Harlem Nocturne

dissabte, 1 de febrer de 2014

El llenyater, de Michal Witkowski






El llenyater, del polonès Michal Witkowski, és una de les novel·les més sui generis que he llegit darrerament. I no només pel poc contacte que, des d’aquí, tenim amb la literatura procedent de Polònia, sinó perquè la narrativa de Witkowski resulta diferent i molt personal. Al meu entendre, l’autor palesa una clara intenció: donar vida a un corpus que es defineixi per un estil i unes característiques pròpies.  
He indagat una mica al voltant de la seva figura. Entre d’altres motius, perquè el pròxim dia 8 presentaré la novel·la a la Llibreria Antinous de Barcelona. Però també perquè, òbviament, se’m feia difícil confegir una ressenya seriosa d’una obra d’algú tan desconegut. Malgrat que sempre defenso (els meus alumnes ho saben molt bé), que hem de ser capaços d’analitzar l’obra literària basant-nos únicament en el text, en aquest cas no m’ha semblat possible. I és que allò que fa Witkowski, a banda de compondre una ficció novel·lesca més o menys negra (jo crec que simplement negreja una mica) i de descriure magistralment la societat polonesa actual, és remuntar-se al canvi sofert després de la caiguda del règim comunista i, anant encara més lluny, a les rèmores que encara s’arrosseguen de la Segona Guerra Mundial. Les relacions de Polònia amb els alemanys, però també amb els danesos, suecs, noruecs (és a dir, amb els països de l’entorn), resulten per a nosaltres, ignorants del tema, una font de sorpreses.
Michal Witkowski (Wroclaw, 1975) és un autor gai molt conegut a Polònia. Un escriptor de moda, bastant mediàtic, que podem definir ˗també des de la crítica˗ com la gran estrella de la literatura polonesa actual. Diria que estem parlant d’un representant de la cultura queer, algú que reivindica la seva condició d’homosexual sense voler caure en el tòpic que la mateixa condició, tradicionalment, ha originat. Les seves novel·les han obtingut un gran èxit i han estat traduïdes a un bon nombre de llengües, incloses el català i el castellà. A Polònia, per tant, el tenen en un alt grau de consideració. És molt conegut.
 


Sens dubte, El llenyater presenta un embolcall original estructuralment i estilísticament, però sense caure en estridències ni exageracions. El protagonista és Michal Witkowski (un divertit alter ego de l’autor que posseeix les seves mateixes característiques físiques, professionals i intel·lectuals i que té la mateixa opció sexual: és a dir, es tracta d’ell mateix), el qual  viu uns jornades delirants en un complex turístic de platja que, a causa de l’època de l’any (la tardor), es troba totalment buit, absolutament solitari. A partir d’aquí, assistim al desplegament d’una història estrafolària i surrealista que no revelaré i que només és un pretext. L’excusa que empra Witkowski per fer, sense pietat, allò que deia la meva àvia: “riure’s del mort i de qui el vetlla”.
Des de la paròdia, la burla i una certa nostàlgia continguda, Witkowski dissecciona el passat i el present d’un país que ha anat i va a la deriva, massa emmirallat en els altres, massa dominat pels altres, amb poques possibilitats de respirar. L’autor es carrega moltes coses, però ho fa amb elegància, amb una finíssima ironia ˗no exempta d’amargor˗ que palesa alhora tolerància i esperit crític. Hi ha molts aspectes en El llenyater que no podem captar a causa del nostre desconeixement (si més no el meu) de la història, la cultura i la societat polonesa. Algunes de les nombroses referències culturals i literàries són locals i ens obliguen ˗com a lectors actius˗ a consultar constantment el Sr. Google. Tanmateix, Witkowski també ens recorda que vivim en un món globalitzat, de manera que sí que podem reconèixer moltes altres de les seves al·lusions (televisives, literàries, cinematogràfiques...). 

