Harlem Nocturne

dijous, 25 de setembre de 2014

Ànima, de Wajdi Mouawad





No em passa gaire sovint això d’haver d’escriure una ressenya i no saber per on començar. Tanmateix, avui sí. I no perquè no tingui coses a dir, sinó precisament per tot el contrari. Ànima és un text monumental. Tant, que el meu vessant investigador em demana un estudi en profunditat. Com que, evidentment, aquí no es tracta d’això, provaré de simplificar.  
Ànima és la segona novel·la, però la primera que ens ha arribat traduïda (en una feina esplèndida d’Anna Casassas) de l’autor canadenc, d’origen libanès, Wajdi Mouawad. Edicions del Periscopi va tenir l’encert de publicar-la i, si no m’erro, ja porta sis edicions. Endemés, ha obtingut, molt merescudament, el Premi Llibreter 2014. Mouawad és també conegut a casa nostra per una altra de les seves facetes creatives: la producció dramàtica. Va escriure la tetralogia formada per les obres La sang de les promeses, Incendis, Boscos i Cels. La segona i la darrera han estat representades a Catalunya, amb un èxit enorme, sota la direcció d’Oriol Broggi.
Ànima és la història d’un viatge. D’un viatge real, que reflecteix territoris físics, però també ˗i per damunt de tot˗ d’un viatge interior. Aquest viatge no afecta només el protagonista, com hom podria suposar. El viatge és tan intens, tan brutal, que afecta el món sencer (dins la ficció), acaba brollant de les pàgines del llibre i arriba, amb una duresa i un realisme esfereïdors, al mateix lector.
Aquesta novel·la [...] empeny els límits de la literatura, hi ha escrit a la coberta. Doncs sí. És exactament això: Ànima “empeny els límits de la literatura”. Tots sabem que cada text que llegim ens transforma. Tanmateix, en el cas d’Ànima, aquesta transformació sobrepassa la frontera de l’habitud. Ningú no pot ser el mateix, ni de bon tros, després d’haver-lo exhaurit.
La història parteix d’un crim terrorífic. Una dona embarassada morta a ganivetades, oberta en canal, violada i profanada. El seu marit arriba a casa i la troba. A partir d’aquí, es desferma l’acció. Aquest home, amb un passat duríssim que anirem descobrint progressivament, queda absolutament destruït. Tot el seu afany se centra, des d’aquest moment, en buscar l’assassí de la seva esposa. Necessita comprendre, saber, copsar el motiu d’aquell horror. I d’aquí arrenca el viatge. Tanmateix, no us espereu cap argument a l’ús. Les coses no seran, en cap moment, com aquesta petita sinopsi us pot fer suposar.  
 
 

La construcció de la novel·la és especial, però no gratuïta. Mouawad tria unes sorprenents veus narratives, molt nombroses. Em refereixo a les veus dels animals (siguin mamífers, peixos, aus, rèptils o insectes) que topen i conviuen amb el protagonista al llarg del seu viatge. Són ells, a partir dels seus punts de vista ˗concrets i diferents en funció de les seves característiques˗, els qui ens van explicant la història. Des de l’aire, des de la terra, des de l’aigua. Des del món domèstic, des del món salvatge. Aquest fet, que podria semblar un pur recurs retòric, és molt més que això. Perquè la novel·la palesa una ideologia sòlida, contundent, que poua en creences ancestrals i que connecta amb la filosofia organicista. Tots els éssers d’aquest planeta són igualment importants perquè absolutament tots formen part d’un conjunt més gran. El cosmos posseeix un ordre propi. La natura, les plantes, els animals, els homes... tots constituïm un organisme superior dins del qual hi juguem el nostre paper.  
Aquestes teories, que ens remeten a l’ideari del filòsof holandès Spinoza, també tenen a veure amb les creences animistes i espiritualistes, amb el pensament dels indis americans, amb els tòtems, els cicles de la naturalesa, la veritat única. El tot. Els indis americans, que apareixen en el llibre de manera rellevant i l’existència dels quals (sense cap tipus de discriminació positiva, sinó des de l’asèpsia més estricta) és reivindicada, protagonitzen alguns fragments vertaderament significatius.
Hi ha de tot a Ànima. Una denúncia profunda, una enorme queixa, un terrible testimoni de la realitat, una absoluta bestialitat, una desassossegant reflexió sobre les accions humanes, una indagació al voltant de la maldat i la crueltat, una crítica ferotge, una perplexitat que trenca el cor, una terrorífica revenja. L’autor no s’estalvia escenes que t’obliguen a deixar el llibre a un costat i a reposar, que t’obliguen a rellegir i a repensar. Però, tanmateix, també hi ha, a Ànima, una infinita tendresa. La humanització de les bèsties i l’animalització dels homes resulta patent. És el gran recurs que esmerça Mouawad per transmetre el seu missatge. I aquesta tasca, escrupolosament treballada, mostra el cantó més suportable de la naturalesa, la humana i la que no ho és (malgrat la dificultat d’establir-ne els límits).  
Com a amant dels animals que sóc, la novel·la m’ha arribat molt endins. Voldria dir tantes coses! Però tornem al principi d’aquest escrit. Això només és una ressenya en un bloc. Per això no afegiré res més, però que quedi clar que, com poques vegades, sento que em deixo un munt de temes per esmentar. Acabaré amb una bonica citació del llibre, pàg. 356, posada en boca del company del protagonista, el gos Mason-Dixon Line:

