Harlem Nocturne

divendres, 7 de setembre de 2012

Michael Connelly, Premi RBA 2012

 
 
 
 
Aquest bloc negrot no pot deixar de fer-se ressò del lliurament anit del Premi Internacional RBA de novel·la negra, dotat amb 125.000 €. L'afortunat ha estat el ja consagrat autor nord-americà Michael Connelly, de tots àmpliament conegut. L'obra en qüestió: The black box. La caixa negra. No dubto que la novel·la estarà bé, en l'estil al qual Connelly ens té acostumats. Amb el detectiu Harry Bosch i les seves  aventures, trames directes i àgils, molt americanes, que funcionen perfectament bé.
 
Dit això, no vull esmerçar ni una línia més a publicitar un premi que, com gran part dels guardons literaris més sonats (no tots, que quedi clar, però sí un nombre massa significatiu), estava atorgat per avançat, respon a interessos purament comercials i poc té a veure amb la tria de la millor novel·la presentada en cada edició. RBA posa en marxa una estratègia mercantil. Aposta a cavall guanyador. I ja està. Res a veure amb la literatura.
 
No ens enganyem. El fet no representa cap sorpresa, però enguany ha resultat molt explícit, perquè a finals d'agost ja va aparèixer a la premsa  que Connelly seria l'escriptor guanyador. Us enllaço aquí un article que ha penjat el Bloc de la Bòbila. S'explica tot la mar de bé.
 
I amb això acabo. Sincerament, ja tinc prou feina. "A l'ombra del crim" és un espai sobre literatura. De tripijocs poc clars no en sé gran cosa. En realitat, em fan al·lèrgia. 
 
Feliç divendres, negrots.      
 

9 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

No puc opinar sobre l'autor ni la novel·la (tot i que el cognom del seu detectiu m'ha emocionat), però l'article que enllaces és tota una novel·la. Un thriller ambientat en aquestes macroeditorials que decideixen què hem de llegir.

Maurici ha dit...

Algun dia, però, hauran d'apostar per algun cavall desconegut, no? Perquè, al capdavall, els cavalls guanyadors algun dia es jubilen...

De totes maneres, felicitats al guanyador!

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Doncs, a mi m'agrada el Michael Connelly. He llegit un parell de llibres seus. Possiblement és perquè sempre m'ha interessat la novel-la negra nord-americana.

Anna Maria Villalonga ha dit...

A mi també m'agrada. Això no té res a veure amb la transparència d'aquests premis.

Maria ha dit...

Amb el Connelly sempre faré els ulls grossos... Fins i tot les més dolentes (les del periodista Jack Evoy o aquell policia operat del cor) es fan llegir. Davant del Harry Bosch, simplement em trec el barret: una americanada pura i dura, però com funciona!
I això del premi "Tothom ho sap i és profecia". Mira, cada any el mateix: Patricia Cornwell, etc. Els de l'editorial s'ho han pres com una tècnica de màrqueting més. No en diguis premi i punt. Com que la diferència amb d'altres operacions semblants és que aquí el resultat final és un bon llibrot més al carrer, els ho perdonem, no? Vols dir que algun dels 200 autors que es van presentar al premi s'havia fet il·lusions?

Anna Maria Villalonga ha dit...

No em sembla bé fer els ulls grossos. Enguany ha estat ell, però pot ser algú que no t'agradi en una altra ocasió. Sí, tal vegada que no en diguin premi i que no facin
la pantomima de deixar presentar altres propostes. Simplement que cada any facin venir el personatge en qüestió, el passegin per aquí i li facin un homenatge. I jo ignoro qui eren els altres. I si alguna novel.la podia ser millor.
Per definició, sempre crec que un premi s'ha d'intentar donar a una bona creació i, si és per a algú que comença, millor. Però, és clar, això no és negoci. I d'això em queixo. No d'en Connelly, és clar.

Maria ha dit...

Sí, ja vaig passar per la Cornwell l'any passat... Una de freda i una de calenta!
Els del premi polèmic em fan una certa gràcia i tot, amb aquesta campanya publicitària que, com a molt, els pots durar un parell d'anys més fins que el personal se'n cansi, d'una semblant demostració de barra. Em molesten molt més els individus d'aquella editorial que no vull recordar que promocionaven els títols d'un autor camuflat rere un pseudònim que voldria oblidar per sempre més, de tan horrible que em va semblar el producte que en la semva santa innocència em vaig comprar i empassar.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Glups!

Interrobang ha dit...

Em resulta indignant que hi hagi tanta penya buscant-se la vida per publicar, i fent coses molt dignes, i s'els tanqui la porta i es donguin diners i es promocioni a qui no ho necessita. Amb la Patricia em pensava que havien tocat fons però està clar que encara en veurem més.
Au, com be dius anem a llegir que no sigui que aquests embolics ens facin perdre l'escriure.
Sal1t.