Harlem Nocturne

divendres, 1 de novembre de 2013

Novel·la negra catalana: Anna Maria Villalonga la situa a la Revista Els Marges






Paradójicamente, los detractores más implacables de las novelas policiales suelen ser aquellas personas que más se deleitan con su lectura. Ello se debe, quizás, a un inconfesado prejuicio puritano: considerar que un acto puramente agradable no puede ser meritorio.

Amb aquesta explícita citació de Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares, escrita amb motiu de la presentació de la seva col·lecció de novel·la negra “El séptimo círculo” l’any 1945, vaig inaugurar el meu article intitulat La novel·la negra catalana actual: la bona salut d’un gènere.
L’article, que vaig compondre ja fa quasi dos anys (les publicacions acadèmiques són així de lentes) i que, per tant, he hagut de revisar i actualitzar abans de la publicació definitiva, ha aparegut en el núm. 101 de la Revista Els Marges, el corresponent a la Tardor de 2013.
Que una revista com Els Marges, de les més erudites i reputades del nostre panorama acadèmic i cultural, m’encarregués un article sobre un gènere com el “negre”, és una notícia molt bona. La seva solvència contrastadíssima i el seu nivell d’exigència garanteixen no només la volada de la meva feina, sinó també que alguna cosa s’està bellugant en les altes esferes de l’Acadèmia, entre (alguns) dels estudiosos més importants de la filologia catalana. Sé del cert que fa uns anys (no gaires) això hauria estat impensable.
Per tant, crec que ens hem de felicitar tots plegats. Estic animada i motivada perquè m’adono que, encara que sigui molt a poc a poc, estem començant a recollir els fruits de la feina que, amb constància i sense defallir, uns quants bojos idealistes ens hem proposat. Ja sabeu: convèncer la nostra societat (editors, periodistes, mitjans de comunicació, llibreters, lectors i erudits) que la literatura de gènere mereix tant respecte com qualsevol altra. I que, per tant, ha de ser motiu d’estudi al mateix nivell que la resta de manifestacions literàries de la nostra tradició, diacrònicament i sincrònica.
Ja va aparèixer un altre article meu en el núm. 281 de la Revista de Catalunya, La novel·la negra catalana del segle xxi: mirall del passat, del present i del futur, tal com us vaig anunciar aquí.  

Per tant, penso que, definitivament, quelcom està fent camí. 
Aquí podreu trobar el web d’Els Marges, on s’informa de l’article, i navegar una mica pels seus continguts, extremadament interessants.
Acabo aquest post amb la reproducció de l’abstract del meu text:

L’article proposa una aproximació, estrictament sincrònica i eminentment descriptiva, al panorama actual de la narrativa criminal en català. D’una banda, pretén funcionar com un punt de partida de treballs posteriors. De l’altra, intenta desterrar prejudicis envers un gènere tradicionalment considerat “menor” i contribuir a la normalització del seu estudi a casa nostra.

La batalla continua, negrots.           

13 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Tots els objectius atractius comporten dures batalles. Endavant que ho estàs/esteu aconseguint. Una abraçada!

Gemma ha dit...

Felicitats per tu i tots els que tant feu per la nostra literatura.

Anònim ha dit...

Estic molt contenta. L'enhorabona! ! MARTA VALLS.

Mariona Barea Garcia ha dit...

Les meves felicitacions per la publicació de l'article. És necessari que es reconegui aquest gènere literari i les passes que esteu seguint per tal que s'estudiï a les universitats, és una gran notícia.
L'enhorabona !

Jordi Benavente ha dit...

Bona feina, Anna. Molt bona feina.

Maria Teresa Galan ha dit...

Felicitats, Anna Maria !!!! Una altra passa de gegant.

Me n'alegro moltíssim que una revista com Marges en faci ressó.

Cada dia més negres!!!!

Una abraçada

Anònim ha dit...

En comptes de granets de sorra les teves aportacions ja són de camió cisterna. És extraordinària la feina que fas, o que feu uns quants,i que aquesta feina comenci a donar fruits.
Felicitats!
Àngels F.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Una gran enhorabona (un cop més)! La feina que fas per a la nostra literatura (i no només la negra) és impagable; t'ho dic amb el cor a la mà.

Anònim ha dit...

Moltes Felicitats Anna, la feina que fas, no te preu, Moltíssima energia, per seguir endavant, amb la literatira catalana i el gènere negra.

Carme Luis

Teresa ha dit...

Felicitats, Anna!!
La lluita continua, i cada vegada som més els "soldats"!! Quan hi ha la qualitat que té el gènere a casa nostra tot és una mica més fàcil!
Endavant!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Moltíssimes gràcies a tothom! Continuem!

Anònim ha dit...

Anna, he tingut ocasió de llegir aquest teu treball publicat a Els Marges i l'he trobat molt interessant. El repte d'engrescar un sector d'afeccionats que mantenen el costum de llegir en castellà, en mi ja l'heu aconseguit. També he après una paraula nova, anagnòrisi, no l'havia sentit mai.
Una abraçada.
Àngels F.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Me n'alegro molt, Àngels. Ja veig que ets molt aplicada, si ja has llegit l'article.
Celebro tot el que em dius. Per a això estem lluitant, estimada.

Sí, el terme anagnòrisi no pertany, òbviament, al lèxic comú, però és un terme de teoría literaria que, quant a l'aplicació pràctica, és tan vell com la literatura. Només cal pensar en el pobre Èdip.
De fet, és un terme que prové del m´no clàssic. Per si algú no el coneix, l'aclarirem aquí:

En el teatre grec i llatí, reconeixement d’un fet o d’una persona per part dels personatges, la qual cosa dóna a l’obra un tomb decisiu i mena l’argument al desenllaç.

Moltíssimes gràcies.