Harlem Nocturne

dimecres, 23 de gener de 2013

Lluny d'aquí, de Jaume Benavente



Lluny d’aquí és el títol número 5 de la col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat, dirigida per Àlex Martín Escribà i publicada per l’Editorial Alrevés. Una ficció personal, densa i treballada, que s’avé amb el model de la novel·la “de personatges” i que confirma l’existència d’un univers benaventià amb característiques pròpies.
Allunyada de la típica història de procediment policial (de fet, la policia pràcticament no hi apareix), a Lluny d’aquí resseguirem el cas criminal a través de la investigació de Tomàs Darné, un experiodista de successos en hores baixes que fa de taxista nocturn per sobreviure. Tot i la narració en tercera persona, els fets objectius se’ns presentaran sempre filtrats a través de la interioritat d’aquest personatge.
Amb Lluny d’aquí, Benavente pot perfectament iniciar una sèrie (espero que així sigui). Tomàs Darné resulta un protagonista prometedor. Solitari, gairebé misantrop, honest i una mica torturat, es troba en un impàs vital. Sense superar la ruptura amb la seva parella, a la qual encara se sent emocionalment vinculat, fa una vida d’outsider, d’observador desarrelat que contempla la vida des de la barrera. Només la relació amb el seu pare en Joan Darné, llibreter del barri d’Horta, home llegit, d’esperit viatger i ànima d’artista continuarà mantenint-lo lligat a la realitat. El descobriment d’una inquietant problemàtica que afecta un amic de la família despertarà l’interès d’en Tomàs i el convertirà en un “detectiu” de circumstàncies. Tot plegat esdevindrà un revulsiu que l’ajudarà a iniciar el retrobament (encara tímid) amb ell mateix. 


La ficció de Benavente resta llunyana a l’agilitat trepidant d’algunes novel·les negres actuals. No hi trobarem aquell típic estil de sèrie televisiva tan explotat darrerament. Fidel al seu tarannà tal vegada també d’escriptor una mica outsider que intenta comprendre el món sense poder evitar una certa perplexitat, Benavente ens aboca a una visió transcendent de l’entorn. Malgrat l’adscripció genèrica de la novel·la, malgrat la fórmula criminal i les escenes de violència, la trama de Lluny d’aquí ens encamina directament a la reflexió. La cuidada atmosfera, la descripció acurada de certes zones de Barcelona (la ciutat adquireix força rellevància, gairebé estatus de personatge), la inevitable presència del món atlàntic (Brasil, Madeira), que juga un paper cabdal, els intel·ligents diàlegs... Tots els elements convergeixen en un estil de narrar diferent, molt personal, indissoluble de la idiosincràsia de l’autor.


L’acció, el misteri i el desenvolupament del cas són, per a Jaume Benavente, factors secundaris. La novel·la es caracteritza per un ritme pausat i lent on allò que més importa és la recreació de l’ambient i, per damunt de tot, l’intent de comprensió dels mecanismes psicològics que condueixen els personatges a actuar d’una manera determinada. Mitjançant una intriga senzilla però ben travada, l’autor explora les més baixes pulsions humanes: la maldat, la venjança, la cobdícia, la corrupció. Constata sense embuts les nostres contradiccions i descriu una terrible realitat: a voltes, les decisions que prenem en el passat (encertades o errònies) ens poden perseguir tota la vida.
Personalment, em sembla molt encertat que la col·lecció Crims.cat publiqui un ventall de títols de característiques tan diverses, que sens dubte enriqueixen el panorama de la novel·la negra en català i ens mostren la diversitat de formes que el gènere pot assolir.         


Aquesta ressenya també ha estat publicada al Portal de Cultura Núvol  


10 comentaris:

Maurici ha dit...

En poques setmanes aquest llibre entra a casa, segur!

Lluís Bosch ha dit...

Al proper viatge a Negra i criminal hauré de comprar-hi els dos darrers crims.cat... A veure com m'organitzo l'economia...

mercè trias ha dit...

Aiii l'economia Lluis B.!!! aquesta ens fa un xic la "punyeta".. potser ens trovem a la Negra i Criminal.. podriem fer com els Holandessos jo en compro ún, tu l'altre i després de llegits fem intercavi, jo ja no tinc "organizaciò".. l'impúls del llibre pot mes que els €urillos.
Bona nit negrots que rondeu per aqui.
Bona nit Anna.
Mercè

Anònim ha dit...

Dons això de l'intercanvi és una bona opció per arribar millor a fi de mes. Gràcies Anna per la fantàstica ressenya, com sempre, chapeau!
Bona nit a tothom!
Tura.

Jordi Canals ha dit...

Gràcies per tan bona crònica que anima a llegir la novel•la.

Anònim ha dit...

Molt bona crònica Anna, crec que es una exel.lent novel.la, ja que toca molts témas personals, del protagonista.

Gràcies!

Carme Luis

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Com ja et deus imaginar aquesta també la tinc apuntada. Des que vaig llegir “El quadern de Nicolaas Kleen” que tinc Jaume Benavent a la llista d’autors favorits. Ara el seu llibre “Dietari de Porto”, que tinc, fa cua per ser llegit (els altres llibres també són d’autors que coneixo, no de qualsevol autor). Això si no m’agafa per rellegir “El quadern de Nicolaas Kleen” (ja em coneixes). I eventualment, d’una manera o d’una altra, m’arribarà “Lluny d’aquí”.

Teresa ha dit...

Gràcies per la ressenya!
Tindré en compte aquest títol a l'hora de visitar la llibreria!

Una abraçada!

Andrea Robles ha dit...

Magnífica crítica. L'he llegida quan tot just acabe la novel·la i se m'han llevat les ganes de fer-ne cap ressenya després de la teua. Hi ha una idea que al meu entendre defineix molt bé l'escriptura de Benavente i que postules així: "Benavente ens aboca a una visió transcendent de l’entorn". Tinc al cap de El quadern de Nicolaas Kleen i no puc deixar de veure'l d'una altra manera. Gràcies per anomenar el món.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Grácies per passar per aquí! Sí, hi estic d'acord. A El quadern de Nicolaas Kleen és la mateixa sensació.