Harlem Nocturne

divendres, 12 de març del 2010

Rebel·lió, d'Anna Maria Villalonga


Totes tres n’estaven ben tipes. La situació, en ple segle XXI, havia esdevingut intolerable. Se sentien aclaparades per la injustícia, de manera que van decidir reunir-se per estipular els punts bàsics a reivindicar. Després de llargues i profundes converses, van donar el vistiplau, per unanimitat, al següent manifest:

1. S’ha acabat passar per unes bledes assolellades durant generacions i generacions. A partir d’ara, farem el que voldrem.
2. Prou d’anar amunt i avall amb cistellets de pastissos. Prou de vagar esmaperdudes a l’espera d’uns certs individus de tons blavosos per tal de ser rescatades. Prou de jeure inconscients en llits de cristall o de fer migdiades eternes que no permeten gaudir de la vida.
3. Tema bosc. El bosc és un lloc magnífic per divertir-se. No un indret fosc i perillós que tothom, per reial decret, ha de témer.
4. No a la criminalització sistemàtica de les madrastres. N’hi ha de tota mena. Algunes, d’allò més simpàtiques i enrotllades, liberals amb el sexe i sense cap tipus de manies. Visca les madrastres solidàries! (crit de lluita necessari).
5. Reivindicació de la possibilitat de conviure amb bruixes i bruixots. Vergonya aliena pel fet que hagin estat des de sempre tan mal vistos.
6. Cal fer constar que les fades benèfiques també tenen vicis, defectes i manies. Algunes es fiquen el dit el nas, canten de pena, practiquen una màgia caducada i porten la vareta feta un nyap (subvencions per a la reeducació de les fades, urgència de nivell 1).
7. El problema gravíssim de la indumentària. On s’és vist com ens fan anar? Fora robes ridícules de nenes de parvulari!
8. Els amics són els amics. Ni caçadors, ni àvies, ni prínceps, ni altres elements similars. Cadascú tria amb qui vol estar i “punto pelota” (expressió usada perquè fa modern).

Després de l’escriptura del manifest, taxatiu i sense escletxes, les tres van signar-lo conjuntament. Tot seguit, en van enviar còpies a les editorials, als diaris (en paper i digitals), a les productores cinematogràfiques, als dibuixants, a les cadenes de televisió, empreses d'ebooks i responsables de pàgines web.

La festa es perllongà fins a altes hores de la matinada. Evidentment, la iniciativa s’havia de celebrar. L’enrenou en la boscúria va ser apoteòsic. Sense fades carrinclones ni estirats paios de color blau, la música eixordava la fauna i la flora. Fins i tot els trolls s’hi van afegir. El llop ballava com un esperitat amb una noia de cabellera desfeta; els set nans cantaven cançons tiroleses desafinant a causa de la ingesta descontrolada de licor de gerds; i la somnolenta, totalment desperta, menjava pomes del cistell de la bruixa, que explicava acudits verds a uns quants follets que reien com a bojos. La Blanca, al seu torn, s’havia mig enrotllat en un racó amb un furtiu estranger de barba espessa.
L’endemà, la clariana estava feta un desastre. L’herba es veia aixafada i sembrada d’ampolles buides, closques de cacauets, burilles de cigarretes. El guardabosc no se’n sabia avenir. De sobte, va distingir un objecte brillant. Era una delicada corona d’or, abonyegada i deslluïda, que havia perdut les pedres precioses. Al seu costat, una pila de roba rebregada, estripada i bruta. Estava per llençar, però, tot i així, hi va poder identificar, sorprès, algunes peces: un davantalet rosa, un vestit de seda de maniguetes bufades i una bonica capa, de gruixut feltre, amb una caputxeta ben vermella.

32 comentaris:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Genial!!!
Shaudin

Manel Mora ha dit...

Jo, encara diria més. Genial i fantàstic!

2n ESO INS Lluís Companys ha dit...

ha ha ha!!!! individus de tonalitats blaves! que bo!

Unknown ha dit...

Apaaa!!!! Quin descontrooool!!!! Anna Maria, que divertiiit!! La rebel·lió de les princesetes!! Genial!

És clar que un refugi romàntic també està bé, oi?