 


Alguns crítics han comparat Witkowski amb Witold Gombrowicz, el gran novel·lista i dramaturg nascut a Polònia el 1904 i mort a França el 1969. No estic prou capacitada per jutjar-ho, però sé que Gombrowicz conreava una literatura que pouava en l’absurd i la paradoxa i que es complaïa en la penetrant anàlisi psicològica. Des d’aquest punt de vista, crec que és possible trobar en Witkowski un seu seguidor, ja que resulta innegable la seva demolidora anàlisi de la naturalesa humana. Hi ha a la novel·la (per a mi un pèl massa extensa) alguns personatges antològics, indefensables, insalvables. Però Witkowski també exhibeix una gran tendresa a l’hora d’acceptar les febleses humanes, de defensar la natura, de descriure els animals. Enmig d’un exercici que fluctua entre la desmitificació, la metaliteratura, el canvi de veus narratives i la burla generalitzada de la societat passada i present, del món de la cultura elitista i esnob i d’ell mateix, l’actual noi mimat de la narrativa de Polònia ens aboca a una lectura extravagant que ens provoca el riure, però que, al mateix temps, ens desassossega profundament.   
I fins aquí arribo. Si voleu saber més, no us perdeu la meva presentació el dia 8 a la Llibreria Antinous de Barcelona, carrer Josep Anselm Clavé, núm. 6.
Que passeu un bon dissabte, negrots.


11 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

No coneixia l’autor, sembla una obra interessant per tot el que ens avances. Procuraré no faltar a la presentació. Gràcies Anna!

Albert Gassull ha dit...

Anna, quin plaer poder comptar amb els teves ressenyes. Tinc una cua tan gran de llibres per llegir, que em sembla que, de moment, aquest, me l'estalviaré. Miraré de venir a la presentació, però. De fet ja ho tinc anotat.
Albert

Montse ha dit...

Em faig por: sabeu aquella dita “Ves alerta amb el que desitges?” Doncs em faria falta uns quants anys sabàtics o una malaltia massa llarga per poder llegir , no els que voldria, només el llibres que fan cua. I un any sabàtic ja us dic jo, que no serà.

Quin gran invent aquest dels bloggs que et fa dimensionar amb absoluta precisió les teves limitacions d’ ésser mortal d’ una única vida!

Jo prometo –perquè juro que ja no puc més- que no el llegiré. Això serà, és clar, si demà no surto a comprar el diari i no el veig a la lleixa de la llibreria, i no em pica l’ ullet i no recordo la salivera d’ ara mateix. Va, faré el que podré!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Jordi, Albert... Gràcies. us hi espero!
Montse, no me'n parlis. Tinc tants llibres fent cua que em fa mal la vista de mirar-los perqué no em caben als ulls.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Una altra ressenya exceŀlent. Realment aquest bloc és únic si vols fer recerca del gènere negre. Dubto que en tot el món n'hi hagi cap altre tan complet i amb unes ressenyes tan magnífiques.
Molt interessant el que expliques sobre una noveŀla i un autor que desconeixia.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Benvolguda, gràcies. Que em digueu això m'ajuda a continuar, perquè realment és una feinada.

Anònim ha dit...

No sé pas com t'ho fas...blogs, llibres, presentacions...
No pares de fer coses, sincerament, admiro la teva capacitat de treball.
No el compraré pas, aquest llibre, ara...ho dic tantes vegades i l'acabo comprant!
Gràcies per la ressenya, Anna!
Tura

Maria Teresa Galan ha dit...

Una ressenya fantàstica que ningú com tu pot fer. Intentes descriure una mica l'escriptor i la seva obra d'una manera sicera i objectiva: t'admiro molt!

No sé si podré anar a la presentació, tinc molts problemes, però m'agradaria veure't. Sempre és un plaer sentir-te.

Anònim ha dit...

Amb sedueix, la teva resenya, i també
l'autor. Segur que la presentació sera un èxit.

Gràcies

Carme Luis

Teresa ha dit...

Un altre llibre que m'atrau!! El posaré a la llista... tard o d'hora caurà!
Gràcies!!

Anònim ha dit...

Com sempre la ressenya única, com tu...
Com diu la Montse tots, (crec) que no un any sabàtic, jo 2... no tinc ni un foradet al prestatges.. ainxxxx Anna es la perdiciò, dels que ens agrada llegir.
Una abraçada

**avui he repassat l'escrit que em varés fer x els meus 70.. i llagrimes.. altre cop!!!!**