Harlem Nocturne

dimecres, 30 de gener de 2013

Tiana Negra: avui va de successos





La cloenda de la primera jornada del Festival Tiana Negra va comptar amb la presència de Carles Porta, periodista d’investigació i autor del llibre Tor, la muntanya maleïda.
Com a introducció, Gemma Liñán també periodista (i a més tianenca)– va compartir amb el públic una compilació dels successos més foscos ocorreguts a Tiana en els darrers temps. Amb l’ajuda de l’historiador local Josep Maria Tòffoli, Liñán ha recollit alguns esdeveniments esfereïdors (famílies massacrades per lladres, robatoris en monestirs, assaltaments amb intimidació). La petita localitat del Maresme, tan encalmada i bella, guarda a les seves entranyes tantes històries de violència com qualsevol altra. Endemés, segons que Liñán va remarcar, molts d’aquests crims, que estan més o menys documentats, han quedat impunes, sense que ningú no n’hagi descobert els culpables.
Tot seguit, els assistents al Festival vam poder visionar el reportatge del programa 30 minuts de TV3 (emès a l’abril de 1997) Tor, la muntanya maleïda, confegit per Porta i origen del llibre. La història dels terribles esdeveniments de Tor, amarats d’enveges i odis ancestrals, gairebé ens obliga a remembrar aquella frase tan tronada i que a força d’ús ja no suporto de “la realitat supera la ficció”.
Un drama rural en tota regla que Carles Porta, introduït durant anys en el si més pregon de les famílies implicades, coneix a la perfecció. La seva tasca, en la línia de la literatura de fets reals a l’estil Truman Capote, és rigorosa i molt minuciosa. Gràcies a la seva detallada explicació del procés de confecció del reportatge i del llibre, vam poder copsar una mica millor el rerefons d’un afer que, literalment, posa els pèls de punta.
Porta respongué moltes preguntes, ens va fer cinc cèntims dels sentiments que un professional experimenta davant d’una feina tan compromesa i va resultar un ponent amè i molt intel·ligent. Ens ho vam passar molt bé i jo, que confesso que no he llegit el llibre, vaig pensar que no podia trigar massa més a fer-ho.
Una manera negríssima d’acabar la nit. La segona jornada del Festival ens portarà noves sorpreses. Per tant, no marxeu gaire lluny. Demà més, negrots.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig llegir el llibre fa força temps i recordo que em va "atrapar"... M'ha fet gràcia llegir-ne la crónica. Segur que va ser interessant, la jornada.

MARTA VALLS

Lluís Bosch ha dit...

L'aparició de "Tor" (el llibre, no el poble) el recordo com un moment especial, perquè va reobrir un periodisme literari i negre que estava abandonat. En temps anterior a la guerra espanyola hi havia hagut força treballs de periodistes, però diria que fins a Carles Porta no es recupera.
Ara fa poc li he llegit "Fago", que va en la mateixa línia i que he trobat molt bo (perquè no ha tingut repercussió mediàtica?). Trobo que el llenguatge és més literari i la investigació diu moltes coses.
Com que en aquest país mai no ens quedarem sense temes per a nous treballs, ara li demanaria a Porta que es plantegés un nou llibre que tant podria titular-se "Millet" com "Lloret".

Anna Maria Villalonga ha dit...

De Fago també ens en va parlar. Realment, ara mateix hi ha casos per fer molts treballs d'aquests, però hem de reconèixer que, si hi ha algun 'fiambre', molt millor. Hehehehe.

Teresa ha dit...

Jo també he llegit el llibre...una història esfereïdora!! Em va atrapar molt... i el reportatge també és molt interessant!

Una abraçada!

Lluís Bosch ha dit...

Tens raó que un fiambre hi ajudaria molt, però val més no donar idees, que aquesta gent de la màfia russa són de gallet fàcil...

Anònim ha dit...

Tambè el vaig llegir i em va agradar moltíssim...un poble ple d'odi i misteris entre veïns...
El tornaré a llegir.
Gràcies Anna!
Tura.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Realment, en català, tenim noveŀla negra per triar i remenar. Aquesta vegada ens parles d’un llibre en la línia de Capote. Per manca de varietat no ens queixarem, oi? Ni de talent. Ara només cal fer-nos més visibles, per tant, apa, tothom a empenyer una mica. Comprar més llibres escrits en català, com tu mateixa sempre ens recordes, i jo també insisteixo, ja serà una bona empenta.