La mirada del cocodril, del valencià Juli Alandes, és la novel·la número
13 de la col·lecció Crims.cat. Un bon número, el 13. Sobretot si es tracta d’alguna
cosa tan negrota com la que tenim entre mans.
Alandes, que com diu a la seva bio “es guanya les garrofes fent de
professor d’història”, ha confegit un text de rabiosa actualitat, on hi trobem
el seu personatge, “el mosso filòsof” Miquel
O’Malley, enfrontat a la corrupció i als tripijocs als quals la política del PP
ens té darrerament acostumats (a València i a tot arreu). Cal recordar que O’Malley
ja havia aparegut en dos títols anteriors: El
crepuscle dels afortunats (2010) i Crònica
Negra (2012).
Tanmateix, la novel·la és més que una investigació procedimental protagonitzada
per un personatge seriat. La seva construcció es fonamenta en dues parts (dos
narradors distints) ben diferenciades. D’una banda, la part valenciana, en
tercera persona i basada quasi exclusivament en diàlegs. D’una altra, la part “africana”.
Aquesta, en primera persona, ens acosta a la terrible i engrescadora història
del “cocodril”, un sicari procedent del Continent Negre (ell és blanc, però)
que ha tingut una vida apassionant.
He de dir que a mi m’ha enganxat molt més aquest vessant de la ficció. La
narració punyent de les aventures del sicari, condemnat a ser-ho des de la
infantesa, m’ha semblat molt bona. Sempre hi ha un punt de misticisme en la
vida d’un assassí a sou. L’aïllament, la soledat, el silenci. No ho sé. Sovint he
pensat que és un “tipus” que dóna molt de si.
Amb tot això no vull desmerèixer el cantó “valencià” de la novel·la, que
indaga al més pur estil de Ferrant Torrent en les possibilitats expressives de
la llengua. Només es tracta que no conté la mateixa càrrega dramàtica de les
peripècies cocodríliques.
El llibre és breu (exactament 203 pàgines) i ens condueix per uns estranys viaranys,
plens d'ironia crítica amb el món que ens envolta. La seva lectura en un activitat
molt agradable. Un cop més, Crims.cat ha sabut publicar una novel·la diferent
de la resta, fent-se ressò d’una veu molt personal dins la narrativa
contemporània en català (ui, que ningú no s’empipi: en valencià).
Feliç dia, negrots.
4 comentaris:
Ja he tingut l’oportunitat de llegir llibres en valencià. El títol és original. Gràcies per la crònica!
Ja està apuntat! M'ha agradat molt la ressenya! Gràcies!
Aquest ja el tinc a casa
Àngels
Sembla molt interessant (i un títol que atrau). Me la apunto!
Publica un comentari a l'entrada