Harlem Nocturne

diumenge, 3 de gener de 2016

El secreto de la modelo extraviada, d'Eduardo Mendoza



 
 

A l’ombra del crim estrena l’any amb la ressenya de la darrera novel·la d’Eduardo Mendoza, El secreto de la modelo extraviada. Es tracta d’una nova aventura del boig sense nom protagonista fins ara de títols tan celebrats com El misterio de la cripta embrujada, El laberinto de las aceitunas, La aventura del tocador de señoras i El enredo de la bolsa y la vida. Tots quatre, en especial els primers, els vaig gaudir molt, de manera que esperava la cinquena entrega amb candeletes.
Tanmateix, el resultat no ha respost del tot a les meves expectatives. La novel·la comença més o menys bé, però després perd potència bastant ràpidament. El cas no té gràcia ni està ben travat, no tots els gags s’acaben d’aguantar i el conjunt sembla una mica gastat i sense trempera, fins i tot un pèl massa kitsch en el mal sentit. El kitsch delirant i esperpèntic formava part des del principi del tarannà de la sèrie, era el seu tret distintiu, però ara aquesta característica ha esdevingut una mena de repetició recautxutada i previsible d’una fórmula que jo diria que ja no funciona.
Tot i que el llibre es llegeix de manera agradosa, no crec que sigui una lectura imprescindible, la veritat. Un gran escriptor com Mendoza hauria d’abandonar definitivament els seus models antics i cercar-ne de nous. Seguríssim que en trobarà.
Feliç any, negrots.  
 

7 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Gràcies Anna per la teva crònica sobre l'última novel.la de Mendoza.
Feliç 2016

Anònim ha dit...

Doncs un dels que no anirà a la llista de Reis. Moltes gràcies Anna Maria

Una abraçada!!

Marta Valls

Àngels Freixa ha dit...

No he llegit res de Mendoza, si un dia em decideixo potser millor un dels primers que el de la ressenya d'avui, segons comentes.
Gràcies Anna! Bon any!

Maurici ha dit...

Sóc, o potser ja hauria de dir que era, un fervent lector i seguidor de Mendoza. De fet, tinc tots els seus llibres menys aquest darrer que ressenyes i, si ja tenia dubtes sobre si comprar-lo o no, ara ja se m'esvaeixen del tot.

Com bé dius tu, "Un gran escriptor com Mendoza hauria d’abandonar definitivament els seus models antics i cercar-ne de nous". Crec que el millor Mendoza va acabar amb Una comedia ligera. Després d'aquesta novel·la ha anat de més a menys.

Maurici
http://elblogdelmaurici.blogspot.com

Lluís Bosch ha dit...

Jo també he estat un seguidor de Mendoza, al qui admiro molt. Malgrat això, no he llegit tota la seva obra. És un escriptor ric i complex, que té diverses línies literàries. L'esperpent ha estat un gran territori, amb peces magistrals com "El misterio de la cripta embrujada", o "Sin noticias de Gurb". És cert que darrerament no aconsegueix arribar al to de les millors obres i li cal un replantejament. En qualsevol cas, jo continuo pensant que "La verdad sobre el caso Savolta" i també "La ciudad de los prodigios" són de les millors novel·les escrites des de Barcelona i sobre Barcelona que s'han escrit mai.

Roselles ha dit...

Els dos primers em van agradar molt, però el tocador de señoras l'he començat i reprès tres cops i no hi ha hagut manera! De fet, quan dius d'aquest que comença més o menys bé però després perd potència ràpidament etc., és el mateix que penso del tocador.
Bon any!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Àngels Freixa, essent una lectora tan brutal com ets, se'm fa molt difícil pensar que mai no has llegit Mendoza!