Harlem Nocturne

dissabte, 20 de febrer del 2010

Mosques, de Jordi Cervera

Tot just he acabat la novel·la Mosques, nascuda de la ploma de Jordi Cervera, escriptor, periodista i amic feisbuquero. L'obra, tal com us vaig anunciar en un article anterior, fou la guanyadora l'any 2005 del XIV Premi de novel·la Ferran Canyameres.
Abans de res, vull consignar que m'ha agradat molt tenir novament entre les mans una novel·la negra escrita originalment en català. Després de tants productes importats, resulta gratificant gaudir d'un text creat en la nostra llengua, sense intermediaris que en puguin (no dic que sigui així, Déu me'n guard de criticar el gremi dels traductors) desvirtuar l'esperit de la redacció. Estilísticament, Mosques és un text amb un cert artifici, muntat a base de llargs períodes que no estalvien una profusa adjectivació ni un munt d'oracions subordinades. És el sistema utilitzat per dibuixar un clima prou adequat a la història.
Cervera teixeix una trama no exempta de truculència, més pròxima al drama rural que a la novel·la negra. En un poble petit de les comarques tarragonines, lloc agreste i de secà, s'arrossega en silenci una antiga tragèdia. Antiga tragèdia que portarà en el present conseqüències funestes i imprevisibles. Com reflexiona el narrador cap al final de l'obra: Secrets descoberts i el temps que torna, violent i venjatiu, per esclatar al mig del rostre dels protagonistes. Els drames no tenen mai final, només epílegs que s'encadenen i es van repetint pels segles dels segles.

La novel·la és curta. Tot just té 158 pàgines. Tanmateix, Cervera aconsegueix reeixir a l'hora d'indagar amb profunditat en la psicologia dels personatges. Sabeu que no m'agrada desvetllar detalls de la història, però puc assegurar que l'autor no s'està de col·locar-hi un crim del passat, un crim del present, una doble anagnòrisi i un final digne d'Agatha Christie, amb tots els sospitosos reunits en una sala i el policia, en aquest cas un mosso d'esquadra, desvetllant -amb la dosi de suspense necessària- la identitat de l'assassí. Això sense parlar del sexe, la passió, la violència desfermada i l'aparició de dos nens tan inquietants com els de Henry James o Mercè Rodoreda. I les mosques, maleïts insectes que estan per tot arreu com a símbol perenne de la misèria, de l'angoixa, de la foscor de l'ànima humana, amb una persistència imperturbable i eterna.
Mosques és un producte prou interessant, amb una correcta utilització dels recursos propis de la literatura del gènere i que resulta força plaent en la lectura. Sense convertir la crítica en el centre de la història, Cervera és capaç, endemès, de passar pel sedàs de la ironia no poques qüestions de la societat actual.

Felicitats, Jordi.
I a vosaltres, negrots, per què no la llegiu?
Mosques: Lleida, Pagès Editors, 2005.

17 comentaris:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Sembla una noveŀa força interessant. Ja tinc ganes de llegir-la. Anna Maria, sempre m’impeŀleixes a llegir més novel.les. Les teves crítiques són tan bones que és difícil resistir-se. A més, en aquest cas, es tracta d’un autor català (com esmentes, una traducció mai no és ben bé el mateix). No el coneixia, aquest autor, i celebro saber ara una mica sobre ell. Però hauré d’esperar perquè només compro llibres en català un cop a l’any, tots de cop (des del Canadà no és fàcil).
Una abraçada,
Shaudin

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ostres, Shaudin. Encara estava modificant algunes coses i ja trobo el teu missatge. Estic segura que he canviat algunes frases i afegit quelcom que no has arribat a llegir. Això és tenir prèdica, carai! Gràcies, guapíssima.
La novel·la és curta però té atractius, sobretot la intel·ligent utilització de certs tòpics genèrics per arribar a crear una història que continua frapant.
L'autor és amic meu del féisbuc, com tu. A ell, però, el vaig conèixer en persona a la BCNegra. A veure quan podem fer-ho tu i jo.
Una abraçada ben forta,
Anna

Llaudal ha dit...

