Harlem Nocturne

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Vázquez Montalbán a l’Empordanet





Si em coneixeu, no us estranyarà que manifesti que l’Empordà és la meva comarca d’adopció. Sóc barcelonina, sí. I urbanita, també. Però, alhora, adoro aquesta terra del nord, bella entre les belles, en la qual fa anys i anys que hi passo les vacances i llargues temporades. Sempre que puc.
La conec força bé, sobretot l’Empordanet (és a dir, el Baix Empordà). Hi tinc una casa llogada i, a més, d’allà prové un dels tresors de la meva vida, la meva gata Colette.
Tanmateix, l’Empordà és un lloc ampli i farcit de cultura, anècdotes, persones... Com tot lloc tan ric, també té cops amagats. El cas és que, malgrat que casa meva és a tocar del petit poble de Cruïlles, jo desconeixia totalment una qüestió vinculada a aquest llogarret  i a la novel·la negra. Una qüestió que he descobert tot just aquest estiu.
Resulta que a Cruïlles, encantadora població típica d’un pessebre, hi va ser molt de temps en Manolo Vázquez Montalbán. Suposo que, com jo, hi anava de vacances i sempre que en tenia ocasió. O potser fins i tot hi va viure. Segons la placa que campeja al mur de la casa on s’estava, hi consten dues dates que impliquen molts anys (1975-2003, el de la seva mort). També segons la placa, allà hi va escriure gran part de les seves obres. Ignoro fins a quin punt va escriure molt o poc en aquell indret (ja sabem que aquestes coses se solen mitificar). Però no m’estranyaria gens que s’hi hagués recreat, ja que el silenci, la tranquil·litat i la bellesa lluminosa del paisatge ho afavoreixen i molt (això us ho puc garantir per experiència pròpia).  
Aquest cap de setmana m’he acostat a Cruïlles i he fet fotos de la casa i de la placa en qüestió. M’ha semblat que seria bonic recollir aquesta dada en aquest bloc. Una cosa més per compartir amb tots vosaltres, negrots.
Que passeu un feliç diumenge!  





9 comentaris:

Jofre Pervez ha dit...

Com a bona empordanesa sempre he pensat que hi ha alguna cosa al blau del cel o a les pentinades que la tramuntana deixa als arbres que els dóna un extra de màgia a les contrades del Empordanet. És clar que com en sóc orgullósa indígena no em caracteritza la neutralitat.
Coneixia les estades del Vàzquez Montalban per el Baix Empordà i els seus exquisits gustos culinàris per els restaurants de la zona,però desconeixia que hi tingués casa a Cruïlles.
Gràcies Anna Maria,empordanesa d'adopció i mami d'una veïna meva, la Colette que demostra el nostrat encant empordanès. :) Una abraçada!

Anònim ha dit...

Magnifiques fotos, l'Empordà es un paratge maginific. A l'empordanet hi tinc bones amistats.
Gràcies i una abraçada.

Marta Valls

Anònim ha dit...

Que boniques les fotos i que positiu tot el què ve de tu.
Una abraçada.

Àngels

Jordi Canals ha dit...

Ja ho deia Josep Pla que l’Empordà era una mena del centre del món, d’aquí el seus llibre: “per la Catalunya Vella (De l'Empordanet a Barcelona. De l'Empordanet a Andorra. De l'Empordanet a Perpinyà).” Jo també en sóc un enamorat dels bells racons de l’Empordà. Gràcies Anna per recordar-m’ho. Una abraçada i fins demà.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Que bonic, Potato. A mi també sempre m'ha agradat molt l'Empordà, és preciós. I ara, mirant les fotografies de la casa, sento envenja d'en Vázquez Montalbán, pobre. Oh, si em pogués estar un parell de mesos en aquesta casa, quant escriuria!
Gràcies per compartir-ho!

Vicenç i Gemma Alemany Colomé ha dit...

Les fotos molt maques i va molt bé saber aquestes coses del nostra país i les històries que amaguen els ostres pobles.

Anònim ha dit...

Bon dia!
Feia molts dies que no passava a veure els negrots i em trobo notícies de Manuel Vázquez Montabán, i estic a punt pe llegir la seva novel.la

EL PIANISTA,1985

"Si la lámpara tuviera bombilla probablemente la encendería. Absurdo. No la enciende porque no tiene bombilla.
-Pero es que además no necesito encenderla.
Dice. Y la voz..."

Bona Lectura NEGRA!!

Imma C.

Lluís Bosch ha dit...

Deu ser alguna cosa genètica la que determina les nostres preferències paisatgístiques, tot i que potser només és l'atzar. Jo tinc molta tirada al Sud i desconec l'Empordà, malgrat que la família materna és de Figueres (bé, i de Cartagena).
La placa dedicada al MMV m'agrada molt perquè té un aire antic, gairebé de segle XIX.

Teresa ha dit...

Precisament ahir a la nit van fer un reportatge on ell hi tenia un paper destacat.
És cert que aquesta terra inspira!