Harlem Nocturne

divendres, 29 de gener de 2016

Núria Cadenes guanya el VII Premi Crims de Tinta: una altra dona que mata




Anit, com a inici de la BCNegra 2016, es va lliurar a la seu de l'Editorial RBA el VII Premi Crims de Tinta de novel·la negra en llengua catalana. En aquesta edició, la guanyadora va ser una dona: l'escriptora Núria Cadenes, amb la novel·la "Tota la veritat". Tanmateix, segons que em va confessar Jordi Rourera (l'editor), el llibre segurament sortirà a la venda amb un altre títol més interessant des del punt de vista comercial. 
 
Com alguns ja podreu intuir, la meva felicitat per la concessió d'aquest reconeixement  a l'estimada Núria no pot ser més gran. És una amiga inigualable, una persona sensible i modesta, una dona intel·ligent, amb sentit de l'humor i plena de vida. Però és que, a més a més, va ser una de les meves assassinetes a Elles també maten, recull al qual va contribuir amb el relat "Un mort a la cuina". Pel que he llegit a la premsa, la novel·la guanyadora del premi s'inspira en aquest relat. I això no em pot fer més feliç.



 
Per la part que em toca, i per la part que toca també a Marc Moreno i a Llibres del Delicte, l'experiència de les nostres antologies (en especial d'aquesta primera) no pot rebre cap altre adjectiu que no sigui "Màgica". Màgica va ser la seva gestació, la seva publicació, la seva recepció entre el públic i, per damunt de tot, la preciosa relació de germanor i amistat que va crear entre les participants des del primer moment. Som nosaltres, "les assassinetes", i estem exultants de com ha anat tot.
 
Per a mi és un honor haver contribuït modestament a tirar endavant aquest projecte. I haver ajudat a "inocular el verí del negre" en algunes de les autores. No és freqüent que d'una antologia sorgeixin tantes seqüeles en forma de novel·la. Però aquí ha passat, així de clar. Margarida Aritzeta ha creat una sèrie amb el mateix personatge del relat, la inspectora Mina Fuster, i ja en tenim dues obres (L'amant xinès i Els fils de l'aranya); Esperança Camps es va decidir a fer gènere emprant també el mateix protagonista i ens ha regalat una novel·la fantàstica, molt personal (La cara B). Jo mateixa he publicat La dona de gris, la meva primera incursió negrota més llarga. I ara ens arriba aquesta esplèndida notícia de l'èxit de Núria Cadenes. Ja em direu si no és per flotar com un globus d'heli.
 
 
 
 
Encara no he llegit la novel·la, però sé com escriu la Núria. Amb un estil propi, innovador, desinhibit, potent, modern i trencador. La seva escriptura demostra que la literatura es troba en constant moviment, que hi ha gent que fa coses novíssimes, que ens hem d'estimar i potenciar l'evolució, que la creativitat humana no para. Em sembla que ha estat en Salvador Balcells, sempre matiner, que ha escrit a primera hora quelcom que jo subscric al cent per cent. Ha dit que la Núria prestigia el premi Crims de Tinta, no a l'inrevés. Que el fa pujar de nivell, de categoria. I jo m'arrisco a repetir-ho sense cap mena de vacil·lació abans d'haver llegit la novel·la. Així de segura n'estic.

Tothom que em va veure ahir a la festa del Premi va poder copsar el meu estat de felicitat, que continua a tota marxa durant aquest matí una mica ressacós. Orgullosa de tu, Núria. Orgullosa que una dona hagi guanyat el premi entre un bon nombre de novel·les que m'han dit que eren bones. Orgullosa que una assassineta de Llibres del Delicte hagi demostrat, un cop més i per la porta gran, que les dones catalanes si cal matar, matem. T'ho mereixies moltíssim. I, a més, t'estimo.

Feliç com un anís, negrots.



 
 
Nota: Altres autores del recull (Empar Fernández, Susana Hernández, Mònica Batet, Maria Carme Roca, Teresa Solana, i segurament d'altres que ara em deixo) han continuat amb la seva activitat literària a tota vela, com ja sabeu. Si a l'article he parlat de Aritzeta, Camps, Cadenes i jo mateixa és perquè en els quatre casos hi apareix el component de fer negre per primer cop o, com en el cas d'Aritzeta, de retornar-hi després de molt de temps. Es tracta doncs de la coincidència en aquest fet, en la idea que, sense l'antologia, probablement no ens hi hauríem animat.  
 
 
 

6 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Enhorabona Núria Cadenes!!!!

Anònim ha dit...

Doncs me n'alegro molt. Felicitats Núria Cadenes!!

Marta Valls

Montserrat Vilaró Berenguer ha dit...

Felicitats guapes negrotee

Carme Luis Tatjé ha dit...

Molt contenta, Felicitats a la Núria Cadenes, i a tu, per gaudir d'aquest moment.

Gràcies per compartir...

Una abraçade.

Teresa Ugas ha dit...

Moltes felicitats, Núria!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ja li vaig donar l'enhorabona al seu mur de facebook, però hi torno: Enhorabona, Núria!
I a tu, Potato, gràcies per l'article. És fantàstic com "Elles també maten" ha obert un camí al 'negre' a un grapat d'escriptores.