Harlem Nocturne

dissabte, 19 de març de 2016

Consulting, de François Thomazeau






Consulting, de l’autor francès François Thomazeau, és el número 21 de la col·lecció Crims.cat i el quart dels seus títols traduïts, després de Crònica dels bons trinxeraires, del portuguès Mário Zambujal; Pluja negra, de l’italià Flavio Soriga; i Un habitual de la comissaria, de la coneguda autora francesa Dominique Manotti. Consulting no desmereix en absolut d’aquest fantàstic conjunt. Thomazeau és el primer cop que ha estat traduït a una llengua estrangera: la nostra. Un al·licient que hem d’agrair al bon olfacte del director de Crims.cat, Àlex Martín Escribà.  
La novel·la és original, tant pel tema que tracta com per la manera de construir el discurs. Val a dir que a mi m’ha costat molt empassar-me la trama, que només es pot assimilar acceptant-la com un joc al·legòric basat en l’absurd. La història d’un sicari d’una  organització mafiosa que va eliminant treballadors que fan nosa a les empreses no és fàcil de pair. Quan aquest sicari s’ajunta amb un sindicalista i tots dos formen una mena de tàndem delirant que va matant amunt i avall, doncs Déu n’hi do. I si, per a postres, el desenllaç també et deixa amb un pam de nas, no cal afegir res més.   
Consulting m’ha recordat una mica les esbojarrades novel·les d’Eduardo Mendoza, aquelles protagonitzades per aquell sonat innominat que resol casos sense encomanar-se ni a Déu ni al diable. Ja sabeu que l’humor i la follia poden resultar molt rendibles per dir coses, en aquest cas per criticar àcidament la societat en la qual estem immersos, un món podrit i corrupte on els diners, el poder i els interessos personals són l’únic que té importància.
La traducció de Maria Llopis mereix una lloança clara. De fet, és un dels factors de l’obra que jo he gaudit més. He de reconèixer que Consulting toca un tema que, personalment, no he arribat a fer meu. Però això no vol dir que no sigui una gran novel·la. Es tracta purament d’una qüestió de preferències personals.
Feliç dissabte, negrots.



5 comentaris:

Àngels Freixa ha dit...

Ja fa dies que tinc el llibre però encara no l'he llegit. Espero fer-ho aviat.
Gràcies Anna.

jordi castells ha dit...

Suscric el que dius, aquesta novel·la has de fer abstracció del tema principal (teoria de la conspiració ).

Raquel Gámez Serrano ha dit...

A mi em va agradar força, tot i que a l'inici estava desorientada. Després, sí, me la vaig llegir d'una volada.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, Jordi. Crec que t'has d'abstreure, perquè si no, no te la creus. La veritat és que a mi m'ha costat molt. No m'ha arribat, això passa de vegades. No deixa de sorprendre'm que tanta gent en parli tan bé. El meu problema és que el que explica no m'ha interessat.

Anònim ha dit...

Completament d'acord. No la trobo verosímil. És com el teatre de l'absurd. No m'ha agradat.