Gràcies pel conte, Anna Maria!! Petons!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

És clar que està bé, però de tant en tant, en aquest bloc, em ve de gust la subversió.

PILAR ha dit...

Ha, ha ha! Molt reivindicatiu i divertit! M´ha agradat moltíssim!

PILAR ha dit...

AH, me n´ oblidava: l´acompanyament musical, xulíssim!
I això de Pilar és Pilar Alegret. És que vaig obrir un bloc, però de moment està "mort de "risa"". Un dia ja arrencarà. Tot té el seu moment!

Elies ha dit...

Ets un cas com un cabàs!

Karma ha dit...

Pappppiiiiiiiiiiiiiiii....aquest conte em perturbaaaaaaaa!!!!!

me'l pots tornar a llegir?????

Absenta ha dit...

Hola???

Absenta ha dit...

Ah, ja veig que aquest catxarret funciona.... Bé. Només comentar que em sembla un bonic conte de desmitificació de mites imposats, que ens els hem trobat així després del terrible procés de cristianització i, sobretot, catolització de llegendes i creences força antigues. És a dir, que ens els hem trobat ortodoxos, quan en realitat tenen molta simboligia heterodoxa.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Una passada, tía, m'ha agradat d'allò més, una mica subversiu, antissistema, que convida a la dissidència, sí, i tant; quina creativitat! Salutacions, amiga

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Jordi, amic.
I gràcies Emili (Absenta), company llunàmbul. La teva anàlisi és perfecta.
Petons a tots.

Llaudal ha dit...

Passo pel súper, compro un Terra Alta posadet i cap al bosc falta gent. Aviam si trobo la Blanca i vol compartir l'ampolla. "Que si et va bé allarguem la festa, guapa. Riurem, matarem 'drags'antics i aixecarem les ànsies fins on ens vingui de gust." Visca la revolució!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hahahahah. Veig que aixeco les ínfules revolucionàries de manera rondallística. Que bé! Però ets una mica pícaro, eh? De seguida has pensat en la Blanca...

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Què diran els psicoanalistes si t'has carregat tota la simbologia que prepara els nens i les nenes a integrar-se en el món adult??? Hehehehee

Anna Maria Villalonga ha dit...

L'acte de la subversió, la desmitificació i la inversió del món és un acte de llibertat saníiiiiissim. I alliberar els personatges dels contes, pobres, un acte solidari.

electra ha dit...

Ai uix, quina orgia, nena...

Ideològicament: bona reacció (hiperbòlicament) extrema a la passivitat tradicionalment reservada a les dones en la civilització occidental.(I que tot i així he dir que tb dóna per molt, com a regne del YING. Òbviament amb això no en vull defensar el desprestigi que oficialment ha sofert tb des de l'origen del temps, sinó tot el contrari.)

Formalment: agafes com a pretext els llocs més llampats del topoi rondallesc occidental, en els quals hi queda estilitzat el tal rerefons ideològic tradicional: per al qual les dones són "sexe dèbil" i és el mascle qui va a salvar situacions difícils, i fins i tot impossibles. Per la qual cosa (i aquí volia arribar) hi quadra molt l'estat "orgiàstic" en què et queda el desenllaç del conte. Molt bé.
(i 1000 perdons, e?, però com que som amigues i hi ha molta confiança em permeto de dir que no m'hi acaba de quedar justificada la llicència del "punto pelota"... Petó.)

Anna Maria Villalonga ha dit...

El punto pelota és una picada d'ullet a la meva filla, que ho diu de vegades i el Manel i jo sempre ens hi fiquem. Per tant, tens tota la raó. És una llicència poètica familiar.
Gràcies pel comentari, Lulu.

Mireia Mora ha dit...

M'ENCANTAAAAA!!!
saps si es pot signar el manifest?? estaria encantada que el meu nom aparagués sota tantes veritats necessàries en aquest nou segle.

Un petó,
cuc.


PD. Sí, la meva mare és enrotllada i oberta, a tots els nivells. També el sexual. Quina sort que tinc!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hahahaha. Però no sóc madrastra.

Torredeflot ha dit...

Ostras! Anna, amb la discussió dels bascos d'ahir a la nit, no he pogut llegir-ho fins ara, però tinc que dir-te que m'ha agradat molt, l'he trobat la mar de divertit i molt, molt original... Se m'ha fet una mica curt i tot. Gràcies! I espero que un cop aclarides les diferències d'opinió, em continuïs informant quan pengis quelcom al teu bloc.

