Harlem Nocturne

dimarts, 20 de desembre de 2011

Más allá del espejo, de John Connolly


Más allá del espejo, de John Connolly, és una novel·leta curta, una breu entrega de les aventures del detectiu Charlie Parker que cronològicament se situa entre El camino blanco i El ángel negro. He de dir que jo no he llegit cap d’aquestes dues, però sí dos altres títols encara més recents: Els turmentats i Els amants. Des del començament, com molt bé sap la meva amiga Maria (ui, ara feia dies que no l’esmentava!), em va resultar estranya la narrativa d’aquest autor irlandès. A mig camí entre la novel·la negra, el gènere de terror i les històries fantasmagòriques i esotèriques, Connolly aconsegueix atrapar el lector en unes sorprenents trames sobrenaturals que, curiosament, també reflecteixen la realitat del crim més prosaic i els delictes i delinqüents més comuns.


Más allà del espejo m’ha semblat un text molt atractiu, tal vegada a causa de la seva brevetat (que evita el superflu i no et deixa perdre punt). Però també pel fet que és la novel·la on fa la seva aparició l’inquietant i misteriós personatge conegut com el Col·leccionista, que a partir d’aquí tindrà un paper rellevant en la resta d’entregues de la nissaga.
Sempre envoltat de presències i de presagis, Parker s’enfrontarà amb un cas terrorífic tractat de manera prou interessant. De fet, predominen els ecos dels assassins del passat, però en el present no serà fàcil dilucidar si finalment es produirà un crim que només és una suposició. A partir d’una simple fotografia inexplicable, Parker s'enfronta i desmunta tot un cas que, fins el final, el lector no en té ni idea de com pot acabar. Per a mi, que de tant llegir novel·la negra sovint endevino per on van els trets sense equivocar-me massa, aquesta incertesa ha estat un valor afegit.

Una casa maleïda, un joc de miralls, uns éssers malignes que estenen les seves ales més enllà de la mort... ingredients més que atractius, us ho garanteixo.     
Vaig adquirir el llibre en una de les meves habituals compulsions i no me’n penedeixo. És molt inquietant i es llegeix molt bé. El recomano especialment als seguidors de John Connolly, que no quedaran decebuts.
A passar una mica de por, negrots.

5 comentaris:

Boladevidre ha dit...

M'agrada molt com presentes aquest autor. Ja em va cridar l'atenció en una altra comentari que et vaig llegir. Creu-me que has fet que el posi a la llista i que el tingui present.
Gràcies!

Lluís Bosch ha dit...

Aquest cop m'has dut directament a gastar-me els quartos. Aquest estiu vaig llegir (i gaudir) amb Els turmentats, i em va agradar la fórmula del Connolly, la manera com fusiona narrativa negra amb paranormalitat i demés. En certa manera em va fer pensar en "El cor de l'àngel" i amb alguns artefactes antics, que ja provaven de fer aquesta síntesi. L única pega que li vaig trobar va ser una extensió exagerada... de manera que si aquesta és breu, suposo que serà dues vegades bona.

Maria ha dit...

Una abraçada de l'al·ludida. A punt de començar The burning soul un dia d'aquests.

Yves Gerbeau ha dit...

Gràcies per aportar-nos tanta negror...

Teresa ha dit...

Ostres!!

Llegint això Anna, crec que aquest el faré avançar en la meva llista!!

Em falten horeeees!!!!

Petons!!