El visitant, de Joan Marcé

El visitant, segona novel·la de Joan Marcé, és també la segona entrega de la trilogia intitulada El missatge. La primera fou Un intrús al’estany i ara, gairebé quatre anys després, ens arriba aquest visitant que farà les delícies dels afeccionats als thrillers d’acció, suspens, ciència-ficció i violència ben dosificada. Que quedi clar, però, que cada llibre es pot llegir independentment de l’altre. En aquest sentit, tot i que el més lògic seria començar pel primer, podeu iniciar la lectura amb El visitant sense cap problema.

Fidel a l’estil del primer lliurament, Marcé ens endinsa en un univers de descobertes científiques vitals per a la humanitat que desfermaran les suspicàcies i persecucions més abrandades des del poder establert (com sol passar). Amb una estructura decididament cinematogràfica, a la novel·la hi trobarem de tot: personatges entranyables, sicaris psicòpates, científics de tota mena, espies, fins i tot homes de fa sis mil anys i d’altres éssers dels quals (per no fer spoilers) prefereixo no parlar-ne.

Amb un ritme agilíssim, que agafa més embranzida a mesura que la història avança, El visitant és una d’aquelles històries que no podem deixar de llegir, malgrat les seves més de 400 pàgines. A mi m’ha recordat, amb els capítols tan breus on anem veient com en un puzle tot allò que passa en els diferents escenaris, les lectures que feia de joveneta. Per exemple, els llibres de Frederick Forsyth, tipus L’alternativa del diable o El quart protocol. Quina manera de xalar, entreteniment pur i dur amb tots els ets i uts que cal esperar-ne.

Al meu entendre, com ja vaig dir en ressenyar Un intrús a l’estany, Joan Marcé conrea sense complexos una narrativa lúdica de bon nivell que fa molta falta per normalitzar des de tots els punts de vista la literatura catalana.

Enhorabona a l'autor. Ja esperem la resolució de tot plegat amb candeletes.