Harlem Nocturne

divendres, 29 de maig del 2015

El retorn de l’Hongarès, d’Anna Moner


El retorn de l’Hongarès, de l’escriptora valenciana Anna Moner, va guanyar l’any 2014 el Premi Alfons el Magnànim de narrativa. L’autora, nascuda a Vila-real, llicenciada en Història de l’Art, artista i col·laborada habitual en diferents mitjans, ens delecta amb una segona novel·la (després de Les mans de la deixebla, Premi Enric Valor 2010) que no pot deixar indiferent ningú.






L’acció d’El retorn de l’Hongarès es desenvolupa a París en dos moments temporals diferents: a finals del vuit-cents (concretament al mes de maig de 1897) i a l’època actual. La trama del passat (criminal i fosca) s’imbrica amb la del present per confegir una novel·la fascinant i extremadament suggeridora. Es tracta d’un text amb ressons diversos, amb un bagatge intertextual que posa en relleu l’extensa cultura de Moner.


Ja parlarem del paper de la música, però, pel que fa a la literatura, hi podem detectar des de pinzellades gòtiques a un acostament ˗tal volta amb una certa voluntat d’homenatge˗ als pioners dels relats policíacs de finals del xix. Per les pàgines del llibre s’hi passegen, de manera més o menys explícita, Edgar Allan Poe o l’admirat Oscar Wilde. De fet, les reminiscències de la seva única novel·la, El retrat de Dorian Grey, se’ns fan paleses sens cap mena de dubte. També hi podem reconèixer la influència de l’alemany Patrick Süskind i la seva aclamada obra El perfum, per no parlar de les nombroses referències a textos literaris, artístics o filosòfics que salpebren la novel·la amb una estratègia i una cadència absolutament pertinents.       

 
 
 
 
 
 
Tanmateix, la veu d’Anna Moner és una de les més personals, independents i lliures que he tingut darrerament la fortuna de conèixer. Amb un embolcall de thriller d’època, l’autora teixeix una trama bellíssima, embriagadora, molt original. Una història extremadament intel·ligent que ens aboca a reflexions serioses i profundes. No em fa res dir-ho: a reflexions universals. 

El retorn de l’Hongarès planteja el conegut debat entre l’àmbit científic (l’estudi de la naturalesa, del món animal, de la medicina, de la incipient ciència forense) i l’art de la paraula, les humanitats, la música, la literatura, el teatre. La suposada oposició entre art i ciència, entre dues maneres d’enfrontar-nos a la vida i als seus misteris que actualment semblen antitètiques però que, en un passat per desgràcia ja massa remot, formaven part conjuntament de la gran riquesa del “saber” humà. Aquesta idea, que sura al llarg del text a partir de les característiques d’alguns dels personatges (magníficament dibuixats i delimitats), ens permet enfrontar-nos a una altra rellevant qüestió, principal dins la novel·la: les consideracions al voltant del fet inevitable ˗el més natural de tots˗ que afecta als éssers vius, inclosos els humans. Em refereixo al misteri insondable dels cicles de la naturalesa, de l’esdevenir vital. Parlo de la vida i de la mort, que funcionen com les dues cares de la mateixa realitat, que no es poden separar, que no fan sentit l’una sense l’altra.      

Es fa molt difícil ressenyar El retorn de l’Hongarès sense caure en la temptació d’explicar coses que el lector haurà de descobrir per si sol. Hi ha tant a dir! En canvi, sí que puc permetre’m parlar-vos de les sensacions que l’obra m’ha produït. El retorn de l’Hongarès és un festival sensorial, un enorme plaer per als sentits. No exagero si afirmo que tota la novel·la es pot considerar una gran sinestèsia: les propietats de cada sentit (vista, gust, olfacte, oïda, tacte) sobrepassen el seu àmbit natural i s’associen a les altres amb una bellesa i una naturalitat exquisida. Voluptuositat de colors, de llums, de plantes, flors, pedres precioses, menges, abillaments... Tot en la novel·la llueix amarat d’una sensualitat i una sexualitat pregones, atàviques, indefugibles.