Insecte, ocell, gos i humà, de vegades, tenen més a veure l’un amb l’altre que cadascun amb els seus semblants. En Wahhch i la Winona eren els meus semblants.

 
 
Nota: Vull deixar dit que no crec que Ànima sigui una novel·la negra. Tanmateix, publico la ressenya en aquest bloc perquè sí que conté molts elements de violència i acció. I, sobretot, perquè sé que aquest espai té força visitants i, per tant, espero que s'animin a llegir-la. Els ho recomano de tot cor.   
 

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Pel que en dius es un llibre molt colpidor i que atrapa al lector.

Es per tenir en compte...
Gràcies.

Marta Valls

Montse ha dit...

Ai, sí. Fa temps que el tinc a la llista. Si ja em delia...

Recuperaré aquest post quan per fi el llegeixi, cosa que faré sense falta!!
Una abraçada i Gràcies!

Jordi Canals ha dit...

Una novel.la que has llegit, t’ha agradat i que ens encomana de nou la passió de fer el camí de bona petja literaria. Gràcies!

Anònim ha dit...

Em quedo amb un viatge interior i "ningú pot ser el mateix, ni de bon tros, després d'haver-lo exhaurit."
Em va costar força desempallegar-me de les emocions que em va produir aquesta lectura.
Ja esperava la teva ressenya, Anna, és magnífica, m'agradaria tenir aquest do d'escriure el que sento com ho fas tu.
Gràcies

Àngels

Jordi Benavente ha dit...

És magnífic veure com ens afecata i commou aquesta novel·la. I com ens les espesquem per, per força, recomenar-la. No és "una novel·la negra", dius...? Ai, m'encanta quan us poseu així, amb els debats fundacionals :) Bona ressenya, Anna, com sempre. I un llibre imprescindible, i tant.

Jofre Pervez ha dit...

Crec percebre com t'ha colpit per mitjà de les teves paraules,quasi ho sento també com una emoció.
A la llista amb un asterisc de prioritari al costat.
Moltes gràcies.

Nuria Queralto ha dit...

Fantàstica ressenya, Anna Maria, moltes gràcies! És una gran obra que jo també recomano a tothom. Ningú restarà indiferent a la seva lectura.

Anònim ha dit...

Jo també m'he quedat, amb el cuquet de voler saber mes. Segur que es molt interessant. Me l'apunto.

Moltes Gràcies Anna

Carme Luis

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots.
Us agradarà i colpirà segur. Els que ja l'heu llegida, sabeu que no exagero.
Jordi Benavente, m'agradaria saber (hehehe) perquè sí que la consideres negra.
Un petó a tothom!

Tura Nogareda ha dit...

Gràcies Anna, ja és a la llista!
Una abraçada!

Eva Gallardo ha dit...

Fa mesos que l'estic llegint. Tinc necessitat de fer-ho a poc a poc de tant bestial que la trobo. Em genera emocions oposades, és tant "negra"! No tinc paraules...

Teresa ha dit...

La tindré present! Ja el títol es suggeridor... Gràcies!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Wow! Havia sentit parlar d'ell, aquí, però no m'havia assabentat que era tan i tan bo. Apuntada aquesta noveŀla!

Ester F. Matalí ha dit...

Fantàstica ressenya, gràcies!