València Negra: un gran festival

S'està celebrant en aquests dies la quarta edició del Festival València Negra, i jo tinc unes dents tan llargues que esgarrapen el terra. 

Em venia molt de gust fer-hi cap. Vaig prometre als organitzadors que enguany no hi faltaria, però les meves classes a la Universitat no ho han fet possible.

Hi havia d'anar demà dia 12, entre d'altres coses com a guanyadora l'any passat del Premi València Negra a la millor novel·la en llengua catalana (La dona de gris). Per desgràcia, no ha pogut ser. Quina ràbia.

Com a mal menor, em consolo seguint el que hi passa a través de les xarxes. I puc assegurar que el Festival s'està consolidant de manera espectacular. Tot el món de la negror s'hi ha concentrat (incloses figures internacionals com en Pierre Lemaitre), les taules rodones em semblen molt interessants i també es detecta l'èxit de públic i el ressò als mitjans. Fantàstic.

He promès formalment a un dels directors, Jordi Llobregat (amb qui hem coincidit feliçment a "El vi fa sang" i per sant Jordi) que l'any que ve no hi faltaré, que m'ho muntaré com sigui. Serà la cinquena edició i, per tant, festa grossa. Ja us dic des d'ara: no m'ho perdré, no m'ho perdré, no m'ho perdré (començo a repetir aquest mantra per anar fent ambient). 

Mentrestant, desitjo que tothom a València (la terra més acollidora del món) s'ho passi d'allò més bé. Aquí us deixo l'enllaç amb el web del festival.

I visca el nostre gènere, negrots.