Harlem Nocturne

dijous, 17 de gener de 2019

Y de Yesterday, de Sue Grafton



Enfilo amb tristesa la darrera ressenya que faré mai d'una novel·la de l'admirada Sue Grafton. Ja sabeu que va morir el mes de desembre de 2017, tot just acaba de fer un any. Es tracta de la ressenya de la lletra Y de l'Abecedari del Crim, que mai no arribarà a la Z. Això em genera una tristesa profunda, com vaig escriure en aquesta entrada del blog quan vaig conèixer la notícia de la seva mort.  

La Y de Yesterday és una novel·la digna de les millors del cicle, potser una mica massa extensa. Però Grafton no va perdre ni un bri de les seves facultats en el darrer període de la seva vida. Tornem a trobar una aventura que enganxa, amb una trama vinculada a un crim del passat prou imaginativa. Alhora, també han de resoldre's alguns afers pendents (que provenen de títols anteriors) que afecten directament la Kinsey i que doten el text d'un doble interès. 

M'agrada assistir a l'endolciment de la protagonista, que a mesura que fa anys esdevé cada cop més empàtica i tolerant amb els defectes humans. Potser és una percepció meva, però així m'ho ha semblat en les darreres entregues. En qualsevol cas, la descripció intel·ligent i perspicaç de la naturalesa humana sempre ha estat un dels punts forts de la literatura de Grafton. 

No puc afegir gaire cosa més. Els seguidors de les peripècies de la Kinsey Millhone entendran perfectament la meva sensació de pèrdua. És cert que els llibres romandran sempre, és cert que hi podrem tornar sempre que vulguem. Però allò  que serà impossible, per desig inapel·lable de la seva creadora, és continuar coneixent com va la vida de la Kinsey. La d'ella i la de tot l'estol de personatges entranyables que l'envolten i que han sobreviscut, com a punt final dins les pàgines de Y de Yesterday, a la talentosa escriptora que els va donar la vida.  

No m'agrada parlar de punt final. No m'agrada, negrots. 



NOTA: AQUESTA ENTRADA ÉS LA NÚMERO 1000 D'AQUEST BLOG. 


6 comentaris:

Àngels Freixa ha dit...

Felicitats, Anna, pel teu magnífic blog! He de confessar que no he llegit cap llibre de la Sue Grafton, aquesta autora que admires. A casa tinc la T i la X però encara no els he llegit. No sé si es poden llegir independents els seus llibres.
Una abraçada i gràcies.

Ester Camps ha dit...

Tmbe he de confessar que no he llegit cap llibre de la Sue Grafton, però amb la teva ressenya m'has motivat molt per comprar un llibre seu, mirare per internet les seves obres i començare per el principi.
Gràcies per fer tan bona feina, no tu agraim lo suficient, però vull que sapigues que gràcies a tu, jo he apres molt.

Eloi G.G. ha dit...

Seré una mica original. Confeso que els he llegit tots (almenys així ho crec). Per alguna banda tinc el de l'A, tot destrossat, amb les pàgines que es van anar desenganxant. Trobarem a faltar a la Kinsey, però sempre estarà amb nosaltres, igual que el Henry i tots els altres personatges habituals de la sèrie.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Em sembla estrany que una lectora com tu, Àngels, no hagi llegit l'Abecedari. Sí que es poden llegir independentment. Tot i que hi ha el fil conductor dels fets passats, els casos són independents. Una altra cosa, és que ara no recordo si la T i la X són o no de les més bones. Però vaja, a mi m'agraden totes.


Sí, Ester. Segur que et pot agradar. I gràcies per les teves paraules.


Gràcies, Eloi. La Kinsey sí que no morirà mai.

Maribel Lobato ha dit...

Jo també sóc una fan incondicional de la Sue Grafton i l'intrèpida i valenta Kinsey. Gràcies Anna M per posar paraules al meu cervell😉

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Enhorabona per l’entrada 1000! Wow, quina barbaritat, 1000 entrades, i totes bones!
Només he llegit unes poques noveŀles de Sue Grafton, i no per falta de ganes sinó perquè no dono abast, tanmateix, espero llegir-les totes. Vàreu ser tu i aquest bloc que em vau animar a llegir-les i us estic molt agraïda perquè, altrament, potser mai no m’hi hauria posat i seria una llàstima. T’ho diré el dia que arribi a la lletra Y (i retornaré a aquesta ressenya).