En aquest bloc negrot, de mica en mica hem anat exhaurint els comentaris sobre els diferents elements que tenen relació amb els delictes i els assassinats. Hem parlat dels mòbils, les armes, les situacions i els tòpics, els espais, els sons, els personatges, etc. Però, en canvi, encara no hem esmentat una altra de les qüestions que sovint formen part de l’entramat de les intrigues policíaques. Em refereixo a la coartada del crim.
La coartada, que el DIEC2 (siguem canònics) defineix com la prova amb què hom demostra que ha estat absent del lloc d’un delicte en el moment d’haver estat comès, dóna moltíssim de si pel que fa al gènere negre. Una bona coartada és capaç de portar de corcoll els investigadors i, des del punt de vista literari, esdevenir una mostra de la imaginació i de l’enginy de l’escriptor. De vegades, desmuntar una coartada por convertir-se en el centre de l’acció i el fet d’atrapar el culpable pot dependre d’aquesta circumstància.
Evidentment, hi ha coartades molt tòpiques, però també poden jugar, precisament per això, el seu paper dins la trama. Quan una mare, una esposa o una amant addueixen que el seu fill, marit o amistançat estava “amb elles” el dia D a l’hora H, el lector ja pot posar-se en guàrdia. Ningú no s’empassa l’excusa i per al policia/detectiu les sospites comencen a augmentar vertiginosament.
Després de tantes lectures negres, he trobat coartades de tota mena. Recordo que una de les novel·les de Teresa Solana, Drecera al Paradís, s’inicia amb l’explotació d’aquest element. La coartada (o la no coartada) del suposat sospitós enmig d’un enginyós teixit d’interessos diversos. Em va agradar molt. Crec que aprofundir en aquest vessant de les històries, si es fa de manera innovadora, pot resultar força engrescador.
Recordeu vosaltres, negrots, algun títol on les coartades hi desenvolupin un paper significatiu? Ja me’n direu alguna cosa. Aquest article, al cap i a la fi, només vol encetar un tema més de reflexió.
Dit tot això, a mi em permetreu, si no us fa res, una petita digressió cinematogràficolingüística. M’explicaré. Quan penso en el mot “coartada”, em ve al cap, indefectiblement, la seva traducció a l’anglès: “alibi”. És un terme que sempre m’ha causat curiositat. No ho sé, però té una ressonància fonètica que em sembla molt poc anglosaxona: “alibi”. Més aviat sona a àrab, no? El cas és que els alemanys i els francesos també l‘utilitzen. Reconec que no he fet una recerca acurada per esbrinar l’etimologia del mot, però prometo fer-la. Si algú en sap res, que ho digui.
En qualsevol cas, l’associació mental no acaba aquí. Perquè “alibi” em mena directament a una personal predilecció cinematogràfica. No em renyeu, negrots, que no estem parlant de cinema de culte, sinó d’una comèdia irrellevant però divertidíssima que m’ha fet riure de valent molts cops a la vida. Em refereixo a Her alibi (La seva coartada), una història d’escriptors i de misteris protagonitzada pel guapíssim Tom Selleck.
En fi, que avui, en lloc de recomanar lectura, recomano cinema. Vosaltres mateixos.
Un envio una salutació i a veure què en podem comentar de tot plegat.
Feliç dijous, negrots.
Feliç dijous, negrots.
15 comentaris:
Ohh! Crec que aquesta també es mereix d'estar en el llistat de les nostres pelis de sofà, manta i riures compartits!!
Ara m'han entrat moltes ganes de veure-la! L'aconsegueixo (no et penso dir com. hihi!) i la visionem per enèssima vegada??
Petons, ma!
Com a professora que ets, segur que molts alumnes t'han donat moltes coartades, no?
-No he vingut a classe perquè estava a una manifestació proliterària! T'ho pot dir el Joan! (I el Joan, que també deu haver anat al bar amb ell, fent que sí amb el cap, clar!)
Una bona coartada assegura l'èxit del crim. Però ja se sap, se pilla antes a un mentiroso que a un cojo!
M'agraden molt les novel.les policíaques, i jugar a endevinar si les coartades son bones o no, també mirar descobrir l'assassí...
Una abraçada Anna Maria.
MARTA VALLS
HOLA Anna, si el que vols dir, és trobar una pel·ícula amb coartada, la que emb bé més a la memòria es " El Crim perfecte", peró que al assassí
no li surt, com ell tenía planejat.
La dona es pot defensar i és salva.
Com a pel·lícula més moderna " Match Point", aqui l'assassí li sur una coartada sense busccarla, el pobre indigent que troba l'anell, que no cau el mar.
Totes dues bones pel·lícules, no si m'he explicat bé.
M'agradat, fer aquest comentari, el cinema m'agrada molt.
Carme
HEHEHEHEHE.
MIREIA: no diguis com, que la Sinde pot venir a buscar-te, hihihihi. I tant. La vull veure, la vull veure, la vull veure.
Yves: No ho sé. Potser sí, però la veritat és que, quan un alumne falta a classe o quelcom similar, qui més perd és ell mateix.
