agraden coses "destroyer"...he.he.he.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Molt bé amb les coses destroyer. Pel que fa al Rankin, jo no les tinc totes que no hi hagi continuació. Per què no?
Pensa que ara ha acabat la sèrie del Rebus. Aquesta pot continuar perfectament. M'agradaria saber-ho del cert per deixar de fer cua a la llibreria, que a la nit fa un fred que pela.

Llaudal ha dit...

Sembla que és una novel.la en què la forma intel.ligent de solucionar el problema preval sobre la força. Tindré el libre en llista.

Anna Maria Villalonga ha dit...

No creguis, Narcís. Hi ha escenes d'aquelles típiques de violència mafiosa, però al final no arriba la sang al riu. No és ben bé això que dius. El que passa és que, a diferència del que sol succeir, el cas no se centra en crims ni en truculències, sinó en el robatori d'obres pictòriques.
És clar, el punt de partida ja és menys cru i diferent. Però d'intel·ligent intel·ligent, només n'hi ha un.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

No he llegit aquest llibre de Rankin. De fet, només n’he llegit un de seu: Knots and Crosses. Em sembla que fou la seva primera noveŀla, si més no la primera amb l’inspector John Rebus. A mi em va agradar força, i si no n’he llegit cap més és perquè hi ha molts llibres per llegir i són poques les hores lliures.
Estic d’acord amb tu sobre que tot i que Ian Rankin és escocès i que les seves històries passen a Edinburgh (la que vaig llegir ben segur), els personatges semblen més aviat anglesos. Aquesta impressió vaig tenir.
Celebro que dissabte passessis un bon dia. Quan torni a Barcelona ja em diràs on és aquesta taverna del 1763. M’agraden els locals antics, sobretot ara que visc al Canadà i tot és molt nou.
Una abraçada,
Shaudin

Anna Maria Villalonga ha dit...

I tant. Compta-hi. Quan vinguis, ens hem de trobar.
Gràcies per passar per aquí.
Petons.

josep ha dit...

Ben mirat, potser sí que continuarà...però potser no directament. Al personantge que li veig més futur és l'empresari informàtic....però

Anna Maria Villalonga ha dit...

No ho sé, Pep. Després vaig estar pensant i potser tens raó. Bé, paciència, només el temps ho dirà.

Anònim ha dit...

Penjo aquest comentari en nom de la meva amiga Shaudin, que me l'ha enviat per correu perquè alguna cosa informàtica no li deixa publicar aquí.

He tornat a llegir la nove.la de Rankin Knots & Crosses –l’havia llegit fa molts anys. Curiós, però aquesta vegada no em va agradar gaire. És clar que encara recordava, si fa no fa, l’argument i com acaba tot, i com que el que està més ben aconseguit en aquesta novel.la és l’aspecte del suspens, al meu parer, doncs aquest aspecte ara ja no tenia tanta importància i, per tant, tots els altres aspectes del llibre de Rankin no em van semblar res de l’altre món. Trobo que quan un llibre no passa una segona lectura no pot tenir una qualitat literària gaire remarcable.

Un aspecte que no em va convèncer gens fou l’ús d’una veu narrativa omniscient que ara s’enfoca en un personatge, ara en un altre i sempre sap què està passant pel cap de tothom. És un recurs massa fàcil que li treu força notabilitat al text. Tampoc vaig trobar gens encertada la relació que fa l’inspector Rebus, sota hipnotisme, del seu passat a la SAS. És poc creïble per la manera com està narrat.

Shaudin

Anna Maria Villalonga ha dit...

Shaudin, jo aquesta no l'he llegida, però ja respon si fa no fa a la sensació de "Puertas abiertas". Jo m'ho vaig passar de manera distreta, però no passa d'això, de distracció.

Anònim ha dit...

He començat a llegir En la oscuridad, Ian Rankin. L´han triada per a un club de lectura. El tema és Escòcia
L´inspector Rebus i companyia.
A veure...
Imma C.