Aquest any 2012, que ha estat el de la mort de Ray
Bradbury, no podia deixar de llegir un seu llibre de relats que feia temps que
tenia en la lleixa d’espera. Em refereixo a El
hombre ilustrado, publicat per primer cop l’any 1951. Per desgracia, la
traducció de què disposo no m’ha acabat de convèncer. Els contes m’han agradat
moltíssim, però la traducció ha trontollat, senyal inequívoc de la seva importància
(i, per tant, del valor de la feina dels traductors, que aprofito per reivindicar).
El hombre
ilustrado és
un recull de 18 narracions a les quals hem de sumar-hi 1 pròleg, 1 introducció
i 1 epíleg. Tot plegat constitueix una ficció entrellaçada que té com a fil
conductor un personatge, aquest home
il·lustrat que dóna nom al conjunt. Un artista de circ tatuat de cap a peus que presenta una insòlita i fantàstica
característica: els seus tatuatges, veritables escenes gravades damunt la pell,
tenen vida pròpia. Expliquen històries vívides i esfereïdores, sense que el seu
portador hi pugui intervenir ni ho pugui evitar.
.jpg)
Els relats són futuristes, catastrofistes, distòpics,
en la línia de la literatura especulativa i apocalíptica de Bradbury. De fet, l’intitulat
Los desterrados ve a ser una mena d’embrió
del que després esdevindria la seva novel·la més celebrada, Fahrenheit 451, de 1953. A Los
desterrados hi trobem, vivint al planeta Mart, els grans autors de la literatura
universal, que han estat foragitats de la Terra perquè els seus llibres (com a Fahrenheit)
estan prohibits i es consideren responsables dels mals de la humanitat. Des de
Shakespeare a Dickens passant per Allan Poe, Hawthorne o Bierce, tots
representen el gran perill que la censura intervencionista de la Terra no pot
tolerar.
El hombre ilustrado, com tota
distopia, desassossega, inquieta, angoixa. Una part dels relats tenen lloc fora del nostre
planeta, sobretot a Mart. Però també d’altres es desenvolupen aquí, en un
esdevenidor incert i, a voltes, atemporal. A La hora cero, els
extraterrestres que volen envair-nos han trobat els millors aliats, els més crèduls
i febles: els nens terrícoles. Tanmateix, en altres històries som els terrícoles
els invasors.
El visitante m’ha
semblat especialment colpidor, amb un planeta Mart que serveix per abandonar
els malalts procedents de la Terra. Allà resten aïllats fins a la mort, per evitar
el contagi. Sols, perduts en un indret llunyà i hostil que treu el pitjor d’ells
mateixos. També m’ha impactat La pradera, una mena de premonició de les addiccions
als avenços virtuals, on uns nens terribles acaben superant els límits
raonables.
No hi ha lloc a l’esperança.
Les històries són potents, dures, sorgides de la ploma d’un geni que demostra
en cada línia que la ciència-ficció pot ser, sens cap mena de dubte, una
digníssima representant d’allò que mal anomenem “alta literatura”. Bradbury planteja
reflexions universals i se serveix del gènere com un instrument personalíssim i
prou modern en el moment de la seva aparició. Se sent molt preocupat per la
deriva humana i ens fa arribar un avís ben clar. Us recomano vivament el
recull. I us recomano també pouar en tota la producció d’aquest gran mestre del
segle xx. Res no em sembla millor
que concloure la ressenya amb les seves paraules, extremadament aclaridores.
Combrego totalment amb elles, especialment amb allò que es llegeix entre
línies: el fantàstic i la ciència-ficció s’han de reivindicar. No hi ha res
pitjor que el fonamentalisme acadèmic i pseudointel·lectual, per més que alguns d'aquests acadèmics i pseudointel·lectuals es postulin a ells mateixos com a veritables defensors de la sapiència humana.
En mis obras no he tratado de hacer predicciones
acerca del futuro, sino avisos. Es curioso, en mi país cada vez que surgía un
problema de censura salía a relucir como paradigma de la libertad Farenheit
451. Los intelectuales, ya sean de derechas o de izquierdas, siempre tienen
miedo a lo fantástico porque les parece tan real ese mundo que creen que estás
intentando engañar y, evidentemente, así es. (…) Vivimos en un mundo que nos
absorbe con sus normas, con sus reglas y la burocracia, que no sirve para nada.
Hay que tener mucho cuidado con los intelectuales y los psicólogos, que te
intentan decir lo que tienes que leer y lo que no.
.jpg)
