Harlem Nocturne

dimarts, 19 de setembre del 2017

La casa secreta de la muerte, de Ruth Rendell





Vaig topar-me amb aquesta novel·la en una de les paradetes de Llibre Solidari que hi ha disseminades per algunes estacions del metro de Barcelona. Sempre m'hi aturo, com us podeu imaginar. D'una banda, el projecte és molt interessant i necessari. D'una altra, no puc resistir l'atracció dels llibres (i encara menys a uns preus tan assequibles). N'he comprat uns quants. I he de dir que, sovint, s'hi troben petites (o grans) joies.

La novel·la de Ruth Rendell em va cridar l'atenció. Sóc conscient que no he llegit l'autora tot el que convindria (Empar Fernández sempre la reivindica, i amb raó) i també sóc conscient que té poca presència en aquest blog (crec que potser n'he parlat dues o tres vegades, una amb motiu de la seva mort, el maig de 2015).

El cas és que vaig adquirir el volum. I em venia tant de gust que, malgrat les exigències del munt de feina que tinc, he trobat l'espai per llegir-lo. 

No cal dir que ha cobert totes les expectatives. Narrativa d'intriga, tensió i suspens, ambient anglès, quotidianitat trencada, naturalesa humana reflectida intel·ligentment, lectura plaent al màxim. La casa secreta de la muerte és una novel·la de 1968, i això inevitablement es nota. La societat ha canviat molt des d'aleshores i part del conflicte en què es basa la trama avui no podríem tractar-lo de la mateixa manera. Tampoc el ritme de la narració s'avé amb l'actual estil narratiu, molt més àgil i intens, molt més visual i cinematogràfic. Tanmateix, res d'això no minva l'interès del text. Quasi diria que és un punt a favor, com degustar un bon vi o visionar una pel·lícula clàssica, en blanc i negre. 

Ras i curt, que m'ho he passat molt bé. I que estic amb l'Empar Fernández: cal recordar Ruth Rendell i llegir-la (o rellegir-la).  

Feliç tarda, negrots.     




4 comentaris:

abrirunlibro ha dit...

Ainssss la Ruth Rendell... Jo tampoc he llegit tot el que voldria d'ella però no em dóna la vida per tanta cosa. Feliç tarda negrota! ��������

Anna Maria Villalonga ha dit...

no, no dóna, no!

EN CLAU DE NEGRE ha dit...

Prenc nota del llibre! De vegades trobo a faltar en les novel.les actuals aquest ritme lent. M'interessen molt els llibres que el recuperen i l'actualitzen. Trobo a faltar la pausa per al detall. No sempre, però crec que certes trames s'enriquirien molt més.

Unknown ha dit...

Sé que he llegit un llibre de la Ruth Rendell, ara el buscava per casa. Fa temps i no recordo el títol. Un desastre de memòria. Hi ha tant per llegir...