Harlem Nocturne

dimecres, 9 de juliol de 2014

Comunicat oficial de l'Editorial Alrevés davant de la mort de Josep Forment



 
Amb gran dolor, transcric el comunicat oficial de l'Editorial Alrevés davant la mort sobtada del seu director i editor Josep Forment. L'impacte és massa gran i ara mateix no puc dir res més. Prometo en un futur escriure tot allò que aquest gran amic es mereix. Moltes gràcies.
 
 
 
Comunicat Editorial Alrevés


Barcelona, 9 de juliol de 2014


Des de l’Editorial Alrevés volem comunicar als nostres amics, autors i col·laboradors la trista notícia de la mort del nostre estimadíssim Josep Forment, a qui tots coneixien ja per la seva trajectòria professional i per la seva inestimable tasca d’editor i traductor, a més d’escriptor. Persona modesta, intel·ligent, lúcida i generosa, volem transmetre el nostre afecte i el nostre dol a la seva família, i plorar amb ella la desaparició d’un company insubstituïble, d’un bon amic, d’un germà.  


La mort no interromp res, Josep.


Descansa en pau.
 
Gregori Dolz, Marc Pitarch, Ilya Pérdigo i Roger Clanchet
Editorial Alrevés  
 
 
Josep Forment ha mort avui als 52 anys de manera sobtada. Nascut a la Vall d’Aran (Bossòst, 1962), va estudiar Filosofia i Direcció Cinematogràfica, tot i que va centrar la seva activitat professional en el sector editorial com a comercial i editor (Ediciones B, La Magrana, El Andén) i sobretot a l’Editorial Alrevés, en la qual va treballar des del seu inici. Era un especialista en Arthur Rimbaud, de qui havia traduït les seves obres completes i diversos assaigs, La belleza del diablo (2009) i Arthur Rimbaud, Poesía al raso (2011).  


 

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sap greu, es de lamentar la mort d'una persona tant jove.
Descansi en pau.



Marta Valls

Lluís Bosch ha dit...

Tot i que encara estic xocat des que m'han donat la notícia, m'agrada la frase "la mort no interromp res". Ho hem de demostrar entre tots.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Estic en estat de xoc, com tots. No sé trobar les paraules.
Em dol molt, no sé expressar-ho millor.

Anònim ha dit...

Una abraçada de part de tots els companys de Laie. Entenrm el vostre dolor i el compartim.

Teresa ha dit...

Em sap molt de greu... em costa de creure... No tinc paraules. El meu condol a la família i amics!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

És molt trist. El meu condol a la seva família i als seus amics.

Tura Nogareda ha dit...

No hi ha paraules per la mort sobtada d'una persona jove, un record per ell i el condol per la família i amics.

Elena Aranda ha dit...

Les lletres es queden una mica més buides amb les darreres quan algú que les estima tant, de sobte calla. Una abraçada!

Anònim ha dit...

Un apunt...

"La mort no interromp res" imagino que prové del vers de "La casa encendida", el poemari de Luis Rosales (1949) on es repeteix insistentment "porque la muerte no interrumpe nada".

La idea que recorre tot el poemari -i l'obra lírica sencera del Rosales- és que, efectivament, la mort no interromp res perquè els morts no moren mai, sempre són amb nosaltres mentre els recordem, són vius dins nostre i conformen la nostra identitat.

Una cita molt ben triada, efectivament. La mort no interromprà res si no permeteu que ho faci.


(Noemí)

Anònim ha dit...

Us incloc un fragment de La casa encendida on el jo poètic es retroba amb la presència de l'amic mort (el poeta Juan Panero):



y ahora
la nieve de empezar a ser bastante
sigue cayendo,
y siento sus palabras que van haciendo un nudo con mi
sangre
un nudo en aquel tiempo


—No lo olvides;
la muerte no interrumpe nada—


y
como empieza a latir el pulso de un enfermo,
se fue haciendo la niebla,
se fue haciendo el silencio cuando te fuiste, Juan.
y yo seguí contigo,
y yo seguí callado entre la sombra,
y yo seguí callando,
callando hasta nacer y hasta nacerte.

Luis Rosales, La casa encendida.


(En record del Josep Forment)

Anna Maria Villalonga ha dit...

Estimada, estimadíssima Noemí, mil gràcies. La poesia és sempre un bàlsam per a l'esperit. Meravella de versos de Luis Rosales, meravella.
T'estimo moltíssim.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tothom. La vida ens dóna uns cops que ens deixen estabornits. Només la vertadera amistat ens salva!
Milers de gràcies.