Harlem Nocturne

divendres, 27 de novembre de 2015

"El crimen", un poema mortal de José Ángel Valente



Recuperem avui el costum del bloc de penjar textos criminals. Fins ara he compartit amb vosaltres molts contes, però em sembla que és el primer cop que comparteixo un poema. Poemes de crims no n'hi ha gaires, és clar. Per això em motiva tant fer-ho. A més, el seu autor és José Ángel Valente, un poeta que m'agrada especialment. Evidentment, el poema diu molt més del que sembla a primera vista. Tot ell és una metàfora.

Per celebrar que ha arribat el divendres, negrots. Allà va. Espero que en gaudiu.
 
 
 
 
 
EL CRIMEN
 
 
Hoy he amanecido
como siempre, pero
con un cuchillo
en el pecho. Ignoro
quién ha sido,
y también los posibles
móviles del delito.

Estoy aquí
tendido
y pesa vertical
el frío.

La noticia se divulga
con relativo sigilo.

El doctor estuvo brillante, pero
el interrogatorio ha sido
confuso. El hecho
carece de testigos.
(Llamada de portera,
dijo
que el muerto no tenía
antecedentes políticos.
Es una obsesión que la persigue
desde la muerte del marido.)

Por mi parte no tengo
nada que declarar.
Se busca al asesino;
sin embargo,
tal vez no hay asesino,
aunque se enrede así el final de la trama.

Sencillamente yazgo
aquí, con un cuchillo...
Oscila, pendular y
solemne, el frío.
No hay pruebas contra nadie. Nadie
ha consumado mi homicidio.
 
 
 

7 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

José Ángel Valente fou un poeta d’una expressió molt personal, amb una obra densa i coherent. Valent,va fer front a les idees del règim franquista. A mi m’agrada. Gràcies Anna per a donar-nos-el a conèixer.

Àngels Freixa ha dit...

Gràcies pel poema, Anna. No el coneixia.

Anònim ha dit...

No n'havia llegit res, no coneixia aquest estil d'escriure poemes.
M'ha agradat força!!

Moltes gràcies Anna Maria!! Una abraçada.

MARTA VALLS

Tura Nogareda ha dit...

M'agrada la poesia, però aquesta és diferent, original,
gràcies per compartir-la, molts petons!

Teresa ha dit...

M'ha agradat molt! Gràcies per compartir aquest poema!

Carme Luis Tatjé ha dit...

A mi m'ha impressionat, molt el primer cop que l'he llegit.
Potser el segon, no tan, perque he pensat, que es metàfora, tal com has dit, hi te un segon sentit.

Gràcies de tot cor !

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

M'encanta. I el recordo no sé d'on, potser dels temps d'estudiant. Gràcies, Potato!