Harlem Nocturne

dimarts, 29 de gener de 2013

Tiana Negra: Ponència inaugural de Sebastià Bennasar




Amb una sala plena de gom a gom i un públic desitjós de passar-s’ho bé, el divendres 25 de gener a les 7 de la tarda va rebre el tret de sortida, de mans de l’alcaldessa Ester Pujol, el primer Festival de novel·la negra en català, Tiana Negra.
Com sabeu, el seu director i ànima és Sebastià Bennasar, escriptor, periodista, divulgador, estudiós... un home ben conegut en aquest bloc per totes les seves activitats. Evidentment, Bennasar fou l’encarregat de posar veu a la ponència inaugural. Amb el seu sentit de l’humor habitual, amb la simpatia i la loquacitat que el caracteritzen, ens va fer cinc cèntims de l’estat actual de la narrativa negra en llengua catalana. El títol de la intervenció: “La novel·la negra en català, la bona salut d’un gènere”.  
Bennasar considera que la novel·la negra en català està passant un moment molt bo, especialment pel que fa a la producció. En poc més de 10 anys s’han publicat al voltant de 200 obres, algunes de les quals d’una qualitat extraordinària. Per tant, poca broma. El problema rau en una altra qüestió, que poc té a veure amb l’activitat creativa dels autors. Es tracta d’una qüestió de distribució, de visibilitat, de publicació. Algunes novel·les han estat publicades per petites editorials que no es distribueixen a tot arreu, de manera que no tots els títols són assequibles per a tothom.
Amb tot, el boom és considerable. Bennasar l’atribueix a un conjunt de factors. L’enorme èxit de la trilogia d’Stieg Larsson ha potenciat el gènere a tot arreu (un gènere que, d’altra banda, sempre ha tingut força seguidors). A casa nostra ha significat una empenta prou remarcable,  ajudat per altres aspectes: la tasca de les biblioteques, l’existència d’una llibreria especialitzada tan activa com Negra y Criminal, l’aparició d’alguns blocs, la potència de la xarxa, la importància –fins i tot a nivell internacional del Festival BCNegra i l’aposta d’algunes editorials per engegar col·leccions de novel·la negra en català. És el cas de Crims.cat de l’Editorial Alrevés i de "La Negra" de La Magrana, que ha reprès la seva activitat.           



Bennasar sempre fa unes manifestacions que semblen extretes directament del meu cervell. Em refereixo a la seva afirmació que només ens salvarem a través de la cultura. Tan sols així sortirem de la crisi, ja que la cultura ens ajudarà a potenciar la imaginació. Necessitem la imaginació per trobar solucions, per ser capaços de cercar nous camins en una societat dirigida per una gent que ja ha demostrat que no se’n surt.
A Bennasar li agrada fer història. Per això es remunta al passat i ens parla dels precedents dels escriptors d’avui, que van ser pioners en la novel·la negra catalana: Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo (artífex de la mítica col·lecció “La Cua de Palla”), Maria Aurèlia Capmany, Jaume Fuster. Aquest darrer va excel·lir en la seva tasca fins el punt que, en una situació sense precedents, va esdevenir un escriptor realment professional, que vivia de la literatura. "La Negra" de la Magrana era un col·lecció potent que introduí el gènere a les escoles, de manera que les vendes resultaren enormement superiors a les actuals.
Durant els darrers 10 anys, la novel·la negra fa un tomb. De ser un gènere essencialment urbà (i barceloní), s’estén a tot el territori. Precisament d’aquest tema us avanço que en parlarem en les taules de novel·la catalana de la BCNegra que és a punt d’arribar. Bennassar va recordar territoris com l’Empordà, Tarragona o La Vall de Boí, on hi trobem ambientades ficcions negres o policíaques molt recents.
A l’aixopluc de dues figures ja “clàssiques” com Ferran Torrent i Andreu Martín (que Bennasar anomena “la dècada prodigiosa”), han sorgit un conjunt d’autors de gran vàlua que estan obrint un important camí: Agustí Vehí, Jordi de Manuel, Marc Pastor, Teresa Solana, Sebastià Jovani, Albert Villaró, Andrea Robles, Miquel Vicens, Juli Alandes... i molts d’altres (no els podia enumerar tots). Bennasar va recordar en part com a introducció dels debats de la segona jornada del Tiana Negra que la narrativa catalana ens ofereix ara mateix una oferta molt àmplia i variada: des de novel·les que parlen de la memòria històrica, com Emulsió de ferro, de Sebastià Jovani; a recreacions de diferents moments històrics, com passa amb diverses obres d’Agustí Vehí; a l’aparició de detectius singulars (els bessons de Solana, el filòleg de Pau Vidal); o la presència de la no ficció (a l’estil “crònica” de Truman Capote), com en el cas dels crims de la muntanya de Tor investigats per Carles Porta.   


