Anit, a Barcelona, es va lliurar el V Premi Internacional RBA de novel·la negra, que va recuare en l'autora dels Estats Units Patricia Cornwell.
L'obra receptora del guardó, Red Mist, apareixerà aquí a final d'any, si més no en castellà, amb el nom de Niebla roja. Es tracta de l'entrega número dinou de les peripècies de la doctora Kay Scarpetta, del departament de medicina legal i una bona i resolutiva detectiva.
He de dir que jo només he llegit una novel·la de Cornwell, la primera de la sèrie. Va arribar a les meves mans abans de ser molt famosa, en un dels encàrrecs que jo solia fer al Círculo de Lectores a nom de la meva mare (que n'era sòcia). Crec que corria l'any 1991 o 1992.
El títol de l'obra és Post mortem i val a dir que, en un període pre CSI on encara no ens havien aclaparat amb hores i hores de metratge sobre tècniques forenses, em va resultar prou atractiva. L'autora encara signava Patricia D. Cornwell (la D correspon a Daniels, el seu cognom familiar, mentre que el Cornwell li prové d'un primer matrimoni).
No puc afegir res més perquè no he continuat llegint-la. Per tant, totes les aportacions dels negrots seran molt ben rebudes.
No puc afegir res més perquè no he continuat llegint-la. Per tant, totes les aportacions dels negrots seran molt ben rebudes.
En qualsevol cas, la notícia d'avui és el premi, el més substanciós del gènere criminal. Ni més ni menys que 125.000 euros (poca broma).
Els guanyadors de les anteriors edicions han estat:
Francisco González Ledesma: Una novela de barrio (2007).
Andrea Camilleri: La muerte de Amalia Sacerdote (2008).
Philip Kerr: Si los muertos no resucitan (2009).
Harlan Coben: Alta tensió (2010).
Oi que seria bo que per una vegada se l'emportés algú menys famós? Ai, que em temo que RBA juga a guanyador. Una idea per reflexionar.
Bona nit, negrots.
Aquesta és l'edició de Post mortem que tinc a casa i que avui m'ha plagut remenar abans de redactar aquesta breu notícia.
15 comentaris:
Àngels esterri:
Jo també n'he llegit només un fa molt de temps, tant que recordo que m'ho vaig passar bé, però res més, ni el títol!!!
No he llegit mai aquesta autora, en buscaré algun a la biblioteca, és bó conèixer nous autors
Jo tampoc he llegit res d'aquesta autora. La felicito pel premi. :-)
Jo els he llegit tots, em sembla. La Cornwell,al igual que la canadenca Tammi Hoag, ha creat fins i tot un departament dedicat a aquest tipus d'investigació criminal en una Universitat, què porta el seu nom.
Aquesta senyora té TOTS els premis existents de literatura policiaca.
Ella, l'Elizabeth George, que situa els seus llibres a Anglaterra, i la molt elegant Mary Higgins Clark, co-autora amb la seva filla d'algunes de les seves obres, van fer que m'interessés el temade la novel.la criminal escrita per dones.
Jo no he llegit tampoc res d'aquesta autora... Felicitats pel premi i si tinc l'oportunitat la llegiré. Petonets!
Ostres, Alícia, doncs jo no suporto l'Elizabeth George. S'embolica de mala manera, barreja temes, personatges. Jo què sé. Vaig llegir "Sin testigos" i vaig jurar que mai més. I la meva amiga Maria, negrota primera, diu que les altres que ha llegit encara són pitjors.
ja és ben cert que cada olleta té la seva tapadereta... jo no he llegit res d'aquesta senyora, no puc opinar.
Gràcies per la ressenya, Anna.
Crec que tinc algun llibre d'aquesta autora, al menys en sona el seu primer nom; els buscaré...tampoc puc opinar. L'altre dia vaig trobar dues novelas de la Clàudia Pujol, periodista, que va escriure juntament amb el forense de Girona,Narcis Bardalet; una és "Diari d'un forense" sobre 10 crims reals i l'altre "Vides singulars"; potser ja les coneixes.Recordo que em van agradar. Una abraçada, Tura.
No n'he llegit res. Tot just acabo d'estrenar una del premi RBA de l'any passat, Harlan Coben. Ja arribarà. M'ha fet gràcia el títol Red mist, perq en una del Winslow és el n d'una operació antidroga a Sud-amèrica o a Nicaragua per finançar la guerrilla, q ja no ho sé.
Vaig arribar fins la 14, fins que la autora amb un incomprensible atac de gelosia trenca l'armonia dels seus personatges i els fa miques amb psicopatologias i relacions plenes d'odi i resentiment que com a lector no entens i no comparteixes. A banda d'això efectivament no te cap sentit donar-li un premi a qui en te tants (però, ull! tots de les primeres novel·les)i no estimular la creació autóctona que es bona i necessitada de calers i promoció.
Slts.
Ostres, Interrobang.
És interessant això que expliques. Si et ve de gust, potser ens ho pots ampliar una miqueta.
Gràcies.
Ho sento negrota però no em vec capaç, primer perquè m'hauria de rellegir l'obra i n'hi tant per conèixer!, segon perquè entraria amb spoilers i es quelcom que em tinc prohibit i tercer perquè donaria per un post llarguíssim.
Crec que el tema dona més joc per un treball universitàri o per analitzar en un grup de lectura i no pas per un free lance amateur com jo. Si no ho fa ningú abans m'ho apunto per quan em jubili.
De tota manera es una autora que us la recomano molt i molt fins per allà el cinquè o sisé llibre, a partir d'aquest crec que ja comença la baixada, i ara que tots son en butxaca no buida la idem.
Buf, això dels premis dóna per molta tertúlia... i, sobretot, molta reflexió. Un premi per a un llibre que encara no està presentat. U premi per a una autora de renom. Un premi per a... assegurar-se més $$$$$?
Efectivament, Yves. Veig que ho has captat perfectament.
Jo vaig llegir un dels primers llibres d'aquesta autora, i em va semblar força entretinguda.... però, i potser m'equivoco, vaig tenir la sensació que la tesi del llibre i de l'autora dretejaven perillosament. Vaja, que feia una mica de pudoreta a George Bush. De tota manera puc ser injust i, quan pugui, n'agafaré algun altre a veure si vaig ser jo que tenia un mal dia.
Publica un comentari a l'entrada