Harlem Nocturne

dijous, 15 de setembre de 2011

Cabells porpres, de Jordi de Manuel


Novament m’he cruspit en un tres i no res una novel·la de Jordi de Manuel. Com sabeu, no és cap novetat. Els insectes atrapats en teranyines no podem escapar del nostre destí. Tanmateix, cal remarcar una dada curiosa. Aquesta teranyina no se’m menja a mi, sinó que, contràriament, em converteix en devoradora. Sóc jo qui s’empassa, amb enorme delit, les lletres, els paràgrafs, les pàgines i els capítols que conformen l’univers demanuelista de l’inspector de policia Marc Sergiot.
Cabells porpres és una novel·la breu, guardonada l’any 2002 amb el Premi Pere Calders de Literatura Catalana. Es tracta, diria, de la trama policíaca més clàssica que fins ara he trobat en les meves lectures de De Manuel. Un cas criminal a resoldre, l’inspector Sergiot i els seus ajudants que se n’encarreguen i el lector que va assistint, juntament amb els protagonistes, al desenvolupament dels fets i al descobriment de l’assassí. Precisament aquest tall clàssic de la ficció converteix Cabells porpres en una intriga que el lector identifica amb plaer amb els codis del gènere i que, endemés (com passa amb les bones novel·les i amb les bones pel·lícules de crims), li pot servir d’exercici d’especulació personal. Mentre llegim, aventurem culpables. Les opcions són limitades i concretes i tal vegada els indicis ens poden conduir (o no, depèn del nostre grau d’implicació) a resoldre també nosaltres el cas, a fer d’ajudants en l’ombra de l’amic Sergiot.

A Cabells porpres trobem un Sergiot jove i dinàmic, en ple exercici de les seves facultats, allunyat encara de l’home gran i malalt de Mans lliures o de L’olor de la pluja. La trama, amb un vessant científic que pretén posar damunt la taula el debat del moment sobre la investigació amb cèl·lules mare embrionàries (recordem que ens trobem al 2002), conjumina la pura diversió negra amb quelcom més substanciós. Aquesta és una constant en les novel·les de Jordi de Manuel. Mai no són trivials. Sempre hi existeixen les referències a temes punyents o d’actualitat, siguin polítics, socials, humans, científics o culturals. Tanmateix, això no impedeix la truculència de les més baixes passions de la naturalesa humana, aquelles que ens fan embogir i ens poden conduir al més macabre dels crims.
L’estructura de la novel·la alterna el dietari personal de l’assassí amb els capítols sobre la investigació, de manera que, quan arribem al desenllaç, els lectors coneixem gran part de les motivacions del culpable gràcies a les seves pròpies paraules. De Manuel es permet un detall que m’ha agradat molt. Amaneix cada una de les entregues del dietari amb una frase al·lusiva a les reflexions que el criminal està compartint amb el paper. Petites delicadeses d’autors com Pessoa, Wittgenstein, Einstein, Pitàgores, Jean-Paul Sartre, Braudillard, Flaubert, Hermann Hesse o Andy Warhol. Indubtablement, aquestes diminutes perles atorguen a la ficció un valor afegit. Diuen molt de la volada amb què l’autor vol impregnar el seu univers. Per descomptat, per a mi han representat un motiu de plaer. Qui em coneix ja es pot imaginar que, cada vegada que començava un capítol del dietari, l’afrontava esperant la corresponent citació.
Alguns dels temes que toca l’autor, encara que ho faci únicament com una pinzellada, són temes que personalment m’interessen molt. La investigació amb animals, la preocupació per la salut, la recerca científica i farmacèutica, els límits que la ciència ha d’assumir, els reptes de futur. Per no parlar que, a Cabells porpres, l’acció té lloc en alguns escenaris que conec molt bé, com l’edifici Walden 7 a Sant Just Desvern. Tot plegat ha significat per a mi una lectura molt engrescadora.
Evidentment, Cabells porpres no és una novel·la tan ambiciosa com L’olor de la pluja, però m’ha enganxat molt. Representa un fil més en aquesta teranyina demanuelista que em té tan atrapada.
Bona lectura, negrots.     


10 comentaris:

Duc Engrescador ha dit...

Quina voracitat la teva, Anna Maria! Es diria verament que ets insadollable! Però ho entenc: tal i com presentes la novel·la, dóna tota la sensació de ser molt bona menja. Em fas venir salivera, ja ho veus! No sé si podré resistir la tentació de fer-li una bona queixalada. Bon profit!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Toni, analitzant el camp semàntic del teu llenguatge i atès que són les 13.59, dedueixo que tens gana.
Ens veiem dilluns!

Duc Engrescador ha dit...

De moment, ja he dinat! Fins dilluns, doncs!

Hele la Sabatera ha dit...

Hola Anna, fa un parell de dies vaig llegir per primer cop a Jordi De Manuel, va ser a "Crims.Cat" on hi ha el seu relat "Segrest Exprés". Em fa agradar molt el relat, la forma de narrar, com el protagonista en feia cinc cèntims al seu company de cel.la de com l'havia enpescat la policia. És fabul.lós, espero que a la biblioteca del poble hi tinguen molts títol seus, vaiga tafanegar-hi al catàleg virutal

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Serà qüestió de parar-hi atenció. Sembla força interessant.

Lluís Bosch ha dit...

Confesso que desconeixia en De Manuel i que ara em sap greu. A veure si n'hi ha res al nou i flament Amazon.es, que la gent de poble no tenim llibreries a l'abast...

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Vull llegir les noveŀles de Jordi de Manuel, vull llegir les noveŀles de Jordi de Manuel... Això em dic cada cop que en fas una ressenya, i hi penso tot sovint. Fins i tot, l’altre dia en parlava a classe (referint-me a la noveŀla negra en català). És ben estrany això de ser “seguidora” d’unes noveŀles que no has llegit mai. La primera vegada que em passa.

Anna Maria Villalonga ha dit...

T'agradarien segur, Shaudin. Segur.
I ell també, és una persona encantadora.
Que fort que tot plegat arribi al teu alumnat canadenc. Li ho diré, que estarà content.
I gràcies per la credibilitat. Ser seguidora d'un escriptor a causa de les meves ressenyes és la prèdica màxima, xD!

Teresa ha dit...

Ostres, que bé que pinta! Ara tinc una mica de cua, però segur que aquesta lectura no me la perdo!
Bona nit a tothom!

Mónica-serendipia ha dit...

Doncs, just ahir la vaig acabar de llegir. M'he quedat encantada amb l'estil i la prosa de Jordi de Manuel però "Cabells porpres", com a trama policíaca i d'assassinats, m'ha semblat una miqueta fluixa. Llegiré més coses d'aquest autor, escriu de maravella!!