Harlem Nocturne

dissabte, 14 de maig del 2011

Un relat: "Historia del joven celoso", d'Henri Pierre Cami


Henri Pierre Cami és un escriptor i humorista francès molt desconegut a casa nostra. Va viure entre 1884 i 1958. Les seves obres, conreadores de l'humor de l'absurd i inscrites dins del surrealisme, van ser molt valorades per alguns dels seus contemporanis, fora i dins de les fronteres de França.
Tanmateix, mai no van ser traduïdes ni a l'espanyol ni al català, de manera que, per a nosaltres, l'anonimat de Cami resulta  gairebé absolut.
Avui us faig ofrena d'un dels seus relats breus, Historia del joven celoso, que, malgrat el seu vessant humorístic, no deixa de ser negre i ben negre.
Que en gaudiu força. I molt bon cap de setmana, negrots. 



      
Historia del joven celoso

Había una vez un joven que estaba muy celoso de una muchacha bastante voluble.
Un día le dijo:
-Tus ojos miran a todo el mundo.
Entonces, le arrancó los ojos.
Después le dijo:
-Con tus manos puedes hacer gestos de invitación.
Y le cortó las manos.
“Todavía puede hablar con otros”, pensó. Y le extirpó la lengua.
Luego, para impedirle sonreír a los eventuales admiradores, le arrancó todos los dientes.
Por último, le cortó las piernas. “De este modo -se dijo- estaré más tranquilo”.
Solamente entonces pudo dejar sin vigilancia a la joven muchacha que amaba. “Ella es fea -pensaba-, pero al menos será mía hasta la muerte”.
Un día volvió a la casa y no encontró a la muchacha: había desaparecido, raptada por un exhibidor de fenómenos.

8 comentaris:

Gemma ha dit...

Redeu !!!. No sé on és l'humor cincerament.

Elies ha dit...

M'ha encantat!
És d'una truculència absolutament meravellosa!
Chapeau!

Jordi Canals ha dit...

Gràcies! És un rerlat sorprenent.

Unknown ha dit...

Ostres, Anna! Genial!!

És l'interès vist des de diferents perspectives!!
Una altre evocació d'en Calders!!
M'ha agradat molt!
Petons!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ben negrot, realment.

mercè trias ha dit...

Per acabar de rodonir l'historia que es molr assemblat.. d'un xinès, que inclùs he vist un curmetratge..
aquesta fà com una mica aquell xiste... de fà molts anys csmbiat una mica.
No seràs de ningù mai mès.. quan arrivi et faig un xiulet em tiras per sota la porta l'ùnic que et queda per fer.me feliç.. i ella com pot que es penseu que li tira???.. no no no, negrots mal pensats, el respall de las dents.. jejejej

Anònim ha dit...

Ha, ha. Ben il·lustratiu.

Yves ha dit...

hehehe, m'encanta! quin humor més àcid!