Quan vaig escriure, el 6 de
setembre de 2012, la ressenya de Narcolepsia
˗primera novel·la
de Jordi Ledesma˗,
la vaig acabar amb aquest paràgraf:
Em pregunto què
ens espera ara. Jordi, et felicito. Però, nano, no ens enganyem. Tu mateix
t’has posat un llistó molt alt.
Doncs sí, ell mateix s’havia posat un llistó molt alt. Però,
caram, aquest “nano” és un autor immens, que no té aturador. De manera que no
només ha superat amb facilitat el seu propi llistó, sinó que ho ha fet amb una
nota ben alta.
El diablo en cada
esquina és una
aposta valenta i distinta: una novel·la breu, en present, amb una focalització
molt més acotada. En alguns aspectes pretén inequívocament distanciar-se de l’extensió
i la monumentalitat de Narcolepsia,
tot i que ambdós títols tenen en comú, a banda de la potència i de l’estil
directe, la pertinença a la narrativa de “baixos fons” i la visió dura i desencisada
del món. Tanmateix, amb aquesta segona obra Jordi Ledesma transmet una gran vivacitat
i inquietud literària, demostra que pot indagar en la seva pròpia creativitat i
buscar nous camins per enfrontar el fet de l’escriptura.
Ledesma és un escriptor de raça, no hi ha més. Les
paraules li broten a raig, sense concessions. Com si tot el seu talent es
vessés damunt del paper a borbollons, a fuetades, a cops de tralla. A mi, que
no m’agraden gaire les novel·les de pinxos ni els personatges del subsòl, Jordi
Ledesma aconsegueix atrapar-me com si fos una mosca en una gota de mel. Domina
els registres lingüístics, els argots, els diàlegs, el ritme. M’he empassat el
llibre com si estigués assedegada de bones lletres, com si m’hi anessin totes
les lectures de l’univers, com qui s‘empassa un got d’aigua fresca enmig del
desert.
Quatre històries que convergeixen, quatres personatges al
límit. El crim organitzat i una societat podrida, malalta, malsana, miserable. L’ambició
desfermada, la cobdícia, la sang. La cara fosca de Barcelona. La traïció. Tot lliga
a la perfecció en un calidoscopi múltiple farcit de girs i cops d’atzar. Tot és
autèntic: les trames, la prosa i les intencions de Jordi Ledesma. Directe, potent
i genuí, em pregunto com és capaç d’escriure amb tanta duresa. Perquè quan el
coneixes saps que és una persona riallera, mesurada, “carinyosa” i afable. I
penses... buf, així veu el món Jordi Ledesma? D’on ho treu, tot això?
I ara m'adreço a tu, Jordi, directament:
Estimat, com a final de la ressenya de la teva segona novel·la
ja no diré que t’has posat el llistó molt alt, perquè això ja has demostrat que
per a tu és una fotesa. Avui afirmaré una altra cosa, sense cap por d’equivocar-me:
et pronosticaré un futur enlluernador. I, si no, temps al temps.
7 comentaris:
A mi em va entusiasmar aquest llibre, Anna. Quina ressenya tan fantàstica, sort que aquest ja no l'he de posar a la llista, però el tinc a la memòria.
Gràcies
Àngels
m'agrada comprovar que penses el mateix que jo, Àngels. És un bon bon llibre.
En vista de la ressenya, l'ahuré d'apuntar amb elletres grosses.
Gràcies i una abraçada Anna Maria
Marta Valls
Una abraçada, Marta.
Ja pots anar preparant lectures per a l'estiu!
Això mateix dic, ja m'estic fent la llista per a l'estiu.
Em fa molta il·lusió que passis per aquí, Mercè!
Feliç llista estiuenca!
Moltes gràcies per la ressenya. Un autor com aquest s'ha de posar a la llista de seguida.
Publica un comentari a l'entrada