Alguns de vosaltres
pensareu, i tindreu raó, que no sembla del tot adequat que jo confegeixi la
ressenya de les novel·les que escriu Marc Moreno, el meu editor de Llibres del
Delicte, amb qui tinc una gran amistat. Anem junts a milers d’actes, presentacions,
tastets literaris, parlem de les coses de l’editorial, etcètera, etcètera.
Tanmateix, jo escric algun apunt de totes les obres que llegeixo, absolutament
totes. Per tant, he decidit que això és el que faré ara: escriure un apunt. En
nom de l’objectivitat i l’honestedat que us mereixeu com a seguidors del bloc, no
publicaré una ressenya crítica, sinó que us explicaré alguna cosa de Contra l’aparador.
Es tracta de la
quarta novel·la en solitari de Marc Moreno, després de Cabdills, Independència d’interessos
i Els silencis dels pactes. Entremig,
hi trobem el llibre a vuit mans intitulat La
reina de diamants, signat per Llort,
Bennasar, Moreno i Macip. Els textos de Moreno solen ser breus i
directes, amb un estil molt periodístic i poca complicació descriptiva.
Amb Contra l’aparador, Moreno torna a la
gran ciutat, a Barcelona, després de l’ambientació mataronina d’El silencis dels pactes. La seva és una
novel·la que transita per una ciutat amb barris deprimits, famílies desestructurades,
comunitats gitanes, jovent sense expectatives, policies amb problemes familiars,
ambients mèdics i pares que pateixen. Una mena de relat coral, molt realista, que
no evita la violència i que ens mostra parts molt fosques de la nostra societat.
Abunden els diàlegs, hi apareixen diversos registres segons els personatges i no
hi falta un cert emmirallament de l’autor en algunes qüestions personals que
coneix molt bé.
I fins aquí puc
avançar. Si voleu saber més coses, us esperem a la presentació el pròxim dia 10
de desembre, a la Llibreria Ona de Gràcia, 19:30.
Feliç inici de
setmana, negrots.
7 comentaris:
El llegirem ja el tic demanat.
Un altre per tenir en compte. Moltes gràcies I una abraçada! .
Marta Valls
El llegire i tant
El vaig acabar fa un parell de dies...En Marc sempre m'ha arrenca un somriure amb les seves històries, per negres que siguin, amb aquesta també, però aquesta ha fet molt més, m'ha tocat la fibra... una molt bona i ben treballada novel·la.
He llegit els tres llibres d'en Marc i La reina de diamants. Aquest també el compraré.
Un llibre que no em perdré! Gràcies!
No hi puc anar, evidentment. Espero que vagi molt bé! Encara no conec en Marc com a autor (tot arribarà si deixen d'ofegar-me amb tanta feina), però si més no puc dir que, pel que conec d'ell virtualment, em sembla una persona extraordinària. Endavant Marc!
Publica un comentari a l'entrada