Un matí assolellat a Negra y Criminal

Com ja és habitual, un dels actes de cloenda de la BCNegra 2011 fou la musclada que munta la Llibreria “Negra y Criminal” al seu local del carrer de la Sal de la Barceloneta. “Negra y Criminal” és l’organitzadora de la trobada anual (amb l’Ajuntament) i la musclada ja s’ha convertit en un clàssic impossible de defugir i que cada any congrega més gent. Hi van els escriptors, els especialistes i els lectors. Tothom es barreja i xerra despreocupadament. Però, sobretot, uns compren llibres i els altres els signen. No és poca la visió comercial del Sr. Paco Camarasa i la seva troupe! Evidentment, atesa la meva compulsió, per a mi la jornada representa un dia de felicitat, com ja sabeu de sobres tots els negrots.

Així doncs, a bona hora i a bon pas, aquest dissabte 5 de febrer m’hi vaig encaminar. Per sort, la llibreria encara es trobava relativament buida, com jo volia. D’aquesta manera, vaig tenir temps de fer algunes fotos i d’entretenir-me amb calma en l’activitat absolutament plaent de satisfer la compulsió.

El resultat fou magnífic, malgrat la clatellada (en euros) que em van etzibar. Us passo la llista de novel•les per fer-vos molta ràbia i enveja (in)sanes.

De tot cor, d’Andreu Martín (me la va dedicar més tard, com podeu veure a la foto).

HatTrick, del mateix autor (aquesta li vaig demanar que la dediqués al Manel, atès que l’argument era futbolístic).

El quadern de Nicolaas Kleen, de Jaume Benavente (com vaig explicar en un article anterior, em va fer molta patxoca; ja arribarà la ressenya).

Quince días de novembre, del simpàtic autor canari José Luis Correa, que havia intervingut en la taula rodona sobre la negror sueca i que també em va transmetre molt bones vibracions. De fet, el vaig conèixer i m’hi vaig fotografiar, però guardo la instantània per il·lustrar la ressenya.

Muerte en abril, del mateix autor (sembla que amb una no en vaig tenir prou).

El camí fosc, d’Asa Larsson (tornem a Suècia. És la seva tercera novel•la i la compra resultava obligada si n’haig de parlar als Juliols).

El matí era assolellat i perfecte, amb un cel blau barceloní que enamorava (ai, la meva ciutat!). El cas és que vaig trobar un munt de gent agradable. La Teresa Solana, amb la qual ens entenem molt bé; en Jordi Pijoan, un dels conferenciants en l’acte sobre la novel·la de collita catalana que ja vaig ressenyar, responsable de l’antologia Un riu de crims; l’Andreu Martín (flamant guanyador del VI Premi Pepe Carvalho); el canari José Luis Correa, el francès Daniel Hernández, la sueca Mari J... que signava com una esperitada, etc. etc. La flor i nata de la negror de Catalunya i rodalies. L’ambient era distès i divertit, vinet va i vinet ve (jo no el vaig tastar, era un pèl “peleón”) i safates de musclos que pul·lulaven per damunt dels nostres caps.

Em vaig tornar a trobar les amigues arribades de València, també exultants. Vam petar la xerrada i vam fer algunes fotos més. Tot plegat un acte lúdic i engrescador que va incloure l’entrega del premi del I Concurs a la Primera Frase Florenci Clavé. La llibreria havia convocat aquest concurs, que premiava una suposada primera frase d’una novel·la, i el veredicte l’anuncià Andreu Martín enfilat damunt una taula. Aquesta senzilla acció pràcticament va significar la cloenda de la setmana.

La frase, de Flor López, em va semblar força suggeridora i inquietant: Cuesta creer que mi madre, que me pone ahora una tirita sobre la rodilla mientras me canta el cura sana, haya envenenado a tanta gente. Yo lo sé porque la ayudo.

I aquí s’acaba el tema. Si voleu saber més coses, aneu a la web i al blog de la llibreria, que ho trobareu tot. Jo, dissabte, vaig marxar cap a casa ben carregada de novetats. I no us vull escalfar el cap amb l’enrenou que es va generar a la meva lleixa de lectures en espera. Encara hi sento aldarulls. Però aquesta, negrots, és una altra historia.

Ara, mentre llegim les novel·les, només ens resta esperar la BCNegra 2012.