Harlem Nocturne

dilluns, 24 de juny de 2013

Jeckyll i Hyde: microrelat de crispació estiuenca

Tot i que no fa gaire calor, l'estiu ja ha arribat. Per això em complau compartir amb vosaltres un relat que vaig escriure l'any passat per al bloc d'en Jordi Masó: La bona confitura.

  I recordeu... les aparences enganyen...

  Va per a tots vosaltres, negrots. Un conte estiuenc: 

 

 Jeckyll i Hyde 


Era un home tranquil, treballador, educat. Els seus veïns el consideraven una persona de confiança i un ciutadà exemplar. Ajudava les velletes a creuar el carrer, reciclava la brossa i mai no aparcava en places prohibides. Fins i tot feia de voluntari en una associació que tenia cura dels jardins del barri.

Ningú no coneixia la seva transformació estiuenca, ni tampoc sabien que guardava l’arma letal dins d’un armari de la cuina. En la intimitat de casa seva, així que arrencava el mes de juliol, l’home es lliurava com un boig al més gran dels plaers. Aconseguia ser allò que havia desitjat sempre. Un serial killer. Un despietat assassí en sèrie.  






5 comentaris:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Hahaha! El vaig llegir l'any passat. És boníssim! I la imatge a sobre molt bona.

Ester C. ha dit...

Esta molt be, m'agrada la imatge. Una abraçadaaaa

Anna Maria Villalonga ha dit...

Moltes gràcies. Per la vostra informació us diré que ja vaig plena de picades.

Pakiba ha dit...

M'agrada molt,aixó del assesin en serie en posa el pel de punta.

Lluís Bosch ha dit...

En conec uns quants, d'aquests serial killers estiuencs. I és evident que troben un plaer especial en l'extermini, se'ls dibuixa un somriure de pèrfida satisfacció cada cop que veuen la taca sangonosa a la paret.