Et
diran que és l'atzar és la primera novel·la que publica
Núria Queraltó Villar, a la qual fins ara coneixíem com a poetessa pels seus
llibres d'haikus, Mirada d'haikú i Amb remor de vent, que vaig tenir l'honor
de prologar. La seva òpera prima narrativa ens arriba de la mà de la nova
col·lecció de novel·la criminal de Pagès Editors "Lo Marraco Negre",
que dirigeix Sebastià Bennasar. És el número 7 de la col·lecció, on -dit de
passada- hi abunden les dones.
Et
diran que és l'atzar és un text breu (148 pàgines), una nouvelle
que ens endinsa en un tema habitual del gènere però molt poc explotat a casa
nostra, el segrest d'una noia jove. Seria imperdonable que fes spoilers, i
menys tractant-se d'una obra tan curta i tan intensa, on no hi ha res que no
sigui necessari. Per tant, no revelaré res més de la trama.
En
canvi, sí que us puc dir que el text, ben escrit i de lectura planera, traeix
la crítica a les supersticions, a les castracions, als traumes de la infantesa,
al determinant paper dels pares en el desenvolupament futur dels fills. Amb
ressons inevitables de Psicosi,
la novel·la de Robert Bloch que inspirà la celebrada pel·lícula d'Alfred
Hitchcock, Núria Queraltó també es fonamenta en un referent molt més modern:
una violenta cinta d'animació japonesa que desencadenarà la tragèdia.
Què
passarà? Com se'n surten (si és que se'n surten) els personatges? Què és capaç
de fer l'ésser humà mogut per les seves passions, les seves mancances, les
seves obsessions? Núria Queraltó ens en dona una versió que no és banal i que,
per més ficció que sigui, pot assemblar-se terriblement a la realitat.
Aquesta
tarda a les 18:30 el llibre i la col·lecció es presenten en el marc de la
Setmana del Llibre en Català. Jo hi seré, evidentment. I espero que no hi falti
cap negrot.
3 comentaris:
Moltes gràcies per la ressenya i per ser-hi sempre!
Ja saps que em va sorprendre assabentar-me de la publicació d’aquest llibre, senzillament perquè no tenia ni idea que la Núria havia escrit una noveŀla negra. Una gran enhorabona a la Núria! Tard o d’hora la llegiré.
Moltes gràcies, Shaudin, una forta abraçada!
Publica un comentari a l'entrada