Acaben d'aparèixer les Actes del VIII Congreso de Novela y Cine Negro de Salamanca (és a dir, el de l'any passat, 2012). Recordareu que el títol del Congrés era "Memoria, historia y sociedad en el género negro". Ara ja tenim el llibre (a cura de Javier Sánchez Zapatero i Àlex Martín Escribà, els directors de la moguda), la qual cosa és una molt bona notícia (bé, jo el tindré en breu, quan torni a Salamanca el mes que ve per al Congrés d'enguany).
Realment, fa goig. De moment us deixo una imatge de la portada i us copio la sinopsi d'allò que el llibre és. Una nova baula que s'ocupa d'estudiar, explicar i valorar el gènere i els seus conreadors. No cal que us digui que em fa molta il·lusió que el meu article "Crimen y memoria histórica: Negras tormentas, de Teresa Solana", que correspon a la Comunicació que vaig presentar, formi part del recull.
"Historia, memoria y sociedad en el género negro: literatura, cine, televisión y cómic recopila diversos trabajos en los que, de forma interdisciplinar y desde numerosos puntos de vista, se analizan diversos aspectos del género negro y policíaco. Hay estudios centrados en un autor o incluso en una obra, pero también hay visiones de conjunto y estados de la cuestión que transmiten la actualidad de un género en plena efervescencia y continuo cambio. Buscando que esa mirada sea lo más universal posible, se da cabida a miradas que se acercan a diversas culturas, centrándose en lo hispánico y lo iberoamericano, pero abriendo también el campo de estudios a los ámbitos anglosajones, francófonos, italianos, germánicos o griegos. De este modo, el libro nace con la pretensión de convertirse en un manual de consulta para todos aquellos investigadores que se interesen por el género criminal en cualquiera de sus manifestaciones y, de forma especial, por su vinculación con la historia y la sociedad en la que se ha gestado."
Espero que us interessi, negrots. Que passeu un bon dia.
12 comentaris:
Molt interessant.
Ara comencen a agradarme els comics de negrots.
Bon dia Anna
Et veig molt il•lusionada. Bé això no és nou, tu poses passió en tot el que fas i veig que l’Empordà et torna a donar forces. Espero que el proper congres a Salamanca et doni tot el que acaricia les teves previsions.
Gràcies als tres.
Bé, Jordi, no estic passant els millors dies de la vida, però es tracta de tirar endavant.
D'altra banda, els investigadors vivim una situació que la gent normalment no coneix. Gairebé tots els articles acadèmics que s'escriuen, triguem moooooolt a aparèixer publicats. És un fet clàssic, una circumstància que es repeteix i que, no per habitual, empipa menys.
Hi ha articles que triguen 2 i 3 anys a sortir en les revistes, actes i llibres que els pertoca. És el més normal. En molts casos per problemes econòmics, en d'altres perquè són revistes anuals i hi ha més material pendent que no pas espai, etc.
O sigui que, quan en un cas com aquest, el llibre surt puntualment a l'any següent, tal com toca, és un gran motiu de joia.
Una abraçada.
Felicitats per la part que et toca!És evident que l'esforç, la dedicació, la passió per la feina i les coses ben fetes acostumen a tenir premi i retorn gratificant.
Endavant!!!
Petons,
IO
M'alegra molt que aquest cop l'article hagi sortit "quant toca". Ets una gran feinera i et mereixes que la quantitat de projectes que tens es facin realitat.
Gràcies per enllaçar-me.
MARTA VALLS
Gràcies, IO i Marta. Fem el que bonament podem.
Ben interessant tot aixó!, noia no pares! Ho fas tot amb tanta passió que és normal que el teu treball tingui uns bons fruits, felicitats Anna!
Tura
Felicitats Anna, m'imagino que estas molt contenta, malgrat els disgustos que costen de pair.I ja preparant el del mes que bé. Gràcies es tot molt interesant !!
Carme Luis
Gràcies, Tura i Carme.
El mes que ve, efectivament, serà molt mogut.
Un petonet a totes dues.
Felicitats per aquesta nova aventura!
I desitjo de tot cor que vagi molt bé l'edició d'aquest any!
Una abraçada i gràcies per compartir les Actes amb nosaltres!
Estic molt contenta, Potatito. Primer la notícia grossa de “Les veus del crim” i ara aquesta que no per ser més petitona deixa de ser una alegria.
És cert que les publicacions acadèmiques tarden moltíssim a aparèixer. Una que vaig publicar fa segles a la “Revista canadiense de estudios hispànicos” va tardar em sembla recordar que foren 3 anys, tot i que als directors de la revista el meu article els sembla exceŀlent i no s’havia de tocar res; tant va tardar que quan va sortir a mi ja no m’agradava, el trobava lluny del que pensava en aquell moment. En el teu cas, amb aquest que ens comuniques, un any és increiblement rapid.
Enhorabona!!!
Publica un comentari a l'entrada