Tot plegat no deixa d’indicar el bon estat del gènere. Bennasar també es va referir a la recerca que alguns intentem dur a terme i va recollir dos títols importantíssims: Catalana i criminal, d’Adolf Piquer i Àlex Martín Escribà, i la seva pròpia obra Pot semblar un accident. Vull aprofitar per recordar que jo també tinc ara mateix dos articles acadèmics a punt de sortir que poden contribuir al coneixement del gènere, un a la revista Els Marges i l’altre a la Revista de Catalunya.
Bennasar també planteja interrogants. Atès que existeix una extensió lectora per fenòmens externs al món editorial (prescriptors, blocs, ressenyes), es pregunta si realment la gent llegeix les ressenyes. Es pregunta si a Internet som voyeurs o exhibicionistes. Si ens limitem a escriure i no llegim allò que escriuen els altres. Aquesta idea, que només va quedar apuntada, em sembla molt interessant per a un debat en un altre moment, quan sigui possible.
En tot cas, la conclusió de la ponència fou ben clara. Hem de conquerir, pel que fa a la nostra novel·la negra, una sèrie de reptes.
-        L’entrada del gènere a la Universitat (àmbit encara molt reticent, tot i que, per sort, cada cop menys)

-        La presència del gènere en la tasca de la crítica especialitzada.

-        La visibilitat dels autors en tots els mitjans de comunicació, sobretot en espais en prime time (quan la cultura ha ocupat el mateix espai i a la mateixa hora que la informació esportiva?)  

-        Una política agosarada d’imperialisme cultural (conquerir el món a través de la nostra cultura, anar a Frankfurt a vendre llibres i a donar a conèixer els escriptors de tots els gèneres, promoure les traduccions, etc.).

-        El consum responsable de cultura. I això depèn de tots nosaltres. És a les nostres mans. Anar a les llibreries i triar els llibres en català, originals i traduïts. Convertir la lectura en català en quelcom normalitzat.  
Com veieu, la ponència va donar per molt. Em sembla que ja n’he fet un resum força exhaustiu.
En qualsevol cas, en Sebastià Bennasar sempre apunta, no sense una fina ironia: “La novel·la negra catalana estarà normalitzada quan al metro d’Estocolm veiem els suecs llegir un totxo escrit per un dels nostres autors i traduït a la seva llengua”.
No em sembla malament la idea. Demà més, negrots. I gràcies per la paciència.  

   

5 comentaris:

Maria ha dit...

Un resum excel·lent i entretingut, Anna, gràcies.

Anònim ha dit...

Magnífic article Anna, i això de la universitat, que es resisteix a la novel·la negra, no em preocupa gens...tú l'hi portaràs, segur!
Et felicito Anna, per tot!
Tura

Anònim ha dit...

Molt bona ponència inaugural.Un plaer llegir el teu resum.
Gràcies Anna

Carme Luis

Teresa ha dit...

Que interessant!!

Amb promotors i divulgadors com vosaltres segur que la novel·la negra catalana té un futur prometedor!!

Felicitats!!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Els aspectes que assenyales, o que assenya Sebastià Bennasar, ja saps que els subscric, i no només pel que fa a la noveŀla negra, sinó a tota la noveŀla de genere i a la literatura en català en general. Em sembla que som molts els que hi estem d’acord, i com més serem més riurem o, dit d’una altra manera, com més serem que pensem el mateix més possibilitats tindrem que es faci una realitat trobar un suec amb una noveŀla catalana traduïda a la seva llengua.