Harlem Nocturne

dijous, 5 de maig de 2016

La vida sense ell, d’Isabel-Clara Simó











La vida sense ell, d’Isabel-Clara Simó, és una novel·la coneguda i reconeguda, publicada l’any 2000, i que Bromera ha tornat a reeditar. Es tracta d’una obra molt llegida a la qual −he de confessar amb una certa vergonya− jo m’hi enfronto per primer cop. No obstant això, resulta de tan rabiosa actualitat, tan pertinent, que la seva lectura (per si algú va tan endarrerit com jo) continua essent absolutament vigent i recomanable.
La història reflecteix una realitat molt sòrdida, que per desgràcia es repeteix a diari darrere de la porta tancada de moltes llars: la violència domèstica envers les dones. Una violència no només física, sinó també psicològica, una violència que comporta l’anul·lació de la voluntat i de la personalitat, l’obligatorietat d’actuar en contra dels propis desigs, d’haver d’aguantar un home que t’ha fet mal, t’ha menystingut, violat i anorreat, un home a qui no pots suportar, a qui no estimes i que et resulta fastigós.   
La protagonista ha escrit la seva vida en un diari, que troba el seu fill Mateu quan ella ja és morta. El descobriment que fa aquest fill, aterridor, incidirà directament en la seva pròpia vida. Com a lectors, anirem coneixent els fets al mateix temps que Mateu i, com ell, assistirem al·lucinats al terrible i corprenedor horror quotidià.
Tanmateix, la novel·la no és una novel·la pamfletària a favor de les dones i en contra dels homes. Això seria fàcil i pobre. La novel·la planteja un interrogant molt més profund, un dilema moral enorme. Perquè... fins a quin punt podem legitimar el crim? Fins a quin punt podem acceptar que algú decideixi deslliurar-se del maltractador de manera definitiva i amb la crueltat més abjecta? La protagonista del llibre planeja amb una premeditació esfereïdora l’assassinat del seu home. Durant mesos, documentant-se amb tranquil·litat, cercant el sistema per cometre el crim perfecte, sense escatimar sordidesa ni bestialitat. I se’n surt. I tant que se’n surt. Quantes vegades haurà succeït això a la vida real?
Aquestes són les qüestions de La vida sense ell, text que ens aboca inevitablement a la reflexió i que ens fa pivotar perversament entre dos pols èticament enfrontats. No és una novel·la complaent, no és una novel·la còmoda. És un relat Intel·ligent, dur i ben construït que es llegeix molt de pressa i que no pot deixar, de cap manera, indiferent ningú.   




8 comentaris:

Raquel Gámez Serrano ha dit...

De les que m'agraden, llavors! Moltes gràcies per la ressenya.

Jordi Canals ha dit...

L'he llegit i em va agradar molt. Gràcies pels teus comentaris. UNa abraçada!

Jordi Canals ha dit...

"Imagina la vida sense ell". Edit. Columna

Anònim ha dit...

A mi també em va agradar molt.

Una abraçada Anna Maria


Marta Valls

Àngels Freixa ha dit...

Un tema, per desgràcia, ben actual. No l'he llegit, prenc nota.
Gràcies!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

La vaig llegir fa una pila d'anys i la recordo com si l'hagués llegit ahir. Molt impactant i, tal com comentes, ben construïda i inteŀligent. Un cop la vaig començar, no la vaig poder deixar fins a arribar al final.

Carme Luis Tatjé ha dit...

N'havia sentit a parlar molt, i ara amb la teva resenya, se'm trenca el cor. m'he l'apunto i el compraré, en honor a tú a la seva autora.

Gràcies Anna, una abraçade.

Glòria Campabadal ha dit...

La vaig llegir fa molts anys ibhe de dir que és un del millors llibres que he llegit.És dura,impactant,molt ben escrita, emotiva...la recomano a tothom