Harlem Nocturne

dimarts, 1 de setembre de 2015

Rèquiem per una llibreria: tanca Negra y Criminal


 
M'emociona (sóc de mena sensible) viure en una metròpoli on encara, quan tanca una llibreria, es produeix un cert enrenou. No sóc tan ingènua per pensar que es tracta d'un enrenou gran. No. És només un enrenou petit, com a molt moderat, i es troba circumscrit a l'àmbit que li pertoca: la gent del gremi, els clients i lectors, alguns periodistes, els editors, els amants de la cultura i de la literatura... Tanmateix, no deixa de ser un enrenou. Per això m'emociona. 
M'ajuda a creure que Barcelona, malgrat tots els esforços dels seus governants, encara és una ciutat acollidora on s'hi comparteixen les coses i s'hi pot viure.   
 
Avui, 1 de setembre, el dia s'ha llevat rúfol. Rúfol i trist. Hem sabut que la llibreria Negra y Criminal, lloc de culte per a tots els negrots del país, de l'Estat i més enllà, abaixa la persiana, definitivament, el pròxim 3 d'octubre. Malgrat la sorpresa, feia temps que el desenllaç s'intuïa. Feia temps que sonaven campanes que les vendes no eren bones, que les coses no anaven bé. Ja ho sabeu: els negocis grans fagociten els petits i la gent no compra llibres. Dues circumstàncies nefastes. I tant li fa que parlem del gènere amb més èxit del moment actual. Tant li fa. Resulta una contradicció perversa, sí. Però la realitat és la realitat.
I punt.
 
Que tanqui una llibreria representa sempre una pèrdua. Ho hem viscut altres vegades. Una pèrdua que ens deixa més orfes, més sols, més desorientats. I si aquesta llibreria és un lloc tan especial, referent del gènere negre, coneguda arreu, impulsora de mil projectes i punt de trobada de tants i tants malalts de la negror, la pèrdua es converteix en un autèntic drama. I això és el que estem vivint avui: la desolació del drama.
 
Tots hem experimentat la màgia a Negra y Criminal.
Hi hem compartit rialles, vi negre, patates fregides i musclos. 
Era la meva única excusa per trepitjar la Barceloneta! Allà he comprat un munt de llibres, m'he deixat aconsellar per l'incansable Paco Camarasa, he presentat les novel·les de bons amics, he signat llibres propis, he fet i m'han fet un munt de fotos (un munt!), he conegut persones que ara formen part de la meva vida i, sobretot, he abraçat molta gent! També he passat bonics moments amb amics que ja no hi són (i ara penso en l'Agustí Vehí, en Josep Forment, l'Alícia Marsillach...). Tots els records de la Negra y Criminal, però, són records feliços. I això, per més anys que passin, no ho esborrarà ningú.
 
 
 
 
Des d'A l'ombra del crim vull expressar a Montse Clavé i Paco Camarasa la meva solidaritat i enviar-los una bona abraçada. Han estat llibreters de capçalera per a gernacions d'amants de la bona literatura negra.
Que us quedi clar que tota la ciutat, aquesta Barcelona que vull creure que encara existeix, us trobarà a faltar.    
 
 
 

9 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Que no són bons temps per a la lírica ja ens ho havien dit. Ara també sabem (empíricament) que tampoc no són bons temps per a la prosa. Per a què són bons temps? Per a la banca? Per al nacionalisme ranci?

Avui, en conèixer la notícia del tancament de "Negra i criminal", he recordat una conversa amb en Josep Forment, que tots enyorem. Ens havien donat plantón en una llibreria i vam anar a fer un cafè en una terrassa. Em va dir que el negoci editorial i llibreter viu un canvi de paradigma, i que el problema rau en què tothom sap quin és el paradigma obsolet però ningú no sap quin és el nou.

Anònim ha dit...

Vaig estar davant de la llibreria aquell dia de la teva xerrada sobre la Patricia Highsmith. Aquell dia vaig veure i saludar per primera vegada a l'Aramys, la Margarida Aritzeta (que no tenia veu) i la Montse Galera. Hi havia tanta gent que ens va ser impossible entrar. Sempre que tanquen una llibreria em dol i m'imagino com us heu de sentir els que hi heu viscut tantes trobades i compartit tants bons moments.

Es ben trist.

Àngels

Montse ha dit...

Un dia molt especial, aquell, Àngels. Tant, com trist el dia d'avui.

Anna Maria Villalonga ha dit...

En Josep Forment era un home savi.
Sí, noies, va ser un dia molt especial.
Quina pena, avui.

Carme Luis Tatjé ha dit...

Quan ho vist, avui a les noticies, he pensat molt amb tu, i els teus companys literaris. Quin greu !! El senyor Paco Camarasa han dit: es tenca una llibreria que thotom coneix i en parla....peró no n'hi ha prou.
comparteixo la teva tristesa!
Una abraçade

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ho sento moltíssim. Jo no hi havia estat mai, però la tinc molt present i m'és d'allò més familiar de tant que tu n'has parlat, per tant només veure el títol del teu article ja m'he quedat de pedra. És molt trist quan es tanca una llibreria, i unes més que altres. Jo he viscut dos tancaments ben tristos, per mi; el de la Catalònia on havia presentat les meves noveŀles, o tu me n'havies presentat, i hi estava sovint en contacte; i l'altre va ser el tancament de la llibreria Bookcity, al meu barri de l'Annex, que coneixia de més de 30 anys, molt estimada i l'única del barri.

Manel Aljama ha dit...

Vull creure que fins el 3 d'octubre pot passar de tot. Que no acabi de tancar com el Quílez o altres llocs emblemàtics, que pensarem una idea boja i que tot sigui un punt d'inflexió. És un lloc de referència negrot i no mereix marxar així, quan arreu veus racons de novel·la negra. Vaig compartir fotos de la Negra a face i no tinc més ganes d'escriure. Agafo el teu article i faig un enllaç des del meu viatger.

Teresa ha dit...

Ho sento molt, de veritat. No hi havia estat mai... era un tema pendent. Em sap greu... Aquestes coses sempre em posen tristes...

Anònim ha dit...

Hoola! negrots i negrotes!
És molt trist que tanqui una llibreria tan coneguda. amb tants criminals i detectius a les seves estanteries.
Però dos i dos fan quatre i no venen prou.
Estaria bé una idea boja, creativa al barri de la Barceloneta i Negra y criminal fos un referent cultural amb les portes ben obertes. L´equip de l´ajuntament de BCN vol apostar per la cultura als barris, ara ens ho pot demostrar.

Imma C.