Marta: compartim gustos, ja ho saps. I també felins. Hihihi.
Carme: T'has explicat molt bé. Ambdues pel·lícules que esmentes m'agraden molt.
A "Crim perfecte", les sospites del policia (que no ho veu clar des del començament) i la clau amagada sota l'estora ho desmunten tot.
I a "Match Point", que en realitat és una reflexió sobre la sort i l'atzar dins la vida, l'assassí té això, més sort que jo què sé. Però és desgraciat sempre, encara que no l'enxampin, perquè mai no podrà desfer-se de la seva culpa.
Gràcies, negrots.
Marta, no vull dir que compartim un felí, sinó gustos felins, xD!
De Tom Selleck recordo la sèrie de TV3 Magnum i de coartades les de la sèrie, també televisiva “S’ha escrit un crim” protagonitzada per la veterana Angela Lansbury en el paper de Jessica Fletcher.
Un apunt filològic sobre "alibi". Aquesta curiosa paraula, encara que ho sembli, no té gran cosa d'exòtica. És un adverbi llatí que vol dir "en un altre lloc", "en una altra banda". Vindria a ser una mena de locatiu de "alius-a-ud", en fusionar aquesta arrel amb l'adverbi de lloc "ibi".
Salut!
Toni
Sabia que algú m'ho resoldria. No m'ha calgut buscar-ho. Hehehe. Moltes gràcies, Toni.
Jordi, jo també recordo molt bé Magnum. I en Higgings i el Sr. Robin Masters. I el Zeus i l'Apol·lo i el Ferrari vermell. Però sobretot a ell, tan tan guapo. XD!!!!
ara mateix no se me n'acuden de concretes. Potser perquè em fa l'efecte que una obra negra bona l'ha de camuflar --la coartada com a pre-text-- tan camuflada dins del text que s'hi ha de confondre. vull dir que les coartades tan inversemblants per típiques, es nota de seguida que són falses. les obres negres bones haurien de crear un microcosmos negrot tan complex i irracional en la seva racionalitat com la vida mateix.
Sí i no, Lurdes. Precisament dic que aquestes coartades tan evidents ja fan desconfiar d'entrada i aleshores el desenvolupament de la història pot anar per un altre cantó. Pot canviar la visió del policia/investigador.
No crec que poguem generalitzar, perquè si se'n fa un bon ús, utilitzar l'element coartada per generar innovacions pot estar molt bé.
Jo crec que l'escriptor pot crear un univers que, si està ben travat, admet moltes coses (inclosos tots els tòpics que, reformulats, no deixen de mantenir els codis gènerics i això també pot agradar el lector).
Reconèixer el codi a mi em causa plaer. Ara m'ha passat amb els llibres de José Luis Correa, que crea unes novel·les de tall molt clàssic, però alhora absolutament actuals.
Ben fet, tot rutlla.
Abans de res t’he d’explicar una cosa, Anna Maria, perquè vegis quina casualitat: fa una estona, mentre sopava, se m’ha acudit veure un episodi de Magnum. Així que acabo el sopar i l’episodi, em poso a l’ordinador, vinc al teu article i em trobo que has posat una fotografia de Tom Selleck –i en Jordi esmenta Magnum. M’ha fet molta gràcia.
El que et diuen en un dels comentaris és ben cert: “alibi” vol dir “en un altre lloc” i s’utilitza sovint en el sentit d’excusa, és a dir que tenir un “alibi” és tenir una excusa, així que l’Yves t’ha donat un bon exemple. I no sembla gaire àrab si penses que es pronuncia, si fa no fa, com “alibai”, no ben bé llegit així, sinó com ho pronunciaria una persona anglesa, no sé com explicar-ho bé per escrit, però potser ja ho saps tu.
No se m’acudeix cap coartada literaria en aquest moment, però ja que hem parlat de sèries de televisió, on trobem la coartada com a punt clau és als episodis de la sèrie Columbo amb en Peter Falk –tot gira al voltant de la coartada de l’assassí–, i el que em sembla interessant és que l’espectador ja sap des del principi que és falsa perquè ha vist cometre el crim.
És cert amb això que dius de Colombo. L'estructura sempre era aquesta. La superioritat informativa de l'espectador, que sabia més que els investigadors. I la trama consistia en veure com la sapiència de Colombo desmuntava la coartada.
Amb tot, a mi m'agrada més anar vivint (des de la ignorància) la feina del poli. Anar descobrint les coses amb ell.
I quina casualitat això de Magnum. A tu també t'agrada pel que veig. I suposo que el Tom Selleck també. A qui no??????
A vegades hi ha qui diu que està amb algú, com a coartada i per tant no pot estar en el lloc del crim; el fotut és quan aquesta altra persona no corrobora la coartada. Això també surt.
a les sèries americanes sempre estan "en un congreso, puede comprobarlo si quiere".
i visca el Tommagnum Selleck...
A is for Alibi. (Continuo enyorant la Kinsey.)
Publica un comentari a l'entrada