Harlem Nocturne

dijous, 11 de setembre de 2014

Els silencis dels pactes, de Marc Moreno






Els silencis dels pactes, sisè títol publicat per l’Editorial Llibres del Delicte, és la tercera novel·la del barceloní Marc Moreno. Un text relativament breu (205 pàgines), àgil i lleuger, que es llegeix en un tres i no res i que sens dubte fa passar al lector una estona molt agradable.    
Moreno està decidit a posar negre sobre blanc tots els draps bruts de la societat actual. Per aquest motiu, cada una de les seves incursions en el gènere estan revestides d’un inequívoc aire de denúncia. En aquest cas, la impunitat amb què actuen certs membres de l’empresariat; el joc brut (intents de suborn, calúmnies, mentides) que empren per sortir-se amb la seva i legalitzar certs negocis no gaire nets; l’ús de la violència (tenim sicaris en el més pur sentit de la paraula); i la depravació sexual, que pot desembocar en el crim.  
L’acció té lloc al Maresme, concretament a Mataró, i allà topem també amb una mossa d’esquadra amb molt males puces, una periodista que es troba enmig d’un embolic monumental, i una política professional que, sortosament, decideix ser honesta. Tothom està molt crispat. I em pregunto si aquesta circumstància, que queda reflectida en tots i cadascun dels personatges de la novel·la, serà també el reflex de la societat que Marc Moreno vol plasmar. Realment vivim en aquest estat de nervis, d’incomoditat, de mal humor? Si és així, més val que, tots plegats, ens ho fem mirar.
Alguns dels personatges estan dibuixats des de la ironia. D’altres, amb una certa calidesa. Uns tercers, des de la crítica més evident. Però tots, absolutament tots, representen un model de l’heterogènia fauna amb la qual, a voltes sense saber-ho, tots nosaltres convivim.   
En resum: un llibre amè i proper, amb una trama ben aconseguida, que representa una baula més en aquesta narrativa negra de proximitat a la qual Moreno ja ens té acostumats. Espero que en gaudiu.
Avui és 11 de setembre. Per tant, us desitjo una feliç diada, negrots.         

Aquesta ressenya també s'ha publicat al Portal Digital Núvol
 
 

11 comentaris:

Montse ha dit...

Normalment em convences i et dic: a la llisteta! Però aquest ja hi és. És dels que s'esperen amb interés i carinyo.

Gràcies!!

Anònim ha dit...

Pel que en comentes ha de ser un llibre dels que m'agraden, dels que es llegeixen d'un glop.
Doncs el tindré en compte.
Moltes gràcies.

Marta Valls

Jofre Pervez ha dit...

A punt per començar-lo . Moltes gràcies Anna Maria, encara veig més clar que serà dels que m'agraden i molt! Una abraçada.

Jordi Canals ha dit...

Gràcies per la informació. En prenc bona nota.

Lluís Bosch ha dit...

A la llista! Ara fa molts dies que no llegeixo res "negre".
Ja el comentaré, és clar. De la teva ressenya en destaco aquesta gairebé inversemblant "política professional que decideix ser honesta" i que m'ha desvetllat la curiositat lectora.
Gràcies per la ressenya tan veloç!

Àngels Freixa ha dit...

Aquest ja el tenia a la llista de futurs perquè m'ho vaig passar molt bé amb la lectura de "Independència de interessos". Gràcies per la ressenya.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Faré tot el possible per aconseguir-lo.
Espero que hagis tingut una bona Diada, Potato!

Tanit ha dit...

Visc a prop de Mataró, ciutat protagonista de "El sil.lenci dels pactes". Em moro de ganes de llegir el relat de Marc Moreno.
Per cert, a Mataró, els escriptors i escriptores del col.lectiu Planeta Lletra també "matem". Hem publicat un llibre de relats negres que -obligatòriament- hem de situar a la ciutat. El volum de relats curts es diu "No podia assegurar amb certesa".
Espero que un dia també us el volgueu llegir.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tothom. És un llibre molt distret. Us ho passareu molt bé.
Tanit, tinc el volum del que parles. L'he començat a llegir i quan l'acabi el ressenyaré.
Tenim morts a tort i a dret!

Teresa ha dit...

No cal dir que ja el tinc a la llista i desitjant llegir-lo!

Gràcies!

Mucho Más Que Un Libro ha dit...

M’ha agradat molt el llibre i m’he sentit alleugerida perquè els personatges més “dolents” no es queden tan tranquils.

També m’ha alegrat que es presenti la dona política com bastant honesta perquè, en llegir les notícies, sembla que només estem voltats de “mangantes”.