Hi ha novel·les que et canvien, que t'impacten, que et converteixen en una altra persona. Són les novel·les que recordes tota la vida, que llegeixes i rellegeixes, que t'acompanyen sempre. Això no passa sovint, és clar. Però quan passa, fas teves aquestes obres i te les estimes bojament, les atresores dins teu com una joia, com un preuat obsequi. Els seus personatges esdevenen referents, companys, amics. Arriben a conviure amb tu com si fossin éssers de carn i ossos.
Una de les meves és Matar un rossinyol, de Harper Lee. El primer cop que la vaig llegir, jo era molt joveneta. La vaig gaudir tant! Ara mateix no recordo si hi vaig arribar a través de la pel·lícula o va ser al revés, però a aquestes alçades segurament és irrellevant, sobretot perquè, per un cop, també la pel·lícula és una meravella indiscutible.
En diferents ocasions, des de diversos mitjans de comunicació, m'han demanat una llista de les meves obres literàries preferides, les que més m'han marcat, les que han deixat en mi una empremta indeleble. Fer llistes d'aquestes resulta divertit, però costa moltíssim quan has llegit tant com jo. Tanmateix, Matar un rossinyol no hi ha faltat mai. En totes les llistes que he confegit, hi és. Sempre hi és.
M'agrada tant que enguany no he dubtat a incloure-la en el Club de lectura que coordino a la Biblioteca de Sant Antoni. No cal dir que, quan ens vam reunir, l'acord entre els membres del club fou unànime. Tant els que ja l'havien llegida com els que no,
la van considerar una obra mestra.
M'agrada tant que enguany no he dubtat a incloure-la en el Club de lectura que coordino a la Biblioteca de Sant Antoni. No cal dir que, quan ens vam reunir, l'acord entre els membres del club fou unànime. Tant els que ja l'havien llegida com els que no,
la van considerar una obra mestra.
I vet aquí que avui Harper Lee s'ha mort. Ho he descobert en una xarxa social. Se m'ha tancat l'estómac i he corregut a escriure aquestes ratlles. Disculpeu si no són gaire bones, però em surten rampelludament, a fuetades. Encara tinc damunt de la tauleta, esperant pacientment el seu torn, la novel·la que va ser el primer esborrany de Matar un rossinyol, publicada el juny de 2015 amb el títol Vés i aposta un sentinella, i que jo em vaig afanyar a comprar així que vaig saber que era a les llibreries.
En aquests moments em sembla imperdonable no haver-la llegit encara.
Harper Lee ens ha deixat. Tenia 89 anys i havia nascut a Monroeville, Alabama, el 28 d'abril de 1926. Era una dona gran, que va viure una llarga vida. Els que encara som aquí només podem honorar el seu llegat i restar agraïts.
Sempre cal ser agraïts amb qui ens ha fet feliços.
Sempre cal ser agraïts amb qui ens ha fet feliços.
Sit tibi terra levis, Harper. Descansa en pau.
