Harlem Nocturne

dissabte, 30 de maig del 2015

La Cara B, d'Esperança Camps






No puc estar més satisfeta d’escriure avui aquesta ressenya. La Cara B, de l’escriptora menorquina establerta a València Esperança Camps, és un altra novel·la que sorgeix a l’aixopluc de l’antologia de relats negres fets per dones  Elles també maten. Com sabeu, vaig tenir l’honor de ser-ne la coordinadora. I ara tinc l’honor d’anunciar que, després de L’amant xinès de Margarida Aritzeta, Esperança Camps també s’ha apuntat a la negror tot donant més volada al mateix personatge que ja va protagonitzar el seu relat de l’antologia: un aspirant a escriptor de gènere que no se n’acaba de sortir.
La Cara B és una novel·la excel·lent, molt imaginativa, amb un humor àcid i coent que farà les delícies del lector més exigent. Camps sempre diu que ella s’estrena en el “noir”, però veus autoritzades m’han xiuxiuejat que no és ben bé així. Que les seves novel·les sempre són fosques i estan plenes de morts. Jo me les crec, aquestes veus. Però sí que és cert que, amb La Cara B, l’autora entra per la porta gran en la novel·lística negrota més canònica.  
Amb un estil narratiu original i decididament propi, la novel·la furga sense pietat en les entreteles de la política valenciana dels darrers anys. Polítics assassinats, polítics corruptes, polítics culpables. Quina paradoxa que ens arribi ara, justament quan podem parlar, gràcies al resultat de les darreres eleccions, d’una renovació que semblava que no s’aconseguiria mai. Amb una trama molt ben estructurada, per les pàgines de La Cara B desfila una impagable galeria de personatges, un zoològic humà que la mirada intel·ligent i esmolada d’Esperança Camps dissecciona sense pietat. Com una cirurgiana. O potser millor, com una forense. Perquè no s’està de res. No calla res.
M’ha atrapat moltíssim la utilització dels registres lingüístics que ha fet Camps. Amb la seva capacitat d’excel·lir en tots els nostres dialectes, ens ofereix un text realista, versemblant, divertit, caricaturesc, delirant, fresc i sorneguer. Hi ha de tot una mica. I funciona a la perfecció.
No us perdeu la novel·la. Una nova aposta, extraordinàriament encertada, de la jove editorial Llibres del Delicte.     
Que passeu un bon dissabte, negrots.  


 
Aquesta ressenya també s'ha publicat al Digital de Cultura Núvol

8 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

La meva sincera enhorabona a Esperança Camps . Gràcies Anna per la crònica

Anònim ha dit...

Sempre amb bones recomanacions.

Moltes gràcies Anna Maria. Una abraçada.

Marta Valls

Tura Nogareda ha dit...

Me l'apunto a llista!
Bona i engrescadora ressenya,
gràcies Anna, petons!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Recordo el seu relat a Elles també maten, "(Ulleres de) pasta negra". Hahaha! Còmic i amb una metaficció genial. No dubto, doncs, que La cara B deu valdre molt la pena.

Unknown ha dit...

Apuntada! Segur que m'agradarà! Gràcies!

Unknown ha dit...

Bé, una més a la llista.

Unknown ha dit...

Cal felicitar l’Esperança Camps i també l’aposta valenta de Llibres del Delicte que no per pistonada i en poc temps ha editat novel•les molt interessants i diverses dins del gènere .

Anònim ha dit...

Moltes gràcies, Anna Maria, per la ressenya. No sé si ets la padrina o la llevadora de la criatura. ;-) i moltes gràcies pels vostres comentaris.
Esperança