Investigación a la tinta de calamar, de Cristina
Rava, és una novel·la que m’ha arribat a les mans sense coneixença prèvia. Una
novel·la italiana, ambientada a la regió de Liguria, protagonitzada pel
comissari Bartolomeo Rebaudengo, nascut al Piamonte. Precisament la diferència
entre ambdues zones d’Itàlia (per a nosaltres no sempre coneguda) generarà
algunes situacions concretes: per exemple, l’enfrontament entre els estils i
gustos culinaris, fet que acabarà donant títol al llibre.
La novel·la m’ha resultat de lectura extremadamente plaent,
tot i no contenir gaires elements originals. Es tracta d’una investigació
policial a l’ús (un típic procedural), que precisament excel·leix en la utilització evident dels
codis del gènere.
Concebuda com un homenatge als grans personatges del "negre"
europeu contemporani (l’autora esmenta explícitament Maigret –i la seva
senyora–, Montalbano i Kurt Wallander), hi descobrim un bon conjunt de delicioses
picades d’ullet.
L’obra confirma allò que els estudiosos i els amants de
qualsevol gènere tenim molt clar: som feliços experimentant el plaer del
reconeixement dels llocs comuns, de les convencions. En la recurrència i en la
intertextualitat hi trobem tot allò que esperem.
Rava organitza la informació de manera efectiva, versemblant
i sòbria. Així que les 280 pàgines de la novel·la es llegeixen en un sospir,
ens passen volant.
Un text sense pretensions però molt ben aconseguit que
representa la primera entrega de la sèrie del comissari Rebaudengo, que
aparegué l’any 2007 i que enguany ens ha fet arribar la Col·lecció Navona Negra. Posteriorment, Rava va escriure altres títols amb el
mateix protagonista i actualment ha creat una nissaga amb una figura femenina com a
investigadora.
Molt contenta d'haver descobert aquesta autora, la veritat. A la petita bio de la solapa hi diu: “le gustan los gatos”.
No cal afegir res més, diria jo.
Bona nit, negrots.
5 comentaris:
Si li agraden els gats... es tota una garantia, ahahah!.
Bé, pel que n'expliques es un llibre per tenir en compte. L'apunto a la llista.
Moltes gràcies.
Marta Valls
Les novel•les policíaques d’autors italians solen ser entretingudes. Espero que aquesta m’agradi força. Gràcies per la teva informació. Encara sento l’emoció de la teva darrera presentació.
Aquesta em tocarà segur. Gràcies Anna Maria! .. Le gustan los gatos,ergo un bon punt a favor! Una abraçada.
Un llibre que tindré molt en compte! Gràcies!!
Pel que comentes, sembla ser una noveŀla agradable de llegir.
I, efectivament, no cal afegir res més, hahaha!
Publica un comentari a l'entrada