Ahir vam viure una agradable tarda a la Biblioteca La
Bòbila: tertúlia amb Víctor del Árbol. Conduïda pel director de la Biblioteca,
Jordi Canal, i amb la presència de Josep Forment, director de l’Editorial
Alrevés, la xerrada resultà interessant i profitosa.
Els assistents estaven prou motivats. Alguns ja havien
llegit alguna de les novel·les (o totes). D’altres, ho estaven fent en aquell
moment. Tothom tenia moltes ganes de conèixer millor aquell escriptor tan intens,
tan contundent.
Fem una mica d’història, per si algú de vosaltres està
despistat. Víctor del Árbol és un autor de casa nostra, en llengua castellana, que
ha assolit en els darrers temps un ressò extraordinari. Especialment a França,
on la seva segona novel·la, La tristeza del
samurái, fou distingida el 2012 amb el prestigiós Prix du Polar Européen a
la millor novel·la negra. Aquest guardó és molt important. A hores d’ara, la
novel·la està traduïda a un munt de llengües (són tantes que ja em perdonareu
que ara mateix no disposi de la informació última).
D’altra banda, la seva primera obra, El peso de los muertos, obtingué l’any
2006 el premi Tiflos de novel·la. Enguany ha aparegut el tercer títol, Respirar por la herida, que vaig
ressenyar oportunament (llegir aquí).
Des que el conec, Víctor del Árbol m’ha semblat una
persona extravertida, bromista, parladora, extremadament afable. Un home
magnètic i atractiu, amb un somriure que encisa. M’agrada molt, com us podeu imaginar
els qui em coneixeu, la gent que somriu obertament. La gent que et mira als
ulls i a la cara. Aquest és Víctor del Árbol. Intel·ligent, receptiu i amb unes
ganes de xerrar que no tenen aturador.
Ja per començar, va dir una cosa que subscric totalment:
“Ser escriptor no és publicar. Ser escriptor és escriure”. Doncs sí, ser escriptor
és escriure. I per a ell, escriure s’ha convertit en una passió irrefrenable. Quan
té pensada una història, la comença “a borbotones”. Després ja la polirà, però de
moment s’aboca sobre el paper perdent el món de vista, amb tota la seva força.
Per a ell, tot pivota al voltant de la construcció dels personatges, que li importen més que no pas la trama. A mesura que ha anat assumint les característiques comunes
de les seves novel·les, Víctor del Árbol ha comprès que el motiu principal que
les travessa és la necessitat de parlar del “dolor”. Sap que crea històries
dures, però pensa que no pot fer altra cosa. Ha de reflectir la vida. I la vida
és dura, imprevisible, canviant. Com a escriptor, no li interessen les etiquetes,
però accepta ser considerat un autor de novel·la negra perquè no defuig admetre
el patiment, la foscor i la violència de la seva literatura. Malgrat aquests trets,
però, la narrativa d’en Víctor no és pessimista. Vol reflectir el real i explorar
el dolor humà per tal de tirar endavant, per tal de trobar el punt de
resiliència necessari per continuar batallant. La vida és lluita, superació,
camí.
Personalment, en Víctor em sembla un autor molt honest
amb ell mateix. I això ho considero molt important. Un autor entusiasta i
enamorat d’allò que fa. Admet que la vida li ha canviat una mica des que ha
començat a tenir èxit. Diu “la meva vida ha canviat, però jo no”. I crec que és
així. Ara disposa de temps per dedicar-se a la seva passió i això li sembla un
privilegi i un somni.
Evidentment, la conversa fou molt llarga. De fet, se’ns
va fer molt tard. Els assistents van fer
preguntes, van manifestar les seves sensacions envers les novel·les d’en Víctor,
tots vam opinar dins les nostres possibilitats. Com és lògic, aquesta meva és
només una petita crònica, una aproximació al personatge. Espero, com a mínim,
haver-vos despertat les ganes de llegir-lo. Us asseguro que paga la pena. En la meva modesta opinió, Víctor del Árbol té un gran
futur al seu davant.
Bona tarda, negrots.
6 comentaris:
Et farem cas com sempre i encetarem la lectura de Víctor del Árbol.
He vist que en parlàven per les noticies d'aquesta Editorial. Doncs un altre llibre a la llista. Gràcies Anna Maria...
MARTA VALLS
M'agrada molt la crònica que has fet Anna, però a més ès molt atractiu, en Victor del Árbol!
Tinc "Respirar por la herida" que encara no he llegit; ara ho faré!
Bona nit Anna!
Tura
Ja m'hagués agradat anar-hi!
Jo també vaig gaudir quan el Víctor va presentar el seu llibre a Sant Celoni.
És realment encantador!
Una abraçada!
"Ser escriptor no és publicar. Ser escriptor és escriure". Jo també ho subscric totalment, Potato. Molt encertat i demostra que, com dius, és honest i això, tot i no haver-lo llegit, em fa respectar-lo. Gràcies!
Gràcies a tots per passar per aquí. Sé que a tots us hauria agradat molt la tertúlia!
Publica un comentari a l'entrada