Harlem Nocturne

dissabte, 10 de setembre de 2011

Palabra de honor, d'Ingrid Noll



Estranya novel·la d’Ingrid Noll intitulada Palabra de honor. És la segona que llegeixo de l’autora alemanya. La primera va ser El gall és mort, amb la qual Noll havia debutat per la porta gran. Palabra de honor no se li acosta ni de bon tros, però indaga en els mateixos mecanismes de la condició humana i resulta perfectament llegible.
Una família burgesa, en aparença “normal”. La “normalitat” amaga un rerefons sorprenent d’enganys, prejudicis, desafeccions i contradiccions. La vida de la família es veu alterada quan l’avi, amb gairebé noranta anys, té un accident i ja no pot tornar a viure sol. Enmig del mal humor i del desconcert general, el traslladen a casa del seu fill, que l’odia. Tampoc la nora no l’aprecia gaire. Serà el nét, un noi de vint anys, qui se’n farà càrrec. Els escabrosos embolics no han fet sinó començar.
Tal com passava a El gall és mort, allò que sobta més de la proposta d’Ingrid Noll és la construcció d’uns personatges, aparentment anodins, que destaquen per damunt de tot per la seva absoluta amoralitat. Topem frontalment, sense embuts, amb pensaments i actes terribles que no generen cap sentiment de culpa. Cap personatge no se n’escapa. Ni aquell que sembla més innocent.

És curiós com l’autora defineix la naturalesa humana. Ningú no és “bo” ni “dolent” del tot. Tothom amaga un cantó fosc, tothom guarda secrets ocults. L’amor no sembla tenir un espai dins la novel·la, malgrat la bona relació entre el nét i l’avi. Si més no, el lector no el detecta. Hi trobem avorriment, interès, individualisme, por, idees preconcebudes, convencionalisme. Fins i tot podem parlar d’afecte i compassió. Però no hi apareix l’estimació veritable. El cinisme amara la narració, que no està exempta d’una acidesa humorística davant la qual el lector no sap ben bé quina posició adoptar.
La vida és complicada. Això ens diu Noll. Les relacions humanes -i les familiars especialment- no són sinceres. Tots vivim una eterna contradicció interna, plena de mancances i de desigs insatisfets. Frustració. Ingrid Noll no jutja. Es distancia suficientment per, des de la ironia i el sarcasme, dibuixar uns personatges amb els quals el lector no arriba a empatitzar en cap moment.
La novel·la, que pertany al gènere negre de caire psicològic, és plena de delictes, però no hi apareix pràcticament la policia. De fet, tot queda impune. El lector assisteix a un seguit de despropòsits que ratllen la inversemblança. Mai unes relacions avi-nét han generat, diria, tanta estupefacció. Rere una aparença lleugera, amb gran abundància de diàlegs i algunes pinzellades absolutament histriòniques (les citacions en llatí de l’avi resulten ben sucoses), Noll ens convida a una reflexió que pot esdevenir tan profunda com nosaltres, els lectors, decidim. 
Els avis fan nosa? El crim acaba essent castigat? Tothom rep en realitat allò que es mereix? La justícia i la llei van per diferents camins? Podem confiar els uns en els altres? Bellum omnium contra omnes, declara el vell gairebé al final. I tal vegada és un bon resum del missatge que l’autora pretén transmetre.   
Palabra de honor desconcerta. No es tracta d’una gran obra. M’atreviria a considerar que, dins la producció de Noll, és un producte menor. I, no obstant això, em sembla que no pot deixar indiferent ningú.

Que passeu un feliç cap de setmana, negrots.  

 

11 comentaris:

Maria ha dit...

Et recomano -un cop més- La farmacèutica, de l'Ingrid Noll. La mateixa combinació d'humor negre i amoralitat.

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

M'encanten les històries amorals. Acostumen a ser les més divertides.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Bé, no m’atrau gaire, però, com sempre he gaudit de la teva ressenya. D’altra banda, vaig tenir moltes ganes de llegir “El gall es mort” quan la vas ressenyar. I no sé què més dir, hahaha! Tinc el cap espès.

Carme Luis tTatje ha dit...

A mi m'agrada aquest téma, ja te'n donaré resposta si puc llegir-lo.
Moltes gràcies.

Teresa ha dit...

Jo també em vaig quedar amb les ganes de llegir "El gall és mort" Tard o d'hora acabaré llegint algun llibre d'aquesta autora.
Bona nit i bona Diada!!

mercè trias ha dit...

El gall es mort.
Vaig llegir el llibre en una setmana, això que anaba bèn "atapaïda" de feina.
Esperarè a demanar aquesta tròxima als Reis que ara en tic 3 de pendents!...
La veritat es que jo no mès ahoria de llegir.. i de tant escriure ja sabeu... com escric jo!!!!
Bona tarda de dissabte 11 de Setembre!!!

Yves Gerbeau ha dit...

Ostres, a mesura que llegia la teva crítica em venien ganes de llegir-la... coses com: "Ningú no és “bo” ni “dolent” del tot." o la relació nét-avi, o els lectors decidim, etc. m'han creat curiositat, però al final dóna la impressió que no està entre els recomanables teus, no?
Gràcies per la crítica

Anna Maria Villalonga ha dit...

Com t'ho diria, Yves? Aquesta autora és molt interessant. Però la seva primera novel·la, "El gall és mort", és tan bona que no crec que pugui superar-la.
Aquesta és molt més senzilla, però abunda en el mateix estil i les mateixes elucubracions sobre la naturalesa humana.
Jo aniria a la primera i, si no, a la segona, "La farmacèutica", que va tenir molt d'èxit. Jo encara no l'he llegida, però ho sé. I la Maria, negrota absoluta amb enorme criteri, la recomana.

Anònim ha dit...

Doncs vindré a expoliar-te "El gall es mort" abans de res, si és la novel·la bona.

IO

Gemma ha dit...

Molts dels teus comentaris en fan agafar ganes de llegir els llibres que proposes. Espero que malgrat no tinc tan de temps,en podré llegir uns quans. Gràcies.

carina ha dit...

Fa poc que coneixo el teu bloc i he anat llegint entrades. És interessant. M'apunto la teva recomanació, fa bona pinta.