I després hi ha dos aspectes que aconsegueixin eixir de les pàgines i acaronar-nos en la vida real: el perfum i la música. El perfum, mescla d’aromes de la natura, particular per a cada un de nosaltres, tant en la vida com en la mort. El perfum, que ens defineix, ens motiva, ens conserva la memòria, ens provoca, ens apassiona, ens fa remuntar l’oblit i el temps, ens fa embogir. I el mateix passa amb la música: el lenitiu per excel·lència, l’art més sublim de tots, el més durador, el més universal. Confesso que, a mesura que la novel·la anava citant el seguit de peces musicals de què gaudien els personatges (de Chopin, Liszt, Beethoven, Txaikovski i molts d’altres) jo anava experimentant la necessitat d’escoltar-les. No m’hi vaig resistir. Així, l’acte de llegir El retorn de l’Hongarès es va convertir per a mi en una experiència diferent, dinàmica i completa, intensament plaent.

No m’estendré en els personatges, perquè us vull cedir la felicitat de descobrir-los, però tots, del primer a l’últim, resulten esplèndids, inusitadament únics. D’altra banda, la novel·la està molt ben documentada. Les descripcions són extremadament detallades, tant en el vessant científic com pel que fa als costums i usos de l’època. L’autora ens passeja calmosament pel París de 1897, per l’obscuritat dels baixos fons, per la lluminositat dels ambients refinats, pels cabarets, els prostíbuls i els teatres, per l’òpera, els espectacles de màgia, el dipòsit de cadàvers i els nous boulevards de la ciutat. Amb una prosa de tall clàssic, rica, treballada, curosa. Amb una depuració estilística delicadament preciosista, curulla de matisos, que fa excel·lir i brillar, com una perla, la nostra llengua i la nostra literatura.     

Que ningú no cometi el pecat de perdre’s El retorn de l’Hongarès. Ras i curt, una brutal experiència estètica, una polida joia.  
 
 
 
 
 

Targetó i una foto de la presentació de la novel·la a Barcelona, el dia 28 de maig, en la qual vaig tenir l'honor d'intervenir.


Aquesta ressenya també s'ha publicat al Portal Digital de Cultura Núvol
 

9 comentaris:

Montse ha dit...

Què vols que et digui? Ja estic engrescada. L'haurem de llegir (i salvar al pato que, després, acuses!)

Ressenya fantàstica!

Jordi Canals ha dit...

M’he animat tant amb la teva crònica que et puc dir que no deixaré de llegir El retorn de l’Hongarès, d’Anna Moner. Alguns dels aspectes que has citat de l’obra m’interessen molt. Gràcies Anna i l’enhorabona a l’autora.

Unknown ha dit...

Amb cròniques com aquestes segur que l’ànec es revifa del tot, haure de guardar els vins per més endavant.

Anònim ha dit...

Que engrescadora és aquesta crònica!. M'has fet agafar ganes de llegir aquest llibre que promet tant.

Moltes gràcies i una abraçada.

Marta Valls

Anònim ha dit...

Quan has fet propòsit d'abstinència de comprar llibres durant uns dies, et trobes amb aquesta meravella de ressenya i, esclar, propòsit a posposar. El buscaré, gràcies.

Àngels

EN CLAU DE NEGRE ha dit...

Una de les millors ressenyes que he llegit fa temps. Com sempre, m'encanta com escrius!
I sí, el llibre l'haurem de tenir present. L'empenta final dels mesos de maig i juny m'han deixat "out", però que es prepari juliol, que es prepari!!!

Jofre Pervez ha dit...

Amb aquesta ressenya aquesta no va a la llista, va cap a "Prioritàries" !!! Gràcies Anna Maria... ja em cau la baba.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Tinc unes ganes enormes de llegir-la. Ja les tenia abans de llegir la ressenya (el que he llegit d’Anna Moner m’ha deixat encisada), i ara encara més.

Unknown ha dit...

Una bona proposta! M'han entrat moltes ganes de llegir-la! Gràcies!