Mosques? Això sona a Girona i Sant Narcís. Narcís, narcissisme infantil, nens, El Senyor de les Mosques... Món atàvic, crueltat i desfermament impulsiu. La Cinta Blanca! Però tanmateix ara Cervera ens obliga a situar-nos a les vigoroses comarques tarragonines. Què en farem de tot plegat? La meva ment analítica es deleixa per treure'n una sòlida i ben lligada maionesa psicològica.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Doncs ja saps què has de fer! Llegir-lo.
I és cert, les mosques són, atàvicament, arreu.

Unknown ha dit...

Uiuiui...que sembla interessant..Ja me l'he posat a la llista. D'acord amb el que dius que de vegades també va bé llegir en original, on segur que no perdem cap petit detall del que ha volgut dir l'autor. Bé..doncs..un altre llibre que caurà..he.he.he.

Maria ha dit...

I parlant del racó català, la Teresa Solana ha contraatacat amb "Set casos de sang i fetge i una història d´amor". M'ho vaig passar beníssim amb l'humor -tan ple de picades d'ull filològiques- de "Crim imperfecte" i "Drecera al paradís". Potser entre aquells contes hi ha alguna perla amagada.

Unknown ha dit...

El fet que sigui originàriament en català fa que tingui més ganes de llegir-lo! Sembla tenir-ho tot; ademés és curtet... la meva llista és tan llarga que sé que no me'ls podré acabar mai, però també sé que l'avorriment no té lloc en els meus plans! Petons!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Mentre hi hagi un llibre, no pot haver-hi avorriment, Teresa. Hehe.

Maria, no m'ha quedat clar si ja el tens o llegit el llibre de la Solana. Però no serà dels nostres amics Eduard i Borja/Pep, oi?

Anònim ha dit...

El vull llegir. Vindré a casa teva a pidolar uns quants titols, aquest entre ells.

Petons,

IO

Anna Maria Villalonga ha dit...

Doncs abans hauràs de tornar els altres, pidolaire.
A més, segur que també demanes assessorament. Mmmm.

Maria ha dit...

Doncs no, d'entrada és una Solana sense els germans detectius més ineptes de la literatura negra del món mundial. Però ja t'ho confirmaré, que encara no l'he començat: estic amb "La veu" de l'Indridason (és que no vaig trobar "La dona de verd" el dia que la buscava, seguint el teu savi consell).

Anònim ha dit...

Moltes gràcies, Anna Maria, les teves paraules són força agradables i potser més elogioses del que mereixo.
En qualsevol cas, gràcies i molts petons

Jordi

Anna Maria Villalonga ha dit...

De res, Jordi. Gràcies a tu per oferir-nos les "Mosques".

Anònim ha dit...

Hola, bon dia! Fa temps que segueixo el blog i veig que avui parleu de novel·les negres originals en català(crec que, de novel·la negra i en català només són tres, els blogs)i voldria saber la vostra opinió del Ferran Canyameres de l'any passat, es diu "Abans del silenci". Val la pena? Novel·la negra i guerra civil? Vosaltres que en sabeu que hi dieu? I d'aquest noi de Mallorca, en Sebastià Bennassar, heu llegit res? Gràcies per la vostra atenció i perdoneu haver entrat a casa vostra.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hola, Anònim. M'agradaria, si fos possible que t'identifiquessis, perquè és millor saber amb qui parlem. No en sé res de Sebastià Bennassar, només el nom de les seves novel·les, que sincerament he buscat a Google.
El botxí de la ciutat de Mallorca' (Lleonard Muntaner, 2000)
Cartes que no lliguen' (Hiperdimensional, 2005)
Jo no t'espere (El Gall Editor, 2008)
Pel que fa a "Abans del silenci", l'he vist a les llibreries i potser en breu la compraré. Ara mateix encara no puc opinar.
Si algun negrot pot afegir informació, endavant!
Anna

Mireia ha dit...

Hola, és un gènere que tinc una mica oblidat, però què millor que la novel.la que ens recomanes per tornar-hi!
Gràcies per la recomanació

2n ESO INS Lluís Companys ha dit...

me l'apunto a la llista..., m'has fet venir ganes de llegir-lo.