Avui us vull explicar una història, negrots.
Aquest estiu, tot petant la xerrada tranquil·lament amb un amic, va sortir a la conversa la qüestió de la novel·la negra, cosa normal. De la novel·la negra, com també passa sovint, vam acabar derivant cap als crims, la sang, la violència, la truculència, etc. etc.
Una perfecta conversa per al temps de la calor, vet aquí.
El cas és que el meu amic, que es diu Miguel Mateo i és natural del petit poble aragonès de Castejón de las Armas, em va esmentar un article que havia aparegut publicat feia uns anys en un dels blogs de l'Heraldo de Aragón. L'article, signat per Mariano García el 2010, li havia cridat l'atenció. L'autor es feia ressò -via hemeroteca- d'un terrible doble crim passional que havia tingut lloc a principis del segle XX en aquell tranquil llogarret.
A banda de la curiositat que un succés així genera, allò que més gràcia li va fer al meu amic no va ser la cosa de la sang i el fetge, ni tampoc descobrir les ànsies assassines d'un seu antic veí, sinó el llenguatge amb el qual estava redactada la notícia original.
Realment, el text paga la pena. Fins i tot a mi, que estic molt acostumada a llegir els diaris del segle XIX amb motiu de la meva recerca acadèmica, m'ha resultat hilarant. No dubto que la premsa de l'època aconseguís subjugar els seus lectors, però per a nosaltres la llengua i l'estil emprats són extremadament divertits, gairebé paròdics, com si els haguéssim manllevat de les historietes d'un tebeo.
La bola, bla bla bla.
El meu amic m'ha enviat l'enllaç i jo us el penjo aquí.
Estic segura que us ho passareu molt bé.
Fins aviat, negrots.
6 comentaris:
Caraaam!!! És tal com tu dius! És curiós aquest ús de l'article davant del nom, oi? El Rufino, el Juan...
Gràcies per compartir!
Bona tarda :)
La veritat es que sí que fa gràcia, per uns moments em semblava que llegia un llibre infantil sobre un assassinat. Gràcies per compartir l'enllaç, aquest ha estat bastant entretingut.
Canviant de tema tinc una qüestió per a tu, Anna Maria. Mira jo sóc una noia que esta cursant batxillerat i per tant estic realitzant el treball de recerca. Aquest treball el faig sobre la novel·la negra enfocada en els personatges femenins com a protagonistes. En definitiva em preguntava si podria fer-te una entrevista, ni que fos a través del correu electrònic, a fi de poder reunir informació i opinions teves sobre la novel·la negra.
Un petó,
Olga.
Sí, i tant. Contestaré l'entrevista sense problemes i amb molta il·lusió que hagis triat la novel·la negra per al teu treball.
Moltíssimes gràcies Anna Maria ! Em fa molta il·lusió que hagis acceptat.
Tens algun correu amb el que em pugui posar en contacte amb tu?
Escriu-me al de la Universitat.
annavillalonga@ub.edu
He,he. És que, a més, molts espanyols tenen la mania d'usar força aquest estil carregat i alhora d'estar per casa. Em faig un fart de veure-ho quan llegeixo comentaris i cartes als diaris, i parlo d'avui en dia.
Publica un comentari a l'entrada