Anna Maria Villalonga ha dit...

I tant. Gràcies, Pau. I les discussions són sempre enriquidores. No pateixis.
Fins aviat,
Anna

Anònim ha dit...

Jua, jua! Molt bo, estimulant, molt creatiu.

M'ha fet pensar en el poema de:

"Había una vez un lobito bueno..."

També estic d'acord en que el "punto pelota" no encaixa, a més, hi ha un programa al canal "INTERECONOMIA" que és diu així, m'ho recorda i m'agafen ganes de vomitar...

Anna Maria Villalonga ha dit...

ostres, això no ho sabia.
Anònim, qui ets? el meu germà IO?
De la versió definitiva treuré el pelota. Ara ho deixo aquí per fer-li broma a la Mireia. De tota manera, ella fa anys que ho diu.
Abans d'aquests fatxendes.

Unknown ha dit...

Ja ho han dit d'altres, però deixa-m'ho repetir: GENIAL!!!!. Aquest conte es pot explicar, ara sí, a totes les generacions.I té de tot: picadetes d'ull, sornegueria dolça i salada, un bocí de picantó i escuma d'un gran sentit de l'humor que és el que millor et caracteritza, Anna Maria.. Tot junt un platet que ni el Ferran Adrià

Anna Maria Villalonga ha dit...

Caram, Pep. Moltes gràcies. Me n'alegro que t'ho hagis passat bé.
Petons.

Maria ha dit...

Molt encertat i molt divertit! Tot i que, ves, ensenyar a confiar en els llops em sembla imprudent. Des dels temps Rodríguez de la Fuente he vist tot de parvulistes que, amb pretext d'ecologisme, enganyaven les criatures sobre la dolçor dels óssos i el sentit de l'amistat dels llops. Fa uns anys, em sembla que va ser a Rioleón Safari (i si no, va ser en un lloc semblant) un nen poc partidari de les normes va obrir la finestra del cotxe, va treure el braç i una fera l'hi va amputar d'una mossegada. A veure si ara substituirem les princeses bledes pels ecòlegs bledes.

Anna Maria Villalonga ha dit...

hahahaha. Doncs ho sento, perquè jo sóc d'aquests segons. Em considero animalista i defenso especialment els llops, subjectes a una llegenda negra i exagerada que em sap molt de greu.
Sóc d'un grup de fèisbuc a favor dels llops i m'estimo els animals més que moltes persones.
Per tant, em defineixo com una princesa gens bleda i una animalista bledíssssima.
La fera de la qual parles segur segur que un llop no era. Més aviat un gran felí molt espantat de tanta gent.
Gràcies, Maria, per passar per aquí.

Maria ha dit...

La desgràcia s'hauria evitat si el nen no hagués tret el braç per la finestra. Ho va fer perquè desobeir és divertit, però també perquè no es creia els avisos dels grans sobre el perill. I no se'ls creia perquè ells mateixos, dos anys abans, li havien inculcat conviccions falses sobre la conducta dels animals.

Rodríguez de la Fuente no mentia, però el seu nom i els seus programes han estat molt utilitzats per mestres ecologistes que, en el seu afany d'aconseguir que criatures de cinc anys aprenguin a estimar els animals, simplificaven les explicacions i els feien creure falsedats greus. Els animals s'han de respectar tal com són, no s'ha de fer creure als nens que són dolços com ninos de peluix.

Anònim ha dit...

����������������������������������������������������������������������������1⃣2⃣3⃣4⃣5⃣6⃣7⃣8⃣9⃣1⃣0⃣1⃣1⃣1⃣2⃣1⃣3⃣1⃣4⃣����������❤����✨����������������������������✊✌��✋����������������������������������������������������������������������������������☀☀☀☀☀☀☀☀♠♥♣♦����������������������〽��������������������������������������⛺��������✈⛵������⛲���������������������������������������������� amb tots aquest simbols hem sembla que queda molt clar lo moltissim que m'agradat... Acabare dient sensacional!!!!

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Genial, no hi ha dubte. Dissortadament, encara pots trobar noietes que volen ser princessetes.